Com que un parell de dies són suficients per explorar la majoria de temples que es troben a la zona d’Angkor, el tercer dia aquí l’hem dedicat a visitar un altre grup de temples, anomenats Roluos, que es troben a uns 13 Km cap a l’est de la ciutat. Els temples estan bé, sobretot el de Bakong, però el millor del dia sens dubte ha sigut la tornada amb bici…

Com que a l’anada havíem anat per la carretera principal i ens havíem estressat una mica amb tants camions, hem decidit tornar per carreteres secundàries que passen per entremig de camps i pobles, un camí bastant més llarg però també molt més interessant! Un cop més hem pogut constatar una sensació que ja feia dies que teniem, i és que aquí a Cambodja hi hem trobat segurament la gent més maca i simpàtica de tot el viatge. Tothom que ens creuàvem com a mínim ens regalava un somriure d’orella a orella totalment sincer, i la majoria de nens i també gent gran ens saludaven amb un hello super efusiu. Han sigut varia gent la que se’ns ha afegit amb la bici i ens preguntava sobre nosaltres o ens explicava la seva vida mentre pedalàvem junts una estona. Hem pogut treure el cap a escoles, visitar temples i a mig camí hem passat per un orfenat on hem aparcat la bici i de seguida el director ens ha vingut a rebre. Molt amablement ens ha ensenyat les 3 classes que tenen on aprenen angles, xino i informàtica uns 200 nens i nenes de les rodalies i també on dormen, amb condicions bastant bàsiques, els 49 nens orfes que tenen acollits. Segons ens ha explicat es financen exclusivament amb ajudes estrangeres i, de fet, ens va ensenyar orgullós els lavabos que acabaven d’estrenar que eren regal d’una empresa suïssa gràcies a que un seu directiu va parar aquí com nosaltres. Us deixem aquí la seva web i per si algú li interessa, sapigueu que estaran encantats de rebre algun voluntari per fer de professor d’anglès unes setmanes!

I res, després de 5 hores pedalant hem arribat a la ciutat, a temps per dutxar-nos i quedar amb en Flores i la Marta (si ens envien la foto que ens hem fet la penjarem! ;) que casualment estaven aquí de viatge de noces! :) Avui ha sigut un dia llarg però una molt bona despedida d’aquest preciós país: demà cap a Tailàndia!

 Per les àvies

 

Sens dubte el lloc estrella i de visita obligada en aquest petit país són els majestuosos temples d’Angkor. Aquest lloc va ser la capital de l’antic imperi Khmer que va arribar a conquerir des de Birmània fins a bona part del Vietnam, i són una fusió perfecte entre ambició creativa i devoció espiritual. Els edificis que han aguantat fins els nostres dies són només una petita mostra del que va ser entre els segles IX i XIII un enorme centre polític, social i religiós, una ciutat que va arribar a tenir un milió d’habitants en una època que, per exemple Londres, era una petita localitat de 50.000 habitants.

Aquest lloc és senzillament espectacular, i ja hi portem 2 dies explorant aquests fantàstics temples amb l’ajuda d’un parell de bicicletes. Sense dubte el que més ens ha captivat és el temple de Bayon, on les seves 216 cares gegants esculpides a la pedra observant els visitants, creen una sensació indescriptible. També ens han encantat el famós Ankor Wat, que diuen que és el major temple religiós del món i està en un estat de conservació envejable, i el temple de Tha Prom, on la naturalesa s’ha apoderat literalment del lloc i els arbres entortolligats entre les pedres l’hi donen un aire misteriós molt especial.

Demà amb la bici anirem a visitar un grup de temples que està en una altra zona i que, segons diuen, són els primers que va construir aquest poderós imperi. Ja us explicarem el què!

