Després d’una jornada de 24 hores de viatge ja estem a Pokhara, als peus dels Himalaies nepalís. Els trajecte ha sigut una matada… 9 hores amb un tren nocturn, després 2 en un bus sobrecarregat al 300% i després 10 més en un bus en el que vam poder veure les primeres vistes de muntanyes i valls que esperem que ens acompanyin en aquest darrer mes de viatge pel Nepal. Pokhara és l’antítesi del que és Varanasi: una ciutat tranquil·la, bastant neta, a la vora d’un llac i amb un carreró de botigues i restaurants per turistes on es menja de cine… Després de tots aquests dies a la Índia teníem un mono de carn que no us expliquem…i aquí vam trobar un restaurant on fan uns bifes de chorizo que semblen ben bé argentins, lloc que ens va anar de cine per celebrar Santa Anna, a més acompanyant la carn amb un bon vi francès! Feia 5 mesos que no fèiem un sopar com aquest…

Les males notícies són que des que hem arribat no para de ploure i estem molt dubitatius pel que fa al trekking. Tenim moltes ganes de fer un trekking una mica llarg, però no és la època ja que fa poc ha començat el monsó i a part la visibilitat de les muntanyes també deixa bastant que desitjar. Diuen que des de la ciutat es veuen les muntanyes més altes del món i de moment no veiem ni els turons de l’altra banda del llac! De moment demà anem a veure un orfenat que ens van recomanar en Fer i l’Helena, una parella d’espanyols que que també estan fent la volta al món i vam coincidir a Myanmar, i podria ser que hi passéssim uns dies de voluntariat. Demà us en donem més detalls!

 Per les àvies

Comentaris (deixa el teu!)

Informació útil dels països Selecciona'n un!