Diuen que aquest lloc desprèn una màgia especial i la veritat és que després de 2 dies navegant-hi n’hem quedat entusiasmats. La idea de sortir des de Cat Ba ha sigut del tot encertada perquè allà hem pogut contractar un tour per “nosaltres sols” per un preu molt competent i a més pràcticament no hem vist cap més barco de turistes fins que no ens hem apropat a la ciutat de Halong avui a la tornada.

El dia d’ahir va ser una autèntica passada, navegant entre les més de 3000 illes, nedant en platges desertes i el millor va ser quan amb la piragua vam entrar en una cova i de cop vam aparèixer a un llac gegant que hi havia a l’interior d’una de les illes. Impressionant! Quina tranquil·litat! Al vespre, quan es començava a pondre el sol vam viure un moment molt especial. Estàvem navegant per un dels llocs més bonics del món, totalment sols escoltant Tom Waits per l’iPod. Sense paraules! Malauradament no tot han sigut flors i violes ja que, si bé al post anterior ja dèiem que no ens fiàvem massa de la gent de Cat Ba, aquí també ens l’han fotut. Aquest matí quan ens hem llevat al vaixell hem anat a recollir 4 turistes més! Que no havia quedat clar que anàvem només nosaltres sols? Sembla ser que no… Sort que després de molt negociar ens han tornat bona part dels diners que havíem pagat i això tampoc ens ha arruïnat el dia perquè els 3 francesos i l’americana eren molt bona gent. A més… estant en un lloc com aquest tampoc et pots enfadar gaire!

Com veureu a les fotos aquests dos dies no ens ha fet un sol espaterrant però la boirina que ho cobria tot l’hi donava un toc místic molt especial.

 Per les àvies

Després de 3 horetes en un bus local bastant peculiar, vam arribar a Haipong i d’allà, després d’una cursa terrorífica en moto-taxi per arribar a port, vam agafar un barco a Cat Ba, una illa situada a Halong Bay, segurament el lloc més famós del Vietnam. Fer-ho així ens permetrà visitar la bahia des d’un punt diferent del que ho fan la majoria de turistes que surten en massa directament des de la ciutat de Halong.

Avui al matí ens hem llevat ja a l’illa i de nou hem tornat a llogar una moto. Ens hem recorregut totes les carreteres de l’illa, que per cert és preciosa. La multitud de turons sortint del no res recorden molt a Ninh Binh i a les 3000 illes que fan cèlebre Halong Bay. Amb la moto hem arribat fins al parc nacional de Cat Ba on hem fet un trekking bastant durillo literalment pel mig d’una selva. Amb els sorolls dels animals, que cada cop eren més intensos, i la boira que ho cobria tot feia mitja por! Malauradament el dia no ens ha acompanyat massa, però és que en aquesta zona en contret i en aquesta època de l’any és molt complicat tenir un bon dia de sol.

A la tarda un pescador ens ha portat a un poblat flotant que hi ha just davant de la ciutat, on les cases estan construïdes sobre bidons de plàstic i es veia bastanta pobresa. Ens ha encantat visitar-ho tot i que ha sigut bastant impactant. L’home, que primer ens queia molt bé i que ens ha ensenyat inclús casa seva, quan l’hi hem pagat no ens ha volgut tornar el canvi de cap manera… I és que aquí a Cat Ba hem tingut ja varis intents de timo, el més exagerat el d’un tiu que volia que li paguéssim la gasolina quan hem anat a omplir el dipòsit de la moto! Esperem que siguin fets aïllats perquè fins avui ni una queixa!

 Per les àvies

Quan a les 4 de la matinada ens van despertar al bus anunciant-nos que havíem arribat a Ninh Binh i ens van deixar al mig d’una carretera on estàvem més sols que la una, ja vam veure que per fi ens havíem allunyat de la típica ruta turística. La ciutat en sí no té gaire res pero les rodalies i la tranquilitat que aquí es respira valen molt la pena!

Avui a les 9 ja estàvem sobre una moto, amb un mapa lamentable, fet a mà pels de l’hotel, entre les mans i amb moltes ganes d’explorar els poblets i camps d’arros de la zona. Evidentment ens hem perdut infinitat de vegades, pero així hem visitat llocs encara més remots. Sense dubte la visita estrella és una passejada amb barca per Tam Côc on navegues durant 2 hores a rem per un riuet que desfila entre camps d’arrós i uns turons impressionants que s’aixequen del no res. Ha sigut una passada! A la tarda, hem agafat la moto i hem seguit la primera carretera que hem trobat en búsqueda de més poblets i paisatges rurals. Quan ja es començava a fer fosc hem arribat al pintoresc poblat de Ken Ghà on, mentre preguntàvem com tornar a Ninh Binh i ningú ens entenia de res, ens hem trobat envoltats de desenes de nens encuriosits. La gent aquí és molt maca.

Hem arribat a casa amb els últims rajos de sol i un pèl cansats deguts als més de 100 kilometres per carreteres més que secundàries que hem fet avui! A més, aquesta nit ens hem hagut d’aixecar a les 3 (bé, només alguns…) per mirar el Barça – Bayern… Quin partidàs! Com de costum hem enviat un mail a RAC1 i ens han convidat a una retransmissió en directe quan tornem! Ho podeu escoltar aquí! :)

PD – Sembla ser que tenim algun problema d’accents aqui al vietnam. Ja ens sap greu! :)

 Per les àvies

Hué és arquitectònicament riquíssima! Es tracta d’una ciutat amb un nucli antic emmurallat, que dins seu conté encara avui la preciosa ciutadella imperial creada per la dinastia Nuyen que van regnar el país des del 1802 al 1945. Tot i que les brutals guerres amb els francesos i els americans n’han destruït bona part, en ella s’hi poden trobar la residència imperial i un seguit de preciosos palaus que tenien funcions d’edificis d’estat. Al voltant de la ciutadella, encara dins la muralla, hi ha la zona més antiga de Hué que conserva l’encant de l’època i una tranquil·litat difícil de trobar al Vietnam.

A les rodalies de la ciutat hi ha infinitat de pagodes precioses i tombes reials que hem visitat avui després d’atrevir-nos a llogar una moto per primer cop! Ha sigut tota una aventura; aquí només hi ha dues regles de conducció: 1. el més gran té preferència i més val que t’apartis i 2. s’ha de tocar la clàxon almenys un cop per minut! Hem tornat a casa un pèl estressats però la visita a les tombes de Tu Duc i de Minh Mang ha valgut molt la pena. Aquests mausoleus contenen edificis preciosos que feien la funció de “casa de camp” abans de la mort de l’emperador. S’hi respira una pau i una serenitat difícil de descriure. L’experiència de la moto ens ha agradat molt i no serà pas l’últim cop que en lloguem una! És ideal per visitar poblets, anar per carreteres secundàries i descobrir el Vietnam més rural.

 Per les àvies

← Previous Page — Next Page →

Informació útil dels països Selecciona'n un!