6 agost 2009 | Nepal | 8 comentaris | « ant | seg » |
Pícnic!!!
Portem dos dies que no hi ha classe (hi ha vaga de mestres) i això ens ha permès estar encara més amb els nens que els altres dies i hem de confessar que estem disfrutant com uns camells amb ells. Després d’una setmana ara sí que ja els coneixem a tots perfectament i sabem quins són els més trempats, els més carinyosos, els més mimosos, els més punyeteros, etc… Ja comencem a veure que costarà marxar d’aquí sense que se’ns escapin les llàgrimes!
El dia d’ahir ens va rebre amb un gran regal: de bon matí, quan anàvem amb moto, vam poder veure per primer cop les muntanyes més altes del món a davant dels nostres nassos. Quina vista tant impressionant! No volem ni pensar com ha de ser això en la temporada seca, amb cada dia aquests paisatges. Us posem una foto de la vista des de l’orfenat i així de passada veieu el barri. Ahir quan vam arribar ja els hi vam anunciar que per l’endemà teníem preparada una sorpresa i és que havíem decidit emportar-nos-els a tots a fer un dia de pícnic i jocs a la vora del llac. Se’n van anar a dormir tots ben esverats! :)
Avui aquest matí els hem anat a buscar i ja ens estaven esperant cadascun amb una cosa diferent sota al brac: pilota, corda de saltar, raquetes de bàdminton, … però malauradament plovia! Així que hem esperat una estoneta i cap a les 10, quan ha parat, hem anat cap a un parc molt gran que hi ha a la vora del llac. La imatge de la seva furgo de més de 20 anys, minúscula i amb 22 persones a dins no tenia preu! Els dia ens ha passat volant entre partits de futbol, bàdminton, jugar a “matar conill”, el mocador, … en fi, ha sigut espectacular! :) A l’hora de dinar els hi hem repartit entrepans de truita i un suc, però no estem segur de si els hi ha agradat massa i és que molts no sabien ni com menjar-los! Menjaven primer el pa, agafaven la truita amb la ma… cadascú a la seva manera! A la tarda, els hi teníem preparada una altra sorpresa: els hem portat al bar on solem esmorzar i on tenen un projector amb pantalla gegant, ens l’han tancat tot fosc per nosaltres i els hi hem posat Peter Pan que els hi ha encantat. Un cop acabada la peli ens hem despedit tots rebentats i hem anat cadascú cap a casa seva. Avui estem segurs que anirem a dormir amb un somriure d’orella a orella i esperem que ells també!
Per altra banda, aprofitem per recordar que tenim en marxa un projecte solidari en el que us demanem la vostra col·laboració per ajudar aquests nens. Per qui no ho hagi llegit, ho pot fer clicant aquí!
Per les àvies3 agost 2009 | Nepal | 1 comentari | « ant | seg » |
Dies de cole i orfenat
Ja han passat 5 dies des que vam començar a l’orfenat i és que aquí els dies passen volant! Us expliquem una mica la nostra rutina diària a la qual ja estem adaptats al 100%. Hem llogat una motoreta per anar de l’hotel a l’orfenat, en principi podíem quedar-nos a dormir allà, però en vistes del poc espai que tenen per ells ens va semblar abusiu. Així doncs, ens hi plantem a quarts de 9, ben esmorzats i amb els ànims a tope per fer classe. Només de sentir la moto ja vénen tots corrent a obrir la porta i a rebre’ns amb un somriure i un namaste! Les classes comencen a les 10, però fins llavors ajudem a posar-se l’uniforme, pentinar, polir sabates i rentar les dents als més petits. Les classes són tota una experiència i així com el primer dia els hi vam explicar d’on veníem, ara intentem alternar el temari amb preguntes que tenen sobre nosaltres. Entre els nostres alumnes hi ha nens trempadíssims i super-participatius que comparteixen classe amb d’altres que es passen tot el matí amb el cap cot i sense parar massa atenció. En aquesta escola les classes “es fan en anglès” i això marca molt la diferència entre uns i altres. En l’anterior post dèiem que el nivell educatiu és bastant baix i avui ho confirmem però també hem notat que aquí l’èmfasis es posa en l’educació social més que en el coneixement en sí. Al matí, per exemple, abans d’entrar a classe es fan revisions de netedat. Avui ha tocat revisar ungles i més d’un s’ha emportat un clatellot, una bufetada o una estirada d’orelles (però d’aquelles de la vella escola! :D). Al matí fem 2 classes, després dinem i a la tarda en fem 2 més. Les de la tarda són una mica més difícils perquè són amb nens molt més petits, amb els que costa entendre’s i que a més no tenen un temari definit.
