5 abril 2009 | Vietnam | 3 comentaris | « ant | seg » |
Ciutat imperial
Hué és arquitectònicament riquíssima! Es tracta d’una ciutat amb un nucli antic emmurallat, que dins seu conté encara avui la preciosa ciutadella imperial creada per la dinastia Nuyen que van regnar el país des del 1802 al 1945. Tot i que les brutals guerres amb els francesos i els americans n’han destruït bona part, en ella s’hi poden trobar la residència imperial i un seguit de preciosos palaus que tenien funcions d’edificis d’estat. Al voltant de la ciutadella, encara dins la muralla, hi ha la zona més antiga de Hué que conserva l’encant de l’època i una tranquil·litat difícil de trobar al Vietnam.
A les rodalies de la ciutat hi ha infinitat de pagodes precioses i tombes reials que hem visitat avui després d’atrevir-nos a llogar una moto per primer cop! Ha sigut tota una aventura; aquí només hi ha dues regles de conducció: 1. el més gran té preferència i més val que t’apartis i 2. s’ha de tocar la clàxon almenys un cop per minut! Hem tornat a casa un pèl estressats però la visita a les tombes de Tu Duc i de Minh Mang ha valgut molt la pena. Aquests mausoleus contenen edificis preciosos que feien la funció de “casa de camp” abans de la mort de l’emperador. S’hi respira una pau i una serenitat difícil de descriure. L’experiència de la moto ens ha agradat molt i no serà pas l’últim cop que en lloguem una! És ideal per visitar poblets, anar per carreteres secundàries i descobrir el Vietnam més rural.
Per les àviesComentaris (deixa el teu!)
3 Responses to “Ciutat imperial”
Deixa un comentari!
Mola molt la segona foto! I la primera un classic de photoshop :D
Per cert, ja em direu lo millor de Vietnam, que es un lloc que segur que visitare, a l’igual que Laos, Tailandia i Cambodja!
Felicitats pel vostre blog, pel viatge interesantissim i per les maques fotografies. M’he assabentat avui de la seva existència a la transmissió del partit del Barça a Rac1. Pel que he vist ja heu passat per Xile, però si torneu a Santiago ja teniu un amic. Salutacions d’un xilé d’origen català, i molta sort amb el que resta. Fins la propera!