1 setembre 2009 | Post viatge | 32 comentaris 

Des de casa…

Molts ja ho sabeu, i és que ja fa una setmana que estem en terres catalanes, adaptant-nos de nou, però poc a poc, a totes les coses que durant aquest temps havíem deixat enrere. El dia 25 d’agost, després de 3 vols carregats d’anècdotes (a l’Índia no ens volien deixar pujar a l’avió per un error de la “tia” del check-in) i plens de nervis vam aterrar a l’aeroport de Girona on les nostres famílies ens esperaven emocionats, a punt per fer-nos una forta abraçada. No van faltar les llàgrimes en el retrobament ni tampoc un bon tiberi amb el pa amb tomata, el pernil i les costelletes que tant havíem enyorat, sobretot aquests darrers mesos a l’Àsia. Oh! Que bé que es menja a casa!

Per lo demés, aquests dies han sigut súper intensos, plens de retrobaments i coses a fer que encara no ens han deixat tocar gaire de peus a terra. Els sentiments són una mica contradictoris, ja que estem contents de tornar a veure a tothom, estar a casa, sentir parlar català, … però per altra banda sentim nostàlgia de la llibertat i dels mils llocs fantàstics on hem estat tots aquests mesos. Això sí, a mesura que van passant els dies, cada vegada veiem més clar que fer aquest viatge ha sigut l’hòstia! :)

Els propers dies anirem posant algun post sobre el viatge, explicant idees generals difícils de plasmar en el dia a dia del blog i intentant aportar una mica més d’informació a futurs viatgers amb ganes de donar la volta al món (forma de viatjar, diners, que hem fet bé, què malament, …) i un dia qualsevol, i amb molta pena per part nostre, arribarà l’hora de fer un darrer post i tancar aquesta web que tanta companyia ens ha fet durant tot el viatge.

Per les àvies Per les àvies

El 29 de maig de 1953, el neozelandès Edmund Hillari i el seu sherpa Tenzing Norgay van posar per primer cop el peu al punt més proper del cel que es pot arribar des de la terra, demostrant un cop més que els límits estan per trencar-los!

Dit això, que ningú pensi que acabem de fer el cim de l’Everest a peu (no encara), senzillament acabem de tornar de fer un vol amb avioneta des de Kathmandú que ha sigut un regal fi de viatge INCREIBLE! Tot i no ser la millor època per fer-ho el dia ha sigut espectacularment clar i hem pogut veure desfilar les muntanyes més altes del món, una darrera l’altra, per la finestreta de la nostra avioneta durant pràcticament una hora de somni. La traca final, amb una volta a l’Everest (el podeu veure a les 2 últimes fotos), presenciant l’aproximació des de la cabina dels pilots, ha sigut senzillament inexplicable!






Per les àvies Per les àvies

La única cosa positiva del barri de Thamel és que et pots trobar amb coneguts fàcilment. Ahir ja ens vam trobar unes noies d’Olot i aquest matí ens hem trobat esmorzant al mateix bar que en Billar i 2 amics seus que estan viatjant 1 mes i mig per la Índia i el Nepal. Hem decidit que passaríem el dia junts i aniríem a visitar Bhaktapur, una de les ciutats medievals més ben conservades i boniques del Nepal.

El trajecte amb un taxi minúscul i tots 5 encabits a dins (qui els conegui ja sap que no són precisament petits :) ha sigut memorable, però finalment hem arribat vius a la ciutat. Aquest lloc és preciós i val molt i molt la pena passar-hi un dia o fins hi tot allotjar-s’hi per fugir del caos de la capital. A part de l’interés històric de la ciutat, plena de places, palaus i monuments Newaris, ens ha encantat perdre’ns pels carrerons secundaris on hem pogut veure els locals fent vida de poble al 100%: hi havia molta gent al carrer, dones cosint, homes jugant a cartes, mercadillos de verdures a cada cantonada i sobretot molts i molts nens jugant amb cometes de paper que fan volar cel amunt a unes distàncies increïbles. Nosaltres també ens hi hem volgut apuntar i hem comprat la nostra joguina tot i que hem de confessar que ni amb l’ajuda de desenes de nens hem sigut capaços d’enlairar-la… No feia vent! :)

Per demà ens hem fet el regal de fi de viatge: un vol amb avioneta pels himalàies i pel voltant de l’Everest, que havíem descartat a Pokhara pel mal temps, però després de veure les fotos que en Billar i els seus amics van fer ahir al matí amb un cel ben destapat, ens hem decidit a arriscar-nos… demà us ho expliquem!






Per les àvies Per les àvies
21 agost 2009 | Nepal | 2 comentaris 

A Kathmandú!

Després d’un dia de rafting una mica boig en els que ens vam haver de banyar unes quantes vegades per les gèlides aigües que baixen dels Himalàies, vam arribar a Kathmandú i ens vam allotjar al barri ultraguiri de Thamel, un d’aquells guetos turístics que no haurien d’existir però que malauradament ja hem trobat a varis països (Vang Vieng -Laos-, Khao San -Bangkok-, la zona del llac de Phnom Penh…).

Deixant de banda Thamel, Kathmandú ens ha sorprès molt gratament. Avui hem passat el dia passejant pels carrerons del barri antic, la plaça Durbar i a la tarda hem fet cap a l’espectacular estupa tibetana de Bodhnath on ens hem passat una bona estona observant els peregrins. Aquest és el lloc més sagrat pels centenars de Tibetans que tristament es troben exiliats a Kathmandú i estar aquí ens ha fet venir molts i moltes ganes d’anar al Tibet. No obstant, La llarga estada a l’orfenat, els preus abusius que cobren per anar-hi des del Nepal (uns 1.000$ anada i tornada amb 8 dies) i el fet que només s’hi pugui anar amb viatge organitzat, ens han fet deixar aquest viatge per una altra ocasió.

 

 

 

 

Per les àvies Per les àvies

Entrades més antigues »

Informació útil dels països Selecciona'n un!
Myanmar
Tailàndia
Cambodja
Laos
Vietnam
Fiji
Nova Zelanda
Xile
Argentina
Bolívia
Perú
Brasil
Uruguay
Preparatius