Després d’una jornada de 24 hores de viatge ja estem a Pokhara, als peus dels Himalaies nepalís. Els trajecte ha sigut una matada… 9 hores amb un tren nocturn, després 2 en un bus sobrecarregat al 300% i després 10 més en un bus en el que vam poder veure les primeres vistes de muntanyes i valls que esperem que ens acompanyin en aquest darrer mes de viatge pel Nepal. Pokhara és l’antítesi del que és Varanasi: una ciutat tranquil·la, bastant neta, a la vora d’un llac i amb un carreró de botigues i restaurants per turistes on es menja de cine… Després de tots aquests dies a la Índia teníem un mono de carn que no us expliquem…i aquí vam trobar un restaurant on fan uns bifes de chorizo que semblen ben bé argentins, lloc que ens va anar de cine per celebrar Santa Anna, a més acompanyant la carn amb un bon vi francès! Feia 5 mesos que no fèiem un sopar com aquest…

Les males notícies són que des que hem arribat no para de ploure i estem molt dubitatius pel que fa al trekking. Tenim moltes ganes de fer un trekking una mica llarg, però no és la època ja que fa poc ha començat el monsó i a part la visibilitat de les muntanyes també deixa bastant que desitjar. Diuen que des de la ciutat es veuen les muntanyes més altes del món i de moment no veiem ni els turons de l’altra banda del llac! De moment demà anem a veure un orfenat que ens van recomanar en Fer i l’Helena, una parella d’espanyols que que també estan fent la volta al món i vam coincidir a Myanmar, i podria ser que hi passéssim uns dies de voluntariat. Demà us en donem més detalls!

 Per les àvies

Una de les activitats que no es pot passar per alt en una visita a Varanasi és agafar una barca de rems per observar els ghats a la sortida del sol. Aquest matí ho hem fet, compartint la barca amb l’Atsana i en Mathias -una parella russo-alemanya que viuen a Sant Pettersburg amb qui portem uns dies compartint viatge- i realment ha valgut molt la pena. El tragí a la vora del riu a primera hora del matí (les 5) és espectacular. Donat que tenim l’hostal al costat del segon crematori de la ciutat, aquest matí hem agafat la barca allà mateix i just darrera nostra han sortit una altra barca amb un cadàver petit embolcallat amb un llençol blanc i hem vist com el tiraven al riu. Hem quedat pàl·lids de cop! Els nens, gurus, dones embarassades, gent morta per la picada d’una serp, … es considera que ja són purs i, per tant, no han de ser incinerats per ser abocats al riu. No volem imaginar com està el fons submarí del Ganges al seu pas per Varanasi però, a part del piló de brutícia que es veu a simple vista, avui hem llegit que hi ha 1,5 milions de bactèries per 100ml d’aigua quan la xifra hauria de ser inferior a 500. En fi, un lloc ideal per fer un bany!

 Per les àvies

Existeixen pocs llocs en tota la Índia tant colorits, carismàtics o espirituals com els ghats del Ganges al seu pas per Varanasi. Aquesta ciutat és una de les més sagrades del país i aquí acudeixen milers de peregrins per rentar al riu sagrat els pecats de tota una vida o per incinerar els seus sers estimats per purificar els seus cossos abans de dipositar-ne les centres al Ganges. En aquest lloc, màgic però super impactant, els rituals de vida i mort se celebren a la vista de tots i a vegades provoquen imatges extremadament dures i inversemblants. Durant aquests dies hem pogut veure processons carregant cadàvers pels carrers en direcció als crematoris, com els apilaven en un munt de fustes (més o menys i de major o menor qualitat en funció de la riquesa del difunt) i els enceníen a la mateixa vora del riu per després empènyer les cendres cap a l’aigua. Hem vist vaques furgant entre centres i molta, moooolta gent banyant-se, resant a dins al riu, rentant-hi la roba o inclús les dents amb total indiferència i a només uns metres de tot això.

Aquesta ciutat és l’exageració màxima de totes aquelles coses que ens han anat culpint tant d’aquest país: molta porqueria per tot arreu, animals enmig de tot – vaques, bous, cabres, gossos, rates, micos, llúdrigues, gallines…-, molts nens i vells demanant, misèria, temples amb déus surrealistes… però també un lloc que ens ha captivat de seguida, amb milers de colors, olors -i pudors-, somriures… En definitiva una experiència cultural fascinant però que en determinats moments fa posar els pels de punta!

 Per les àvies

Durant aquest viatge de volta al món hem patit multitud d’imprevistos i sorpreses però ben poques han estat tant grates com sortir de l’estació de trens de Varanasi i trobar-nos amb l’eclipsi solar total més llarg de la història davant dels nostres ulls. Vam arribar al moment just i quan sortíem de l’estació l’eclipci començava a ser apreciable perquè la intensitat de la llum anava minvant ràpidament. Ens vam assentar enmig de la multitud i vam anar esperant fins que va ser total. Es va fer un moment de silenci (inclús els pesats tuc-tuceros van emmudir) i la ciutat va quedar completament fosca durant uns instants. Sense dubte, el moment més espectacular va ser quan, de cop, els primers rajos de sol van tornar a aparèixer, creant una sensació difícil de descriure però que va aixecar crits i aplaudiments d’emoció de tots els que estàvem presenciant aquella meravella. La llum va tornar a una velocitat estrepitosa, amb cosa de molts pocs segons vam passar de la foscor al sol radiant de primera hora del matí.

Un cops instal·lats a l’hostal vam sortir a passejar a la vora del Ganges on hi havia més activitat que mai degut a un festival en motiu de l’eclipsi. La veritat és que vam quedar molt impactats amb la ciutat i és que aquí venen peregrins de tot tipus i de tots els racons de la Índia per banyar-se al seu riu més sagrat i alguns directament per venir-hi a morir i ser incinerats a la vora del riu. Ja ho explicarem tot amb més detall en el proper post però només dir-vos que avui hem vist cremar 3 cossos a pocs metres de nosaltres…

PD – Ahir vam enviar les fotos de l’eclipsi a TV3 i ens les van posar al programa d’el Temps, si voleu podeu veure el vídeo del programa clicant aquí.

 Per les àvies

Next Page →

Informació útil dels països Selecciona'n un!