 

 

 

 

 

 

 Per les àvies

Una parada ideal per desconnectar de Phnom Penh abans de seguir cap als mítics temples d’Angkor és Sihanoukville, un poble de mar famós per les seves platges de sorra blanca però també malauradament plenes de turistes que venen a disfrutar del sol de Cambodja. Val a dir que a nosaltres ens han anat molt bé aquests dos dies de relax total a la vora del mar, ja ho trobàvem a faltar! Tot i que hem anat a la platja més turística, hem tingut la sort de trobar un allotjament idíl·lic a un extrem de la platja on estàvem pràcticament sols i amb unes vistes fantàstiques des de l’habitació… Caminant per les pedres de la costa, es pot arribar a Soka Beach, una platja privada d’un resort de luxe tot i que ningú et priva de banyar-te a les seves aigües. Una delícia!

 

 

 

Ja fa uns dies que viatgem amb en Jan i l’Alexa, un català i una romanesa, que fan la volta al món amb 5 anys!!! Van agafar una caravana ara en fa 3, van arribar fins al Nepal després de recórrer tot Europa i Àfrica i ara han deixat la caravana per passar un mesos viatjant de motxil·lers per aquesta zona. Deu ni do! Aquí us deixem el seu blog per si voleu xafardejar una mica! ;)

 Per les àvies

A finals de la decada dels 60 Cambodja es va veure involucrada en la guerra del Vietnam. Estats Units va iniciar un bombardeig massiu (i secret) sobre el país per intentar eradicar les forces comunistes vietnamites que s’amagaven aquí, i no només van fracassar en el seu intent sinó que de rebot van enfortir les guerrilles comunistes cambodjanes, anomenades Khmer Rouge. Aquest grup mica en mica van anar agafant força a tot el país, en part degut a la debilitat del govern vigent, fins que la capital Phnom Penh va caure en mans d’aquesta règim el 17 d’Abril de 1975.

A partir d’aquí, sota el lideratge de Pol Pot, el Khmer Rouge va iniciar un dels genocidis més brutals del segle XX. Aquest any es va declarar com a any 0, es va abolir el diner, es va obligar a la gent a abandonar les ciutats per anar a treballar al camp en règim d’exclavitud (12-15 hores amb 2 àpats d’arrós al dia), es van separar famílies senceres per augmentar la productivitat i Cambodja es va transformar en una cooperativa agrària maoista. Durant els 4 anys següents cents de milers de cambodjans, entre ells la gran majoria d’intel·lectuals del país (monjos, metges, mestres, …) van ser reubicats en el camp, torturats fins a la mort o senzillament executats. Milers de persones van ser assassinades per la simple raó de parlar un idioma estranger, mentre que altres cents de milers van morir per maltractaments, desnutrició i malalties. Aquests animals no tenien escrúpols, senzillament eliminaven a qualsevol persona que algun dia els hagués pogut suposar el més mínim problema i s’estima que entre 1975 i 1979 uns 2 milions de cambodjans van morir com a resultat directe de la política del Khmer Rouge. A finals del 78 afortunadament el Vietnam va invadir el país i va enderrocar el règim, els dirigents del qual van fugir cap a la jungla de l’Oest. En el caos resultant, milions de Cambodjans van iniciar una marxa a peu pel país per tal de trobar familiars que haguessin sobreviscut a la dictadura. Les collites no es van recollir i el resultat va ser una fam que entre el 79 i el 80 va matar cents de milers de persones més. Avui en dia encara hi ha dirigents d’aquest grup que viuen sense haver estat jutjats i el seu cap principal també es va escapar de la justícia en morir el 1998 (sí, fins llavors encara no l’havien jutjat…).

En fi, una història tristíssima i malauradament molt recent, que és plenament palpable en tots els racons del país. Sembla mentida lo retorçada que pot arribar a ser la ment humana, capaç de crear joies com els temples d’Angkor i a la vegada, només uns anys més tard, cometre barbàries com aquesta.

Avui hem visitat el Museu Tuol Sleng, que va deixar de ser institut de secundària durant el règim (a qui l’hi importava l’educació!) per passar el major centre de detenció i tortura del país. Pràcticament tots els reclusos (homes, dones i nens) van ser executats. Si algú vol saber més sobre el tema, o simplement vol veure una gran pel·lícula, us aconsellem “The killing fields“, basada en una història real que il·lustra perfectament el que us hem explicat en aquest post.

 

 

 

 Per les àvies

Next Page →

Informació útil dels països Selecciona'n un!