Després de les classes, a les 4 de la tarda, tornem a l’orfenat amb tota la trepa i els ajudem a fer els deures i, quan els acaben això sí, juguem una mica amb ells abans de tornar cap a l’hotel quan comença a fer-se fosc. Cada dia intentem porta’ls-hi algun regalet, avui han sigut llapissos per tots (alguns feien els deures amb trossos de 2 centímetres), ahir va ser una corda de saltar i unes raquetes de bàdminton i abans d’ahir una peli de dibuixos animats que vam mirar a l’ordinador i que els hi va encantar!
Us recordem que tenim en marxa un projecte solidari en el que us demanem la vostra col·laboració per ajudar aquests nens. Per qui no ho hagi llegit, ho pot fer clicant aquí!
Per les àvies31 juliol 2009 | Nepal | 13 comentaris | « ant | seg » |
Projecte solidari
Aquests 20 encantadors nens (podeu veure les fotos en gran clicant sobre d’elles) són i seran la nostra família durant els pròxims dies i és que acabem de començar un voluntariat a un orfenat adjunt a una escola de Pokhara. Sempre havíem tingut en ment aquesta idea com a complement d’aquest viatge i intentar així aportar el nostre petit granet de sorra a aquest món tant fantàstic que hem vist durant aquest temps. Us agrairíem que llegíssiu el post fins al final, perquè us volem demanar la vostra ajuda i col·laboració.
De moment ja hi portem dos dies i està siguent una passada. L’orfenat és un lloc minúscul de 4 petites habitacions, cuina, 2 latrines i un cobert al patí de darrera, on viuen la família d’en Binod (home, dona i 4 filles) i 16 nens carinyosissims d’entre 3 a 15 anys. L’escola del costat, també projecte d’en Binod, dóna classes a 170 alumnes. Els nens hi aprenen anglès, nepalí, mates i socials amuntegats en petites aules i vestits impecables amb l’uniforme escolar. I quan diguem petites vol dir moooolt petites i plenes amb almenys 30 nens per aula. Intentarem posar alguna foto per ensenyar-vos-ho.
El primer dia, degut a que no hi havia classe, el vam dedicar a l’orfenat. Vam rentar als més petits amb galledes d’aigua i sabó mentre tots es pixaven de riure, vam pintar amb els llapissos i papers que els hi vam portar, jugar a mil i una coses, menjar amb ells i vam mirar un DVD que els hi vam portar i que quan van veure es van tornar mig bojos! La veritat és que ha sigut facilíssim connectar amb tots i és que realment són una passada de mainada que tot el dia tenen un somriure a la cara. Avui hem fet de profes a l’escola i ha sigut tota una experiència. La primera impressió és que el nivell d’educació és baixíssim i tot i que molts saben una mica d’anglès pocs, ni tant sols algun dels professors, tenen les nocions més bàsiques de, per exemple, geografia. Amb alguns hem fet classe segons el temari mentre que amb d’altres els hi hem explicat d’on veníem, la nostra vida i costums i hem contestat les preguntes que ens feien encuriosits. Han flipat que ens aixequéssim a les vora les 8 i anéssim a dormir cap a les 12 i és que aquí es viu de 5 a 8 del vespre! La tarda ha sigut esgotadora, amb un partit de futbol maratonià de més de 4 hores en un camp amb cabres pasturant i cagarades de vaca que ens ha deixat completament baldats! Ara, com hem disfrutat tots plegats! :)
Ara ve lo més important. Aquest lloc lloc es sosté bàsicament amb 2 vies de finançament: La primera és la gent que paga l’escola -els que poden aporten 2€ al mes- i la segona són les col·laboracions de gent com nosaltres que ha passat per aquí.Tot i que hem de dir que hem vist aquests nens realment feliços, aquest lloc està ple de necessitats: no hi ha aigua corrent, no hi ha llits per tothom, el pati està fet una guardada, els nens tenen només dues mudes, les pissarres no s’aguanten a la paret, juguen amb 3 bicicletes oxidades i trencades per 30 llocs diferents,… la llista és interminable!
