Warning: ob_start(): non-static method sem_google_analytics::track_links() should not be called statically in /home/voltaalm/public_html/wp-content/plugins/sem-google-analytics/sem-google-analytics.php on line 159

A finals de la decada dels 60 Cambodja es va veure involucrada en la guerra del Vietnam. Estats Units va iniciar un bombardeig massiu (i secret) sobre el país per intentar eradicar les forces comunistes vietnamites que s’amagaven aquí, i no només van fracassar en el seu intent sinó que de rebot van enfortir les guerrilles comunistes cambodjanes, anomenades Khmer Rouge. Aquest grup mica en mica van anar agafant força a tot el país, en part degut a la debilitat del govern vigent, fins que la capital Phnom Penh va caure en mans d’aquesta règim el 17 d’Abril de 1975.

A partir d’aquí, sota el lideratge de Pol Pot, el Khmer Rouge va iniciar un dels genocidis més brutals del segle XX. Aquest any es va declarar com a any 0, es va abolir el diner, es va obligar a la gent a abandonar les ciutats per anar a treballar al camp en règim d’exclavitud (12-15 hores amb 2 àpats d’arrós al dia), es van separar famílies senceres per augmentar la productivitat i Cambodja es va transformar en una cooperativa agrària maoista. Durant els 4 anys següents cents de milers de cambodjans, entre ells la gran majoria d’intel·lectuals del país (monjos, metges, mestres, …) van ser reubicats en el camp, torturats fins a la mort o senzillament executats. Milers de persones van ser assassinades per la simple raó de parlar un idioma estranger, mentre que altres cents de milers van morir per maltractaments, desnutrició i malalties. Aquests animals no tenien escrúpols, senzillament eliminaven a qualsevol persona que algun dia els hagués pogut suposar el més mínim problema i s’estima que entre 1975 i 1979 uns 2 milions de cambodjans van morir com a resultat directe de la política del Khmer Rouge. A finals del 78 afortunadament el Vietnam va invadir el país i va enderrocar el règim, els dirigents del qual van fugir cap a la jungla de l’Oest. En el caos resultant, milions de Cambodjans van iniciar una marxa a peu pel país per tal de trobar familiars que haguessin sobreviscut a la dictadura. Les collites no es van recollir i el resultat va ser una fam que entre el 79 i el 80 va matar cents de milers de persones més. Avui en dia encara hi ha dirigents d’aquest grup que viuen sense haver estat jutjats i el seu cap principal també es va escapar de la justícia en morir el 1998 (sí, fins llavors encara no l’havien jutjat…).

En fi, una història tristíssima i malauradament molt recent, que és plenament palpable en tots els racons del país. Sembla mentida lo retorçada que pot arribar a ser la ment humana, capaç de crear joies com els temples d’Angkor i a la vegada, només uns anys més tard, cometre barbàries com aquesta.

Avui hem visitat el Museu Tuol Sleng, que va deixar de ser institut de secundària durant el règim (a qui l’hi importava l’educació!) per passar el major centre de detenció i tortura del país. Pràcticament tots els reclusos (homes, dones i nens) van ser executats. Si algú vol saber més sobre el tema, o simplement vol veure una gran pel·lícula, us aconsellem “The killing fields“, basada en una història real que il·lustra perfectament el que us hem explicat en aquest post.

 

 

 

Per les àvies Per les àvies

Comentaris (deixa el teu!)

2 Responses to “L’esgarrifosa història del Khmer Rouge”

  1. Ricard on maig 16th, 2009 5:57 pm

    Hola!
    Veig que ja heu arribat a Cambodja, un país petit i preciós. Malauradament la seva gent ha patit molt en els darrers anys.
    Ja sigui per culpa d’el fill de la gran puta de Pol Pot ja sigui per culpa de la corrupció actual que no permet que les divises que entren gràcies al turisme repercuteixin a tota la població.
    Un altre greu problema que han de patir els Cambodjans són els milers de mines antipersona que hi ha escampades per tot el país a les zones rurals. Us recomano que quan aneu a veure els temples d’Angkor Wat feu una breu visita, i si pot ser un petit donatiu, al Museu de Mines Terrestres que ha muntat un ciutadà anomenat Aki Ra.
    Precisament a la darrera entrada del meu bloc parlo d’aquest entranyable personatge que de petit va ser reclutat pels Jemers Rojos per col.locar mines terrestres. A l’actualitat Aki Ra dedica tots els seus esforços per localitzar, desenterrar i desactivar les mines que encara queden en el seu país. El seu lema és:
    PER UN FUTUR DE CAMBODJA SENSE MINES ANTIPERSONA.
    La fundació de Aki Ra també ajuda a tirar endavant a tots aquells nens que per desgràcia han sofert algun tipus de mutilació per culpa d’aquestes maleïdes armes.

    Un consell: si encara esteu a Pnom Penh aneu una tarda a prendre alguna cervesa al Foreign Correspondence’s Club. És el bar on es reunien els Corresponsals de Guerra durant els primers anys del conflicte i té un cert encant i unes boniques vistes al Tonle Sap.

    Que gaudiu d’aquest bonic país i de la seva gent.

    Ricard

  2. Jordi on maig 18th, 2009 3:00 pm

    Realment espantos el que van viure aquesta gent! El museu stul treng es algo espectacular. Hi vaig anar dos vegades en una diferencia de 10 dies. NO em va deixa indiferent i el portare gravat per sem[pre a la meva memoria.
    Disfruteu Canbotja, la seva gent, i els seu curry amog o algu aixi i el pebre del sud!!! Es realment bo!!!

    Salut!

Deixa un comentari!





Informació útil dels països Selecciona'n un!
Myanmar
Tailàndia
Cambodja
Laos
Vietnam
Fiji
Nova Zelanda
Xile
Argentina
Bolívia
Perú
Brasil
Uruguay
Preparatius