| 9 gener 2009 | Bolívia | 7 comentaris | « ant | seg » |
Llacs, volcans i animals salvatges
El segon dia va ser completament diferent del primer, però no per això menys espectacular. Vam deixar l’immens salar enrera i vam entrar a una preciosa zona de volcans, llacs i paisatges impressionants. Després d’una bona tirada amb 4×4 camp a través, vam arribar al primer llac, el qual ens va deixar sense paraules degut al seu reflex impressionant, els altíssims volcans que el rodejaven i la presència de centenars de flamencs que també havíen escollit aquest lloc per dinar. Els altres llacs no van ser menys espectaculars… Degut a l’alta concentració de minerals i algues un era de color groc, l’altre verd i el darrer vermell! INCREIBLE!! Durant tot el viatge, bona part d’ell per deserts i rodejats sempre d’altíssims volcans, vam veure milers d’aus a més de llames, alpaques i vicunyes salvatges. Vam acabar el dia dormint en un refugi a davant de la Laguna Colorada, una candidata a una de les noves 7 meravelles naturals del món…
Per les àvies
| 8 gener 2009 | Bolívia | 13 comentaris | « ant | seg » |
Salar de Uyuni: Espectacular!!!
Portem ja 3 mesos de viatge, i tot i que hauríem jurat que mai podríem fer aquesta afirmació, aquest tour de 3 dies pel sud-est de Bolívia ha sigut lo més espectacular que hem vist fins ara. Vam sortir d’Uyuni amb un 4×4 i 4 companys de viatge -en Fabrizio del Brasil, l’Andy i la Kelly d’Austràlia i en Juan Andrés de Colòmbia- amb els que a més hem fet colleta! (VA EH! no us poseu gelosos! ;)
El primer dia vam visitar el salar de Uyuni, i és senzillament AL·LUCINANT! Es tracta d’una extensió de 12.000 kilòmetres quadrats de desert de salt que et deixen sense paraules. A més, vam tenir la sort de veure’l amb les seves dues fases: sec i d’un blanc enlluernador i inundat, amb uns reflexes difícils d’explicar! Realment aquest lloc ens ha robat el cor i les gran expectatives que ja en teníem han quedat moooolt curtes! Ens ha costat molt triar fotos… en posem unes quantes, i clicant aquí en podeu veure algunes més.
Per les àvies
| 6 gener 2009 | Bolívia | 1 comentari | « ant | seg » |
La ciutat minera
Un parell d’hores dins un cotxe compartit amb una parella molt maca de Potosí ens va portar a aquesta ciutat. Amb ells vam tenir converses molt interessants de Bolívia i sobre la política, des del seu punt de vista negativa, que està portant a terme l’Evo Morales. Aquí hi ha molta divisió amb el tema!
Potosí és una ciutat minera molt important i està just a sota la muntanya del Cerro Rico, declarada patrimoni històric de la humanitat, i que és la principal font d’extracció de minerals de la zona. La muntanya porta 500 anys sent explotada, des que els espanyols van descobrir aquesta important riquesa. La ciutat ha patit èpoques de tot, des de una època esplendorosa en que va arribar a ser més poblada i important que les principals ciutats europees, fins a èpoques de vagues generals i revoltes que van obligar al govern a convertir aquestes mines en societats cooperatives. L’època gloriosa d’aquesta ciutat es nota en molts dels edificis colonials i esglésies que es troben per la ciutat.
Vam fer una visita molt impactant a les mines i vam poder veure com treballen els miners d’aquest lloc, que per cert, de cooperativisme en tenen ben poc… els que es van aprofitar de les revoltes per convertir-les en cooperatives ara són empresaris amb operaris mal pagats (5€/dia)… sense comentaris! Les condicions de treball no han canviat gaire amb aquests 500 anys, tot es fa de forma totalment manual, no hi ha ni un llum dins la mina i les explosions de dinamita que vam poder sentir i notar allà dins et fan posar els pèls de punta. Realment és una visita molt aconsellable perquè entres ben bé per on estan treballant els miners, com si fossis un més d’ells, i et vas creuant joves i no tant joves, amb les galtes plenes de les fulles de coca que van mastegant durant tota la jornada.
Per les àvies
| 5 gener 2009 | Bolívia | 1 comentari | « ant | seg » |
Sucre: capital!
El sucrenys tenen totalment assumit que aquesta és la verdadera capital de Bolívia, i és que només fa uns quants anys que els militars es van emportar la capitalía a La Paz. Inclús vam parlar amb una senyora que es va estranyar de veure que a la nostra guia indiqués La Paz com a capital.
La veritat és que no tenen ni punt de comparació, ja que sucre és una ciutat preciosa, plena de carrerons empedrats i esglésies i cases colonials d’un blanc enlluernador. Aquí hi hem passat 2 dies molt tranquils disfrutant de la ciutat i passejant pels seus parcs i inclús hem tingut l’oportunitat d’anar a veure una pel·lícula d’un director català! Fragil, d’en Jordi Balagueró, no val gaire res, però la sala de cinema a l’antiga, amb talls a la pel·lícula inclosos i gats passejant per allà va valer el mig euro d’entrada!
Per les àvies
