| 14 juliol 2009 | Índia | 1 comentari | « ant | seg » |
Gràcies amics!
Bàsicament la nostra estada a Pushkar es resumiria en haver gaudit amb tots els sentits del fantàstic hotel que ens han regalat els nostres amics Martí i Àngels. Potser perquè el llac estava sec, potser perquè no estàvem massa fins de la panxa o simplement perquè el lloc s’ho valia ens hem passat moltes hores d’aquests dos dies a Pushkar tancats a l’hotel disfrutant de preciós pati interior, dels gronxadors, sofàs o hamaques que hi ha per tots els racons del fantàstic Inn Seven Heaven! De nou, moltes gràcies! :)
Pushkar és una ciutat mística, però també molt turística, on peregrins de tota la Índia vénen a fer les seves ofrenes, resar o banyar-se al seu llac sagrat. Al ser una ciutat sagrada hi ha algunes normes que no es poden saltar i que et recorden constantment amb cartells informatius: per exemple, no es pot menjar carn, beure alcohol o fer-se petons en públic. La ciutat és molt bonica i relaxant, sobretot a la part del llac, però hem tingut la mala pata d’enganxar-lo sec i l’atractiu del lloc quedava molt reduït.
Avui a la tarda hem entrat a una perruqueria i ha sigut tota una experiència! N’hem sortit al cap d’una hora i és que ens hi hem acabat fent un tallat de cabells amb afaitat inclòs, dos massatges increïbles i fins i tot els hi hem fet un petit reportatge fotogràfic -que haurem d’enviar quan arribem a casa-. Si hi aneu segurament ens trobareu decorant el seu decrèpit local. Quins personatges!
Per les àvies
| 12 juliol 2009 | Índia | Deixa un comentari | « ant | seg » |
Bundi
La primera vista quan arribes a la ciutat de Bundi és una meravella. Durant aquests dies pel Rajastan, sobretot pel fet de tenir cotxe, hem fet un tipus de viatge bastant diferent del que portàvem fent fins ara i hem visitat un munt de ciutats, forts i palaus amb pocs dies. Per això semblava que una nova ciutat amb un nou fort i palau no ens podria sorprendre gaire, però no ha sigut així de cap manera! Bundi és una ciutat petita de color blau, acollidora i molt poc turística, i amb un palau preciós construït en un turó que limita la ciutat per un costat. Hem passat de nou la tarda voltant pels basars flipant com cada dia amb tot el que vèiem i fent una birreta al capvespre amb una simpàtica família que ens ha convençut per entrar al seu hostal.
De camí cap aquí, vam veure una caravana de nòmades que anava per l’autopista amb tot el seu ramat de camells i totes les seves pertinences, nens i cabres als lloms dels animals. Això de la Índia cada dia deixa una sorpresa o altra!
Per les àvies
| 10 juliol 2009 | Índia | 4 comentaris | « ant | seg » |
Udaipur, ciutat de conte de fades
La seductora ciutat d’Udaipur sens dubte ho ha de ser molt més amb el seu llac central ple d’aigua, però malauradament aquí tenen bastants problemes amb la sequera i és que els monzons no volen acabar d’arribar en aquest racó de la Índia. En aquesta època de l’any, el llac està completament sec i els palaus de contes de fades que que hi ha a les seves illes queden una mica deslluïts, ara enmig d’una esplanada seca on les vaques pasturen tranquilament. Per cert, el més bonic actualment és un hotel de 1.000 dòlars la nit… molt lluny dels 4 que solem pagar nosaltres! Però bé, tot i la sequera, la ciutat és una altra joia del Rajastan, amb un nou palau preciós i amb basars caòtics on, com sempre, et pots perdre entre saris i turbants de mil colors diferents. L’únic contra d’Udaipur és que degut a la seva popularitat és molt més turística que les altres ciutats on havíem estat fins ara.
De camí cap aquí vam fer un parell d’aturades a dues perles més del Rajastan, la primera a l’espectacular temple jainista de marbre blanc de Ranakpur i la segona al castell del S. XV de Kumbalgarh en una ubicació estratègicament perfecte entre altes muntanyes, on a més vam poder fugir una mica de la calor rajastaní. Realment aconsellaríem molt la visita al temple de Ranakpur, perquè és un lloc fascinant, construït fa més de 600 anys i amb un estat de conservació impecable, amb incomptables escultures i figures esculpides al marbre de les seves 1.444 columnes o a les parets de les 29 sales del temple.
Per les àvies
| 8 juliol 2009 | Índia | 4 comentaris | « ant | seg » |
La ciutat blava i l’espectacular fort de Meheranghar
Moltes de les ciutats del Rajastan són conegudes pel color dominant de la ciutat i, així com Jaisalmer és anomenada la ciutat daurada, Jodhpur és famosa per l’intens color blau amb el que estan pintades la majoria de les seves cases. Per variar, un espectacular fort domina la ciutat des del seu punt més elevat, aquest d’una verticalitat espectacular i, a diferència dels que havíem visitat anteriorment, super ben cuidat. L’entrada fins i tot inclou una audioguia que explica una barreja d’història, informacions generals i anècdotes del castell que fa que la visita sigui una passada. A més, la vista de la ciutat als teus peus, amb les seves cases blaves disposades sense ordre ni concert, és d’aquelles imatges que costen d’oblidar.
No obstant, a part de l’espectacularitat del castell i les seves vistes, la ciutat en sí no amaga gaire res d’especial. Ens ho hem passat bé, però, passejant pel mercat del voltant de la torre del rellotge i sobretot bevent l’espectacular Makhania Lassi, una barreja de batut i yogurt molt típic de la zona, que preparen a una concorregut bareto de la placa. Boníssim!!
Per les àvies
