| 11 novembre 2008 | Brasil | 3 comentaris | « ant | seg » |
Rio de Janeiro des del cel
El temps aquí a Rio no és el que ens esperàvem, cada dia hi ha núvols al cel i el sol va sortint i amagant-se intermitentment. A més, sempre són nuvols baixos, dels que es queden atrapats als turons més alts de la ciutat, com per exemple el Corcovado (710m) o el Pão de Açucar (396m), i això provoca que la vista des de dalt d’aquests miradors sovint sigui dolenta o inexistent (tot i que quan estas al costat del Cristo Redentor estar envoltat de núvols també té lo seu! :)
De fet, portem des que vam arribar a Rio esperant per pujar a visitar el Cristo, perquè cada dia el vèiem tapat des de la ciutat, però avui hem decidit que hi pujàvem tant sí com no! Hem tingut prou sort perquè quan hem arribat no es veia un burro a 4 passes i després s’ha destapat i hem pogut disfrutar de la impressionant vista de Rio.
A la tarda, per completar el dia panoràmic, hem pujat al Pão de Açucar que encara té una vista més espectacular de Rio i a més es veu el Cristo de fons, tot un luxe! Això sí, abans hem fet una paradeta a una platja “desconeguda”, com és Praia Vermella (aquí com que totes són de sorra blanca, a la que en tenen una de sorra normal, li diuen vermella…). Està just a sota del Pão, així que us podeu imaginar l’espectacularitat del lloc!
I per acabar una última foto, aquesta dedicada a en Buil. Una petó molt gran des de Rio i… QUE ENTREN!
Per les àvies
| 10 novembre 2008 | Brasil | 3 comentaris | « ant | seg » |
Ônibus? Não, bonde!
Quina experiència pujar a Santa Teresa amb el bonde! Havíem sentit a parlar d’aquest tramvia, però no ens imaginàvem que fos tant autèntic. El soroll que feia semblava tret d’una peli dels anys 50, no només pel motor, també pel retrunyir de les fustes del vagó a cada sotrac. Anava a rebossar, i a cada parada (o sense) s’afegia gent que s’anava penjant pels costats. Aquest barri, que un dia va ser un dels més burgesos de la ciutat, va decaure fa uns quants anys. Actualment està patint un petit renaixament gràcies a la vinguda d’artistes i l’obertura de galeries i botiguetes originals. Les vistes des d’aquí són impressionants, tant pel que fa al centre de la ciutat i els seus alts edificis d’oficines, com pel que fa a la proximitat d’algunes faveles.
Just a tocar, hi ha el barri de Lapa i el Centro, el primer conegut pels seus locals de Samba i per la seva vida nocturna i el segon per ser el centre econòmic i històric de la ciutat. Vam poder admirar edificis emblemàtics com la moderna catedral, el Real Gabinete Portugués de Lectura, i passejar pels carrers de Saapa i el seu mercadillo al més pur estil turc.
Per les àvies
| 9 novembre 2008 | Brasil | Deixa un comentari | « ant | seg » |
Copacabana i Ipanema
Pel que fa a ubicació segur que no hi ha cap altra ciutat del món que pugui superar a Rio. Està situada entre mil turons i turonets, muntanyes a un cantó, i l’oceà atlàntic a l’altre i a sobre amb un llac gegant que envolta el pijo barri d’Ipanema. Aquí vivim nosaltres! :)
Avui diumenge , aprofitant que tallen el trànsit els carrers de davant la platja, l’hem dedicat a conèixer les cèlebres Copacabana i Ipanema. El matí ens l’hem passat passejant entre la jet set d’Ipanema, que feia footing i entrava a comprar a les botigues ultracares del barri. A la tarda hem anat a fer unes caipirinhas a la veïna Copacabana mentre observàvem el Pão de Açúcar al fons. Aquestes platges són algo serio! Tot i que el temps ha sigut molt variable estaven plenes de gent jugant a futvoley, guapes carioques ensenyant el tanga o gent disfrutant d’una aigua de coco estirats damunt la sorra blanca.
Tot i portar aquí només unes hores, hem quedat impressionats de les faveles. No només perquè n’hi ha moltes, sinó perquè estan a llocs molt visibles i a vegades properes als barris més rics de la ciutat, fent les diferències socials d’aquest país massa evidents. Sense anar més lluny, a Ipanema n’hi ha una de gegant just al costat del Sheraton…
Per les àvies
| 7 novembre 2008 | Brasil | 6 comentaris | « ant | seg » |
Ilha do mel
El nom de l’illa de per sí ja prometia, però quan vam posar els peus en aquell “embarcadero” ja vam veure que aquest lloc ens marcaria. Aquesta illa, de només 6 km de punta a punta i de formes arrodonides i dolces com el seu nom indica, amaga increïbles platges de sorra blanca pràcticament al llarg de tot el seu litoral. A sobre, no hi ha cotxes en tota l’illa, bàsicament perquè no hi ha carreteres, i els recorreguts es fan només a peu, barca, bicicleta o carretilla…
Del port surten varis caminets de sorra, que comuniquen els 3 punts principals de l’illa: Brasilia, El Far i Encantadas. Al llarg d’aquestes “trilles” et vas trobant locals que amablement t’ofereixen allotjament a les seves pousades. Nosaltres vam triar la pouasada Valentin :D, perquè ens vam aturar un moment a fotografiar un pica-soques que estava fent de les seves, quan vam girar-nos i ens va saludar en Valentín, amb bermudes i una cervesa a la mà, i ens va caure molt bé de seguida.
Al vespre, després de banyar-nos, vam pujar al far per admirar l’illa des d’un dels seus punts més elevats i fotografiar com el sol es ponia per darrera la serra verda que havíem creuat amb tren al matí per arribar a la costa. Quin espectacle! La tornada a casa va ser bastant impressionant perquè com us podeu imaginar no hi ha llum als “carrers” i t’has d’anar guiant pels fanalets de les cases particulars mentre sents els cants nocturns dels animals amagats entre la vegetació.
L’endemà al matí ens vam aixecar amb un dia esplèndid, just el que necessitàvem per fer una caminada per l’illa i anar parant per fer fotos i banyar-nos a les platges gegants que teníem per nosaltres sols, algun local i algun surfero desperdigat. Sense dubte, aquest lloc s’ha de visitar una vegada a la vida, i si ens llegeix algun hippie que vol retirar-se a un lloc tranquil, fer surf els matins i llogar habitacions de la seva casa de fusta als turistes, que no s’equivoqui: aquest és el seu lloc!
Per les àvies
