| 10 gener 2009 | Bolívia | 4 comentaris | « ant | seg » |
Uns banys termals i les últimes joies per acomiadar Bolívia
Ens vam aixecar a les 4 del matí, amb un fred com mai l’havíem sentit. Les ampolles d’aigua que havíem deixat a fora estaven literalment congelades, igual que les finestres del cotxe que no es podien ni baixar…. Estàvem a 15 graus sota zero i tot això ho fèiem per anar a veure uns geysers amb la sortida del sol. Després de l’estranya visita ens vam poder recuperar a unes termes naturals, on vam poder disfrutar d’un bany a 40 graus mentre a fora la gent es pelava de fred! El bany va ser espectacular… difícilment ens podrem tornar a banyar en aigües termals a 5000 metres d’altura, admirant la sortida del sol i amb flamencs a pocs passos de nosaltres! L’últim espectacle abans d’arribar a Xile, on acabava la ruta, va ser la Laguna Verde, que està sota l’impressionant volcà Licancabur de 5920 metres d’altura. Sense dubte va ser un gran final!
En resum: aquesta viatge en 4×4 pel sud-oest de Bolívia ha sigut increïble. Costa de creure que aquest tros de món sigui tant desconegut; tothom coneix el Machu Picchu o Iguazú però és que aquesta zona no té res que envejar ni a un ni a l’altre. Per això, a tothom qui estigui buscant algo especial per les properes vacances, que contempli l’opció de visitar Bolívia, país que ens ha encantat, i fer una parada per aquest zona.
Per les àvies
| 9 gener 2009 | Bolívia | 7 comentaris | « ant | seg » |
Llacs, volcans i animals salvatges
El segon dia va ser completament diferent del primer, però no per això menys espectacular. Vam deixar l’immens salar enrera i vam entrar a una preciosa zona de volcans, llacs i paisatges impressionants. Després d’una bona tirada amb 4×4 camp a través, vam arribar al primer llac, el qual ens va deixar sense paraules degut al seu reflex impressionant, els altíssims volcans que el rodejaven i la presència de centenars de flamencs que també havíen escollit aquest lloc per dinar. Els altres llacs no van ser menys espectaculars… Degut a l’alta concentració de minerals i algues un era de color groc, l’altre verd i el darrer vermell! INCREIBLE!! Durant tot el viatge, bona part d’ell per deserts i rodejats sempre d’altíssims volcans, vam veure milers d’aus a més de llames, alpaques i vicunyes salvatges. Vam acabar el dia dormint en un refugi a davant de la Laguna Colorada, una candidata a una de les noves 7 meravelles naturals del món…
Per les àvies
| 8 gener 2009 | Bolívia | 13 comentaris | « ant | seg » |
Salar de Uyuni: Espectacular!!!
Portem ja 3 mesos de viatge, i tot i que hauríem jurat que mai podríem fer aquesta afirmació, aquest tour de 3 dies pel sud-est de Bolívia ha sigut lo més espectacular que hem vist fins ara. Vam sortir d’Uyuni amb un 4×4 i 4 companys de viatge -en Fabrizio del Brasil, l’Andy i la Kelly d’Austràlia i en Juan Andrés de Colòmbia- amb els que a més hem fet colleta! (VA EH! no us poseu gelosos! ;)
El primer dia vam visitar el salar de Uyuni, i és senzillament AL·LUCINANT! Es tracta d’una extensió de 12.000 kilòmetres quadrats de desert de salt que et deixen sense paraules. A més, vam tenir la sort de veure’l amb les seves dues fases: sec i d’un blanc enlluernador i inundat, amb uns reflexes difícils d’explicar! Realment aquest lloc ens ha robat el cor i les gran expectatives que ja en teníem han quedat moooolt curtes! Ens ha costat molt triar fotos… en posem unes quantes, i clicant aquí en podeu veure algunes més.
Per les àvies
| 6 gener 2009 | Bolívia | 1 comentari | « ant | seg » |
La ciutat minera
Un parell d’hores dins un cotxe compartit amb una parella molt maca de Potosí ens va portar a aquesta ciutat. Amb ells vam tenir converses molt interessants de Bolívia i sobre la política, des del seu punt de vista negativa, que està portant a terme l’Evo Morales. Aquí hi ha molta divisió amb el tema!
Potosí és una ciutat minera molt important i està just a sota la muntanya del Cerro Rico, declarada patrimoni històric de la humanitat, i que és la principal font d’extracció de minerals de la zona. La muntanya porta 500 anys sent explotada, des que els espanyols van descobrir aquesta important riquesa. La ciutat ha patit èpoques de tot, des de una època esplendorosa en que va arribar a ser més poblada i important que les principals ciutats europees, fins a èpoques de vagues generals i revoltes que van obligar al govern a convertir aquestes mines en societats cooperatives. L’època gloriosa d’aquesta ciutat es nota en molts dels edificis colonials i esglésies que es troben per la ciutat.
Vam fer una visita molt impactant a les mines i vam poder veure com treballen els miners d’aquest lloc, que per cert, de cooperativisme en tenen ben poc… els que es van aprofitar de les revoltes per convertir-les en cooperatives ara són empresaris amb operaris mal pagats (5€/dia)… sense comentaris! Les condicions de treball no han canviat gaire amb aquests 500 anys, tot es fa de forma totalment manual, no hi ha ni un llum dins la mina i les explosions de dinamita que vam poder sentir i notar allà dins et fan posar els pèls de punta. Realment és una visita molt aconsellable perquè entres ben bé per on estan treballant els miners, com si fossis un més d’ells, i et vas creuant joves i no tant joves, amb les galtes plenes de les fulles de coca que van mastegant durant tota la jornada.
Per les àvies
