Brasília no deixa indiferent. Aquesta ciutat de només 48 anys, fou una de les 30 promeses electorals que el president Kubitschek va presentar en el seu programa per fer avançar el país 50 anys en només 5. Igual que totes les altres, la va complir i de la mà de Lucio Costa, Oscar Niemeyer i Burle Marx va aconseguir aixecar aquesta nova capital en només 3 anys i 10 mesos! Directament: aquest lloc els hi va quedar molt frikie, estem segurs que George Orwell va imaginar aquesta ciutat quan va escriure el llibre 1984.
 

 

La ciutat està dissenyada en forma d’avió (veure mapa). A l’eix central s’hi troben els edificis oficials (tots els ministeris, els 3 poders -judicial, executiu, legislatiu-, etc…), mentre que a les ales hi ha les anomenades superquadres, una espècie de petits “barris” numerats i simètrics on viu la gent i on se suposa que pots trobar tots els serveis bàsics per viure: botigues, esglesies, escoles, … Evidentment a la ciutat hi ha una zona reservada als militars, una als hotels, una als bancs, una d’esports, etc… aquí tot està perfectament ordenat i calculat!

Tot i que teòricament van pensar en tot, viure a aquesta ciutat ha de ser un pal! Aquí no hi ha bars! Ni restaurants! Ni botigues! Només 2 parcs artificials, i això sí! 2 shoppings gegants on tothom et diu que vagis quan preguntes on menjar alguna cosa. Aquest matí, quan sortíem del ministeri d’afers exteriors, que per cert és molt bonic, hem preguntat a la gent on podíem dinar per la zona… les 3 secretaries s’han mirat i han respost: al shopping! Això tampoc seria tant raro si no fos perquè estan a més de mitja hora caminant! Total, hem sortit a fora i hem trobat xiringuitos on venien macedonia, gelats i xocolatines on hem suposat que els ministres i tots els treballadors de la capital devien dinar si no volien agafar un taxi!

Resum: És una ciutat molt interessant amb joies arquitectòniques, però que ha de ser terrible viure-hi!

Propera destinació: l’amazones!

 

 

 

 Per les àvies

Si bé aquests dies a Belo Horizonte no han sigut els de màxima activitat del viatge, ens han servit per estar entre amics, menjar moooolt bé i visitar algunes de les moltes coses interessants que té Minas Gerais.

Hem fet vàries petites excursions, ja sigui dins la ciutat, on hem pogut constatar un cop més les grans diferències socials d’aquest país, com a les rodalies, on per exemple hi ha un fascinant jardí botànic que conté una varietat de palmeres impressionant, orquídies precioses i vàries exposicions permanents d’art modern. Si algú passa per Belo Horizonte que no escatimi l’hora de viatge que es tarda a arribar a aquest lloc anomenat Inhorim ni tampoc es perdi la visita a les coves subterrànies de Lapinha.

 

Aquest dies però, han tingut una conseqüència important: després dels grans tiberis que ens han preparat els nostres amfitrions, i sobretot després de l’impressionant xurrasco d’ahir, ens comença a costar cordar-nos els pantalons! Aquí al Brasil, hi ha uns tipus de restaurant que són algo serio… són bufets lliures de carn. Tu t’assentes i van passant cambrers oferint-te tot tipus de talls selectes acabats de sortir de la xurrasqueria. A diferència de Catalunya, de la vedella s’en fan més de 30 talls, de noms, textures i gustos diferents. El més noble i saborós de tots, del qual ja som membres del cub de fans, és la picanha. Correu tots a la carnisseria a demanar-ne un troscarro, si us l’aconsegueixen cuineu-lo en una bona brasa de carbonet i després escriviu-nos un comentari diguent el què!

 

 Per les àvies

Després de tres dies de relax a casa d’uns bons amics de Belo Horizonte, ens hem tornat a penjar la motxilla a l’esquena per anar a visitar algunes ciutats colonials d’aquesta regió, cosa que ens està servint per fer un important repàs a la breu però intensa història d’aquest país. Tal com ja ens va passar a Porto Alegre, estar a casa de gent d’aquí, fa que l’experiència de viatjar sigui molt més rica, ja que et poden explicar de primera mà la seva visió del país.

Ara mateix estem a Ouro Preto, una de les més importants ciutats colonials fundades pels portuguesos. Aquesta bonica localitat va arribar a la seva màxima esplendor a meitats del segle XVIII, degut a la gran riquesa en minerals de la regió. Durant només aquest segle van sortir d’aquí, gràcies al treball de milers d’esclaus negres portats de l’Àfrica, més de 35 tonalades d’or, que van ser enviades a Portugal i Anglaterra.

Com a llegat d’aquesta època, ha quedat aquesta preciosa ciutat, construïda entre muntanyes, farcida d’esglèsies barroques, palaus que alberguen interessants museus i botiguetes de pedres precioses. A més, també és famosa perquè quan va començar l’època de vaques flaques i es feia complicat pagar els impostos demanats pels portuguesos, va nñeixer aquí el primer moviment revolucionari per la independència del país de la mà de Tiradentes.  

Entre les mil coses a veure a Ouro Preto, ens ha agradat especialment:

• La Igreja de NS do Pilar
• La Igreja de Sao Francisco de Assis i el museu de Alejandinho, l’artista més important d’aquestes ciutats.
• L’escola de Minas amb el seu museu de minerologia

 

 

 

 Per les àvies

Abans de començar, una foto per il·lustrar perquè la Costa Verda s’anomena així:

 

La costa de Paraty està formada per més de 65 illes i 300 platges, la majoria d’elles només accessibles des del mar. Al llarg de tota la costa, el color verd és el predominant, tant pel que fa a la selva tropical, que rebossa en qualsevol tros de terra, com pel color de l’aigua del mar, que agafa uns tons esmeralda que fan d’aquest indret un lloc especial. Bastantes de les minúscules illetes de la zona, són privades i tenen una caseta en un racó, amb el corresponent veler amarrat al costat…

Per explorar la zona, el millor és llogar un petit barco. És per això que ahir vam contactar amb l’Alessandro i el seu company inseparable, en Léo Hugo, un barquet pintat de color rosa amb dues cadires de platja lligades amb cordills al sostre i un parasol de propaganda al mig. Per un mòdic preu ens van acompanyar a banyar-nos a algunes de les platges més desertes, on només hi erem nosaltres, el pescador que hi havia viscut tota la vida, i les seves gallines picotejant per la platja! :D Avui, en canvi, hem agafat un bus per anar a Trinidade, un petit poblet hippie, que és un punt de partida per fer excursions a unes platges diferents però tant boniques com les d’ahir.

La veritat és que aquesta zona és molt tranquil·la i tant els seus poblets com la seva costa conviden a passar-hi una llarga temporadeta anant a banyar cada dia en un racó diferent. No obstant, ara ens espera Belo Horizonte i Minas Gerais, el viatge ha de continuar!

 

 

 Per les àvies

← Previous Page — Next Page →

Informació útil dels països Selecciona'n un!