Warning: ob_start(): non-static method sem_google_analytics::track_links() should not be called statically in /home/voltaalm/public_html/wp-content/plugins/sem-google-analytics/sem-google-analytics.php on line 159

Un cop abandonat Manaus, la següent destinació ha sigut la triple frontera entre Brasil, Colombia i Perú. És un lloc tot curiós, ja que està ubicat al mig de la selva i t’hi pots passejar, canviant de país, sense haver de fer cap tràmit fronterer. A Leticia (Colòmbia) ja hem notat un gran canvi amb la gent, i és que aquí són molt més alegres i oberts, i vagis on vagis està sonant constantment el típic reguetón tipus “dame mas gasolinaaaaa” o com la aquí famosa “estoy loco de remate por ti”. :D

Avui ens hem aixecat a les 3 de la matinada perquè les barques cap a Iquitos, ja al Perú, surten a dos quarts de 5… el pas fronterer ha sigut de pel·lícula. Un “taxi” ens ha recollit a Leticia (Colombia), ens ha portat fins al port de Tabatinga (Brasil), que estava desert, i allà hem trobat un barquero que ens ha creuat, a les fosques, a l’altra banda de l’Amazones fins a Santa Rosa (Perú). Allà hi havia un tiu esperant, a aquella hora, per fer-nos el visat d’entrada al país! Casi no vam poder dormir perquè estàvem acollonits que algun dels passos no sortís bé, però miraculosament tot ha anat a la perfecció i 11 hores més tard ja som a Iquitos!

Per les àvies Per les àvies

El tercer dia amazònic (els altres dos estan al post de sota) el vam estrenar anant a pescar el dinar: unes fabuloses piranyes que ens va cuinar la Julieta unes hores més tard al barco. Després de la pesca vam seguir riu amunt, ara ja bastant lluny de Manaus, i vam canviar el Riu Negre pel riu Culleras, on diuen que hi habita una anaconda gegant… Ni rastre d’ella! Quan el riu ja es feia massa complicat per seguir amb en Lo Peix, vam agafar la canoa per continuar l’expedició. Al cap d’unes quantes hores, i després pescar un gegant Tucunaré que cuinaríem per sopar, vam arribar al lloc on teníem pensat passar la nit, aquest cop dins la selva i en una hamaca lligada en un campament que vam improvitzar amb 4 troncs.

 

 

 

Al matí següent, després d’una nit en què va costar adormir-se degut al soroll dels animals, el riu i la comoditat de la hamaca, vam sortir per fer una altra caminada selva endins. Vam veure una altra taràntula, algun mono i vam acabar la caminada amb un bany prop d’una cascada. Després vam tornar al campament per dinar i agafar la canoa per iniciar ja el viatge de tornada. Al vespre vam fondejar en una petita entrada del riu, on vam poder admirar una preciosa posta de sol. A la nit, després d’un bon sopar, vam sortir de nou amb la canoa per intentar si aquest cop podíem veure algun jacaré de més a prop, tampoc i va haver sort i vam canviar de plan per aturar-nos al mig del riu a observar l’immens cel estrellat tot deixant-nos portar per la corrent i escoltant antigues llegendes de la zona.

 

 

 

El darrer dia del viatge va ser el més cultural de tots, primer vam visitar un altre poblat indígena, aquest molt més recent que el primer i on ens vam fer una demostració de les seves dances tradicionals. Una mica turistada, però va ser interessant poder parlar amb ells. A la tarda, ja molt aprop de port, vam aturar-nos a un museu del cautxú on ens van explicar la recent història de la gent que, fa escassament 100 anys, venien a la zona per extreure aquest preuat material dels arbres de l’Amazonia. Els prometien una vida millor i en realitat es trobaven endeutats fins a les celles amb un règim que practicava la tortura i el que podríem anomenar esclavitud.

 

 

I res, uns minuts més tard vam ser a port, ens vam acomiadar de la tripulació d’en “Lo Peix” i vam tornar a Manaus des d’on marxarem cap a Tabatinga, ja frontera amb el Perú!

