Aquests 20 encantadors nens (podeu veure les fotos en gran clicant sobre d’elles) són i seran la nostra família durant els pròxims dies i és que acabem de començar un voluntariat a un orfenat adjunt a una escola de Pokhara. Sempre havíem tingut en ment aquesta idea com a complement d’aquest viatge i intentar així aportar el nostre petit granet de sorra a aquest món tant fantàstic que hem vist durant aquest temps. Us agrairíem que llegíssiu el post fins al final, perquè us volem demanar la vostra ajuda i col·laboració.

De moment ja hi portem dos dies i està siguent una passada. L’orfenat és un lloc minúscul de 4 petites habitacions, cuina, 2 latrines i un cobert al patí de darrera, on viuen la família d’en Binod (home, dona i 4 filles) i 16 nens carinyosissims d’entre 3 a 15 anys. L’escola del costat, també projecte d’en Binod, dóna classes a 170 alumnes. Els nens hi aprenen anglès, nepalí, mates i socials amuntegats en petites aules i vestits impecables amb l’uniforme escolar. I quan diguem petites vol dir moooolt petites i plenes amb almenys 30 nens per aula. Intentarem posar alguna foto per ensenyar-vos-ho.

El primer dia, degut a que no hi havia classe, el vam dedicar a l’orfenat. Vam rentar als més petits amb galledes d’aigua i sabó mentre tots es pixaven de riure, vam pintar amb els llapissos i papers que els hi vam portar, jugar a mil i una coses, menjar amb ells i vam mirar un DVD que els hi vam portar i que quan van veure es van tornar mig bojos! La veritat és que ha sigut facilíssim connectar amb tots i és que realment són una passada de mainada que tot el dia tenen un somriure a la cara. Avui hem fet de profes a l’escola i ha sigut tota una experiència. La primera impressió és que el nivell d’educació és baixíssim i tot i que molts saben una mica d’anglès pocs, ni tant sols algun dels professors, tenen les nocions més bàsiques de, per exemple, geografia. Amb alguns hem fet classe segons el temari mentre que amb d’altres els hi hem explicat d’on veníem, la nostra vida i costums i hem contestat les preguntes que ens feien encuriosits. Han flipat que ens aixequéssim a les vora les 8 i anéssim a dormir cap a les 12 i és que aquí es viu de 5 a 8 del vespre! La tarda ha sigut esgotadora, amb un partit de futbol maratonià de més de 4 hores en un camp amb cabres pasturant i cagarades de vaca que ens ha deixat completament baldats! Ara, com hem disfrutat tots plegats! :)

Ara ve lo més important. Aquest lloc lloc es sosté bàsicament amb 2 vies de finançament: La primera és la gent que paga l’escola -els que poden aporten 2€ al mes- i la segona són les col·laboracions de gent com nosaltres que ha passat per aquí.Tot i que hem de dir que hem vist aquests nens realment feliços, aquest lloc està ple de necessitats: no hi ha aigua corrent, no hi ha llits per tothom, el pati està fet una guardada, els nens tenen només dues mudes, les pissarres no s’aguanten a la paret, juguen amb 3 bicicletes oxidades i trencades per 30 llocs diferents,… la llista és interminable!

És per això que des d’aquí us volem demanar la vostra col·laboració per tal que, durant aquests dies de treball a l’orfenat, puguem comprar-los algunes d’aquestes coses que veiem tant necessàries i/o fer un aportació econòmica per ajudar als meravellosos i importantíssims projectes que en Binod està portant a terme aquí a Pokhara. Estem segurs que entre tots podem aconseguir una quantitat interessant de diners a base de petites aportacions individuals que ajudaran a fer aquest lloc una mica millor. Evidenment cadascú pot aportar el que vulgui, serà suficient en fer un ingrés al compte que detallem a continuació i enviar-nos un e-mail per confirmar-lo amb els vostre nom i cognom. Ens cas que algú vulgui aportar una quantitat anònimament no hi ha cap problema, però al final volem fer pública a través de la web la quantitat recollida amb els noms i valor de l’aportació de cadascú que ha participat en aquest petit projecte solidari.

Us passem el nostre compte bancariu, l’e-mail per la notificació i la pàgina web de l’orfenat perquè hi pugueu fer una ullada:

Peace Child Orphanage
http://www.peacechildhome.org/
Compte bancari: 2100 3794 01 2100040834
e-mail: voltaalmon@gmail.com

MOLTES GRÀCIES A TOTHOM!

