| 12 febrer 2009 | Xile | 1 comentari | « ant | seg » |
Arribem a Chiloé, un lloc autèntic
Després de tants dies en zones altament turístiques, arribar a l’illa de Chiloé i, concretament al petit poble d’Ancud, ha sigut tot un descans, i és que en aquest lloc, bàsicament rural, és on hem trobat l’encant que ens han faltat en el sud d’Argentina.
En aquesta illa totes les cases són fetes de fusta i pintades de colors diferents, la gent es guanya la vida bàsicament als mercats o amb la pesca, i les tradicions i les històries mitològiques estan molt més aferrades aquí que a la resta de Xile. A més, hem tingut la sort d’anar a parar en un dels allotjaments més acollidors que hem estat durant el viatge. Es tracta de l’hospedaje Austral, regentat per la Mirtra i en Pedro, que ens han tingut literalment a casa seva donat que les habitacions de l’hostal estaven totes plenes. Amb ells hem compartit esmorzars i sopars, durant els quals hem tingut xerrades interminables sobre Xile i la brutal dictadura d’en Pinochet, del món en general, i de la seva increïble història d’amor digne digne de ser escrita en un llibre. No desvetllarem el contingut, i així si algú va a Ancud que faci una visita a aquesta família i escolti la seva apassionant història explicada amb aquest salero tant seu.
Per les àvies
| 12 gener 2009 | Xile | 1 comentari | « ant | seg » |
Tirats al desert d’Atacama
Segur que l’associació d’hotels i restaurants de Sant Pedro d’Atacama tenen algo a veure amb el fet que només hi hagi 3 trajectes setmanals a l’Argentina. I és que tothom que arriba aquí en aquesta època de l’any i vol marxar cap al país veí, corre el risc de no trobar bitllets de bus fins al cap d’una setmana. A nosaltres ja ens havien avisat i el primer que vam fer a l’arribar va ser reservar els dos últims seients que quedaven pel cap de 3 dies, que ja és molt més del que hi pensavem passar.
Sant Pedro és una ciutat turística al bell mig del desert més sec del món (plou només unes 5 hores l’any!) i com ja ens havien advertit és caríssim! Estàvem acostumats a Bolívia on dinàvem per menys d’un euro i aquí ens foten clavades a preus europeus. Hem aprofitat per passejar per la ciutat i fer una visita al Valle de la Luna, on vam poder admirar una bonica posta de sol al mig d’aquest desert.
PD – El volcà que es veu de fons a la última foto és el de la Laguna verde aquest cop vist des de Xile… Quin lloc!! :)
Per les àvies