Per les àvies Per les àvies

Ja hem tornat! Han sigut 5 dies molt intensos, rodejats només d’aigua, natura i sense ni un turista a la vista. Aquests dies ens els hem passat majoritàriament a bord d’un vaixell anomenat Lo Peix. Sí! sí! En català! Va ser una casualitat trobar en Jordi, un català que es va enamorar de l’amazones i s’ha instal·lat a Manaus, on viu al seu barco i es dedica a passejar turistes i a fer exploracions d’aventura per aquestes aigües.

 

Dissabte a les 9 del matí sortíem del port de Punta Negra per remuntar el Riu Negre, que deu el seu nom al color negre de les seves aigües degut a l’alta acidesa. Això també fa que no hi hagi gaires mosquits, amb lo qual hem estat molt tranquils! :) La primera parada, la vam fer a un antic leprosari, que ha estat deborat pels arbres en només 50 anys! No és d’extranyar que la majoria de “ciutats” de la selva, no tinguin accés per carretera. Un cop feta la visita, vam seguir riu amunt, fins arribar a una petita platja on vam fondejar per tal de passar-hi la nit i sortir amb la canoa a escoltar ocells i admirar els preciosos reflexes del riu negre.

 

 

L’endemà la matí, vam matinar (7:30…) per sortir a fer una caminada d’unes 5 horetes per la selva, on en Mario, obrint-se camí amb un matxete, ens va ensenyar les plantes medicinals que utilitza la gent d’aquí per guarir-se (vam veure el remei per la malària, pel reuma, l’origen del vicks baporub, …) i vam poder veure algun que altre animaló…

 

A la tarda vam visitar un poblat indígena molt pintoresc, on vam poder veure com viuen els indis d’avui en dia i com s’han adaptat a viure a només uns quants kilòmetres d’una capital com és Manaus. El poblat eren 4 cases de fusta, palla i uralita, construïdes al voltant d’un camp de futbol, que fa la funció de plaça, i on hi havia tota la mainada del poble jugant. Moltes dones preparaven el sopar (normalment peixos enormes!) mentre els homes feien petar la xerrada als bancs de la plaça.

 

 

 

Aquella nit, vam dormir uns kilòmetres més amunt, a l’entrada d’un igarapé que vam explorar amb la canoa a la cerca de Jacarés (cocodrils) tot i que només els hi vam poder veure els ulls i no en vam poder capturar cap per veure’ls de més aprop.

Per les àvies Per les àvies

Ja estem a Manaus, una de les nostres últimes destinacions abans de deixar el Brasil en direcció al Perú. Segurament aquest és un dels llocs que ens creava més expectatives del viatge, i de moment, té pinta que les complirà amb escreix. La imatge de l’Amazones des de l’avió no té preu! I la calor que sents en baixar-ne tampoc! :D

 

Aquesta ciutat està molt viva, hi ha molta gent pels carrers i trobes paradetes amb música a tot drap per tot arreu. Hi ha xiringuitos de tot tipus: sabaters, menjar cuinat, hamaques… inclús hem vist com li tallaven els cabells a un paiu en ple carrer. Els que no es guanyen la vida al carrer, ho fan al riu, ja sigui portant gent a passeig, pescant o revenent bitllets de barco. A aquesta ciutat, que hi viuen més de 2 milions de persones, només s’hi pot arribar pel riu, per aire o per una única carretera que porta a Venezuela!

Com podeu imaginar, aquí tot gira al voltant del riu i la selva, i és per això que una de les màximes atraccions, és la realització d’excursions de varis dies per conèixer l’Amazones de prop. Demà a les 8 del matí agafarem un barco que serà la nostra casa en els propers 5 dies, durant els quals visitarem poblats aillats, caminarem pel mig de la selva, on farem nit algun dia, i esperem veure molts animals salvatges. Ja us ho explicarem al tornar!

 

 

Per les àvies Per les àvies

Next Page →

Informació útil dels països Selecciona'n un!
Myanmar
Tailàndia
Cambodja
Laos
Vietnam
Fiji
Nova Zelanda
Xile
Argentina
Bolívia
Perú
Brasil
Uruguay
Preparatius