 Per les àvies

Després d’una jornada de 24 hores de viatge ja estem a Pokhara, als peus dels Himalaies nepalís. Els trajecte ha sigut una matada… 9 hores amb un tren nocturn, després 2 en un bus sobrecarregat al 300% i després 10 més en un bus en el que vam poder veure les primeres vistes de muntanyes i valls que esperem que ens acompanyin en aquest darrer mes de viatge pel Nepal. Pokhara és l’antítesi del que és Varanasi: una ciutat tranquil·la, bastant neta, a la vora d’un llac i amb un carreró de botigues i restaurants per turistes on es menja de cine… Després de tots aquests dies a la Índia teníem un mono de carn que no us expliquem…i aquí vam trobar un restaurant on fan uns bifes de chorizo que semblen ben bé argentins, lloc que ens va anar de cine per celebrar Santa Anna, a més acompanyant la carn amb un bon vi francès! Feia 5 mesos que no fèiem un sopar com aquest…

Les males notícies són que des que hem arribat no para de ploure i estem molt dubitatius pel que fa al trekking. Tenim moltes ganes de fer un trekking una mica llarg, però no és la època ja que fa poc ha començat el monsó i a part la visibilitat de les muntanyes també deixa bastant que desitjar. Diuen que des de la ciutat es veuen les muntanyes més altes del món i de moment no veiem ni els turons de l’altra banda del llac! De moment demà anem a veure un orfenat que ens van recomanar en Fer i l’Helena, una parella d’espanyols que que també estan fent la volta al món i vam coincidir a Myanmar, i podria ser que hi passéssim uns dies de voluntariat. Demà us en donem més detalls!

 Per les àvies

Una de les activitats que no es pot passar per alt en una visita a Varanasi és agafar una barca de rems per observar els ghats a la sortida del sol. Aquest matí ho hem fet, compartint la barca amb l’Atsana i en Mathias -una parella russo-alemanya que viuen a Sant Pettersburg amb qui portem uns dies compartint viatge- i realment ha valgut molt la pena. El tragí a la vora del riu a primera hora del matí (les 5) és espectacular. Donat que tenim l’hostal al costat del segon crematori de la ciutat, aquest matí hem agafat la barca allà mateix i just darrera nostra han sortit una altra barca amb un cadàver petit embolcallat amb un llençol blanc i hem vist com el tiraven al riu. Hem quedat pàl·lids de cop! Els nens, gurus, dones embarassades, gent morta per la picada d’una serp, … es considera que ja són purs i, per tant, no han de ser incinerats per ser abocats al riu. No volem imaginar com està el fons submarí del Ganges al seu pas per Varanasi però, a part del piló de brutícia que es veu a simple vista, avui hem llegit que hi ha 1,5 milions de bactèries per 100ml d’aigua quan la xifra hauria de ser inferior a 500. En fi, un lloc ideal per fer un bany!

 Per les àvies

Existeixen pocs llocs en tota la Índia tant colorits, carismàtics o espirituals com els ghats del Ganges al seu pas per Varanasi. Aquesta ciutat és una de les més sagrades del país i aquí acudeixen milers de peregrins per rentar al riu sagrat els pecats de tota una vida o per incinerar els seus sers estimats per purificar els seus cossos abans de dipositar-ne les centres al Ganges. En aquest lloc, màgic però super impactant, els rituals de vida i mort se celebren a la vista de tots i a vegades provoquen imatges extremadament dures i inversemblants. Durant aquests dies hem pogut veure processons carregant cadàvers pels carrers en direcció als crematoris, com els apilaven en un munt de fustes (més o menys i de major o menor qualitat en funció de la riquesa del difunt) i els enceníen a la mateixa vora del riu per després empènyer les cendres cap a l’aigua. Hem vist vaques furgant entre centres i molta, moooolta gent banyant-se, resant a dins al riu, rentant-hi la roba o inclús les dents amb total indiferència i a només uns metres de tot això.

Aquesta ciutat és l’exageració màxima de totes aquelles coses que ens han anat culpint tant d’aquest país: molta porqueria per tot arreu, animals enmig de tot – vaques, bous, cabres, gossos, rates, micos, llúdrigues, gallines…-, molts nens i vells demanant, misèria, temples amb déus surrealistes… però també un lloc que ens ha captivat de seguida, amb milers de colors, olors -i pudors-, somriures… En definitiva una experiència cultural fascinant però que en determinats moments fa posar els pels de punta!

 Per les àvies

Next Page →

Informació útil dels països Selecciona'n un!