El 29 de maig de 1953, el neozelandès Edmund Hillari i el seu sherpa Tenzing Norgay van posar per primer cop el peu al punt més proper del cel que es pot arribar des de la terra, demostrant un cop més que els límits estan per trencar-los!

Dit això, que ningú pensi que acabem de fer el cim de l’Everest a peu (no encara), senzillament acabem de tornar de fer un vol amb avioneta des de Kathmandú que ha sigut un regal fi de viatge INCREIBLE! Tot i no ser la millor època per fer-ho el dia ha sigut espectacularment clar i hem pogut veure desfilar les muntanyes més altes del món, una darrera l’altra, per la finestreta de la nostra avioneta durant pràcticament una hora de somni. La traca final, amb una volta a l’Everest (el podeu veure a les 2 últimes fotos), presenciant l’aproximació des de la cabina dels pilots, ha sigut senzillament inexplicable!






Per les àvies Per les àvies

La única cosa positiva del barri de Thamel és que et pots trobar amb coneguts fàcilment. Ahir ja ens vam trobar unes noies d’Olot i aquest matí ens hem trobat esmorzant al mateix bar que en Billar i 2 amics seus que estan viatjant 1 mes i mig per la Índia i el Nepal. Hem decidit que passaríem el dia junts i aniríem a visitar Bhaktapur, una de les ciutats medievals més ben conservades i boniques del Nepal.

El trajecte amb un taxi minúscul i tots 5 encabits a dins (qui els conegui ja sap que no són precisament petits :) ha sigut memorable, però finalment hem arribat vius a la ciutat. Aquest lloc és preciós i val molt i molt la pena passar-hi un dia o fins hi tot allotjar-s’hi per fugir del caos de la capital. A part de l’interés històric de la ciutat, plena de places, palaus i monuments Newaris, ens ha encantat perdre’ns pels carrerons secundaris on hem pogut veure els locals fent vida de poble al 100%: hi havia molta gent al carrer, dones cosint, homes jugant a cartes, mercadillos de verdures a cada cantonada i sobretot molts i molts nens jugant amb cometes de paper que fan volar cel amunt a unes distàncies increïbles. Nosaltres també ens hi hem volgut apuntar i hem comprat la nostra joguina tot i que hem de confessar que ni amb l’ajuda de desenes de nens hem sigut capaços d’enlairar-la… No feia vent! :)

Per demà ens hem fet el regal de fi de viatge: un vol amb avioneta pels himalàies i pel voltant de l’Everest, que havíem descartat a Pokhara pel mal temps, però després de veure les fotos que en Billar i els seus amics van fer ahir al matí amb un cel ben destapat, ens hem decidit a arriscar-nos… demà us ho expliquem!






Per les àvies Per les àvies
21 agost 2009 | Nepal | 2 comentaris 

A Kathmandú!

Després d’un dia de rafting una mica boig en els que ens vam haver de banyar unes quantes vegades per les gèlides aigües que baixen dels Himalàies, vam arribar a Kathmandú i ens vam allotjar al barri ultraguiri de Thamel, un d’aquells guetos turístics que no haurien d’existir però que malauradament ja hem trobat a varis països (Vang Vieng -Laos-, Khao San -Bangkok-, la zona del llac de Phnom Penh…).

Deixant de banda Thamel, Kathmandú ens ha sorprès molt gratament. Avui hem passat el dia passejant pels carrerons del barri antic, la plaça Durbar i a la tarda hem fet cap a l’espectacular estupa tibetana de Bodhnath on ens hem passat una bona estona observant els peregrins. Aquest és el lloc més sagrat pels centenars de Tibetans que tristament es troben exiliats a Kathmandú i estar aquí ens ha fet venir molts i moltes ganes d’anar al Tibet. No obstant, La llarga estada a l’orfenat, els preus abusius que cobren per anar-hi des del Nepal (uns 1.000$ anada i tornada amb 8 dies) i el fet que només s’hi pugui anar amb viatge organitzat, ens han fet deixar aquest viatge per una altra ocasió.

 

 

 

 

Per les àvies Per les àvies

El nostre darrer dia a l’orfenat l’hem passat super atrafegats i, sense donar-nos compte, ens hem plantat al capvespre a l’hora de la despedida. Per sort avui ha fet un sol de justícia i hem pogut acabar de pintar (amb les limitacions de la nostra tècnica artística) tota l’aula per fora i esperem que no plogui durant la nit!





El comiat ha sigut molt emotiu i trist, en Binod ens ha despedit amb un discurs molt maco, nosaltres també els hi hem dirigit unes paraules i tots els nens ens han regalat dibuixos o petits treballs manuals que havien anat fent aquests dies. Per la nostra part, els hi hem preparat el vídeo que podeu veure a continuació i que resumeix el que han sigut aquests més de 20 dies en família a Pokhara. (Que ningú ens matxaqui per la tria de la cançó, ve de la peli de Madagascar que els hi vam portar el primer dia i que s’han passat cantant tot aquest temps…). Evidentment ens hem acomiadat amb un fins aviat, tot i que això no ha sigut suficient per reprimir les llàgrimes.


Algú ens ha demanat per seguir col·laborant amb aquest lloc i, de fet, us encoratgem a fer-ho. Per la seva part estan encantats i oberts a qualsevol tipus d’ajuda i col·laboració. Si algú vol venir aquí a fer un voluntariat tindrà les portes obertes i si algú vol fer algun tipus d’apedrinatge, pagar els estudis a algun d’aquests nens o fer algun algun altre tipus de donatiu (diners, roba, …) segur que també els hi semblarà de meravella. Només cal que envieu un e-mail a en Binod i segur que de seguida us contestarà encantat amb la idea: binod_51@yahoo.com

Demà al matí marxem cap a Kathmandú fent mig trajecte amb rafting en aigües gèlides i en riu carregat d’aigua degut als monzons! Després d’aquesta llarga parada entre muntanyes tornem a posar-nos en ruta (això sí, per pocs dies!).

Per les àvies Per les àvies

Next Page →

Informació útil dels països Selecciona'n un!
Myanmar
Tailàndia
Cambodja
Laos
Vietnam
Fiji
Nova Zelanda
Xile
Argentina
Bolívia
Perú
Brasil
Uruguay
Preparatius