| 10 juliol 2009 | Índia | 4 comentaris | « ant | seg » |
Udaipur, ciutat de conte de fades
La seductora ciutat d’Udaipur sens dubte ho ha de ser molt més amb el seu llac central ple d’aigua, però malauradament aquí tenen bastants problemes amb la sequera i és que els monzons no volen acabar d’arribar en aquest racó de la Índia. En aquesta època de l’any, el llac està completament sec i els palaus de contes de fades que que hi ha a les seves illes queden una mica deslluïts, ara enmig d’una esplanada seca on les vaques pasturen tranquilament. Per cert, el més bonic actualment és un hotel de 1.000 dòlars la nit… molt lluny dels 4 que solem pagar nosaltres! Però bé, tot i la sequera, la ciutat és una altra joia del Rajastan, amb un nou palau preciós i amb basars caòtics on, com sempre, et pots perdre entre saris i turbants de mil colors diferents. L’únic contra d’Udaipur és que degut a la seva popularitat és molt més turística que les altres ciutats on havíem estat fins ara.
De camí cap aquí vam fer un parell d’aturades a dues perles més del Rajastan, la primera a l’espectacular temple jainista de marbre blanc de Ranakpur i la segona al castell del S. XV de Kumbalgarh en una ubicació estratègicament perfecte entre altes muntanyes, on a més vam poder fugir una mica de la calor rajastaní. Realment aconsellaríem molt la visita al temple de Ranakpur, perquè és un lloc fascinant, construït fa més de 600 anys i amb un estat de conservació impecable, amb incomptables escultures i figures esculpides al marbre de les seves 1.444 columnes o a les parets de les 29 sales del temple.
Per les àvies
Comentaris (deixa el teu!)
4 Responses to “Udaipur, ciutat de conte de fades”
Deixa un comentari!
M’ha agradat molt la foto de l’home vestit tot de color taronja! Sembla que tingui massa color i tot!
Quines fotos més guapes!!! Aquest estiu passat vaig estar a Udaipur i la veritat, no és dels llocs que més em va agradar. Al juliol el llac estava sec i no regalava gaire vistes espectaculars. Com no tenia vehicle ni molts dies, també em vaig perdre Ranaktapur. En fi, no es pot estar a tot arreu. Teniu unes fotos molt guapes!!!
És sorprenent veure el llac d’Udaipur sense aigua, jo hi vaig ser fa uns 7 anys i per arribar al Lake Palace ho vaig haver defer amb barca.
Bon viatge.
Carles.
Hola nois!
Ara feia temps que no ens conectàvem i hem vist que ja heu passat pel Rajasthan. Preciós, oi? Nosaltres i vàrem ser un mes abans de començar la volta al món i ens va encantar! Sorprenent el llac d’Udaipur sec, nosaltres vàrem haver de moure’ns amb barca.
Bé, que tot segueixi anant tant bé com fins ara i gaudiu molt dels últims dies.
Una abraçada des d’Austràlia!