És per això que des d’aquí us volem demanar la vostra col·laboració per tal que, durant aquests dies de treball a l’orfenat, puguem comprar-los algunes d’aquestes coses que veiem tant necessàries i/o fer un aportació econòmica per ajudar als meravellosos i importantíssims projectes que en Binod està portant a terme aquí a Pokhara. Estem segurs que entre tots podem aconseguir una quantitat interessant de diners a base de petites aportacions individuals que ajudaran a fer aquest lloc una mica millor. Evidenment cadascú pot aportar el que vulgui, serà suficient en fer un ingrés al compte que detallem a continuació i enviar-nos un e-mail per confirmar-lo amb els vostre nom i cognom. Ens cas que algú vulgui aportar una quantitat anònimament no hi ha cap problema, però al final volem fer pública a través de la web la quantitat recollida amb els noms i valor de l’aportació de cadascú que ha participat en aquest petit projecte solidari.
Us passem el nostre compte bancariu, l’e-mail per la notificació i la pàgina web de l’orfenat perquè hi pugueu fer una ullada:
Peace Child Orphanage
http://www.peacechildhome.org/
Compte bancari: 2100 3794 01 2100040834
e-mail: voltaalmon@gmail.com
MOLTES GRÀCIES A TOTHOM!
Per les àvies29 juliol 2009 | Índia, Nepal | 2 comentaris | « ant | seg » |
De la nit al dia
Després d’una jornada de 24 hores de viatge ja estem a Pokhara, als peus dels Himalaies nepalís. Els trajecte ha sigut una matada… 9 hores amb un tren nocturn, després 2 en un bus sobrecarregat al 300% i després 10 més en un bus en el que vam poder veure les primeres vistes de muntanyes i valls que esperem que ens acompanyin en aquest darrer mes de viatge pel Nepal. Pokhara és l’antítesi del que és Varanasi: una ciutat tranquil·la, bastant neta, a la vora d’un llac i amb un carreró de botigues i restaurants per turistes on es menja de cine… Després de tots aquests dies a la Índia teníem un mono de carn que no us expliquem…i aquí vam trobar un restaurant on fan uns bifes de chorizo que semblen ben bé argentins, lloc que ens va anar de cine per celebrar Santa Anna, a més acompanyant la carn amb un bon vi francès! Feia 5 mesos que no fèiem un sopar com aquest…
Les males notícies són que des que hem arribat no para de ploure i estem molt dubitatius pel que fa al trekking. Tenim moltes ganes de fer un trekking una mica llarg, però no és la època ja que fa poc ha començat el monsó i a part la visibilitat de les muntanyes també deixa bastant que desitjar. Diuen que des de la ciutat es veuen les muntanyes més altes del món i de moment no veiem ni els turons de l’altra banda del llac! De moment demà anem a veure un orfenat que ens van recomanar en Fer i l’Helena, una parella d’espanyols que que també estan fent la volta al món i vam coincidir a Myanmar, i podria ser que hi passéssim uns dies de voluntariat. Demà us en donem més detalls!
Per les àvies