| 16 gener 2009 | Argentina | 4 comentaris | « ant | seg » |
Vinets aquí, vinets allà…
I és que com diu el refrany: “Quien no vino a Cafayate a tomar vino, no se sabe a lo que vino“.
Cafayate és una petit poble en una localització preciosa, entre muntanyes de colors diferents degut als minerals que contenen, i famós pel seu vi Torrontés. Aquest matí hem llogat dos bicis i hem recorregut per camins de sorra les vinyes i bodegues que hi ha als voltants del poble. Els paisatges són fantàstics però els vins que ens han deixat tastar encara més! Amb un dia pots visitar fins a 10 bodegues de forma gratuïta, sense faltar la corresponent cata final…
Les delicies d’aquest lloc no s’acaben aquí, vam fer un descobriment que no surt ni a les guies. Pujant unes 7 illes de casa de la plaça principal pel carrer Rivadavia et trobes amb uns asadors de barri, amb les graelles i taules al mig del carrer competint uns amb altres per veure qui fa millor carn i a més bon preu. Total, que acabes menjant uns talls de carn gegants i boníssims amb un vinet per menys de 4 euros. Com podeu veure ha sigut un dia rodó!
Per les àvies
| 14 gener 2009 | Argentina | 1 comentari | « ant | seg » |
De nou a l’Argentina!
Després de 12 hores en un bus on vam poder disfrutar d’uns paisatges espectaculars (vam creuar els Andes) vam arribar a Salta. Ja erem a l’Argentina i evidentment el primer que vam fer aquella nit va ser anar a fer un assado d’aquells fan història. Quin bife!!! I no serà l’últim perquè tenim mono de menjar bé després d’un mes i mig a Bolívia i Perú on ens manteníem a base d’una dieta de sopeta i pollastre.
Salta és una ciutat molt bonica, envoltada de paisatges envejables, i on un té la impressió que s’hi viu molt bé. Està ple de bars, botigues i restaurants, i totes les cases, la majoria de planta baixa, tenen el seu pati interior plè de flors. Aquí hem tornat a sentir-nos com a casa i hem coincidit de nou amb en Sergio, un valencià que vam conèixer a Cusco i amb qui hem compartit aquests tranquils 2 dies a la ciutat.
Per les àvies
| 12 gener 2009 | Xile | 1 comentari | « ant | seg » |
Tirats al desert d’Atacama
Segur que l’associació d’hotels i restaurants de Sant Pedro d’Atacama tenen algo a veure amb el fet que només hi hagi 3 trajectes setmanals a l’Argentina. I és que tothom que arriba aquí en aquesta època de l’any i vol marxar cap al país veí, corre el risc de no trobar bitllets de bus fins al cap d’una setmana. A nosaltres ja ens havien avisat i el primer que vam fer a l’arribar va ser reservar els dos últims seients que quedaven pel cap de 3 dies, que ja és molt més del que hi pensavem passar.
Sant Pedro és una ciutat turística al bell mig del desert més sec del món (plou només unes 5 hores l’any!) i com ja ens havien advertit és caríssim! Estàvem acostumats a Bolívia on dinàvem per menys d’un euro i aquí ens foten clavades a preus europeus. Hem aprofitat per passejar per la ciutat i fer una visita al Valle de la Luna, on vam poder admirar una bonica posta de sol al mig d’aquest desert.
PD – El volcà que es veu de fons a la última foto és el de la Laguna verde aquest cop vist des de Xile… Quin lloc!! :)
Per les àvies
| 10 gener 2009 | Bolívia | 4 comentaris | « ant | seg » |
Uns banys termals i les últimes joies per acomiadar Bolívia
Ens vam aixecar a les 4 del matí, amb un fred com mai l’havíem sentit. Les ampolles d’aigua que havíem deixat a fora estaven literalment congelades, igual que les finestres del cotxe que no es podien ni baixar…. Estàvem a 15 graus sota zero i tot això ho fèiem per anar a veure uns geysers amb la sortida del sol. Després de l’estranya visita ens vam poder recuperar a unes termes naturals, on vam poder disfrutar d’un bany a 40 graus mentre a fora la gent es pelava de fred! El bany va ser espectacular… difícilment ens podrem tornar a banyar en aigües termals a 5000 metres d’altura, admirant la sortida del sol i amb flamencs a pocs passos de nosaltres! L’últim espectacle abans d’arribar a Xile, on acabava la ruta, va ser la Laguna Verde, que està sota l’impressionant volcà Licancabur de 5920 metres d’altura. Sense dubte va ser un gran final!
En resum: aquesta viatge en 4×4 pel sud-oest de Bolívia ha sigut increïble. Costa de creure que aquest tros de món sigui tant desconegut; tothom coneix el Machu Picchu o Iguazú però és que aquesta zona no té res que envejar ni a un ni a l’altre. Per això, a tothom qui estigui buscant algo especial per les properes vacances, que contempli l’opció de visitar Bolívia, país que ens ha encantat, i fer una parada per aquest zona.
Per les àvies
