| 20 novembre 2008 | Brasil | 3 comentaris | « ant | seg » |
Minas Gerais: una visita a la història
Després de tres dies de relax a casa d’uns bons amics de Belo Horizonte, ens hem tornat a penjar la motxilla a l’esquena per anar a visitar algunes ciutats colonials d’aquesta regió, cosa que ens està servint per fer un important repàs a la breu però intensa història d’aquest país. Tal com ja ens va passar a Porto Alegre, estar a casa de gent d’aquí, fa que l’experiència de viatjar sigui molt més rica, ja que et poden explicar de primera mà la seva visió del país.
Ara mateix estem a Ouro Preto, una de les més importants ciutats colonials fundades pels portuguesos. Aquesta bonica localitat va arribar a la seva màxima esplendor a meitats del segle XVIII, degut a la gran riquesa en minerals de la regió. Durant només aquest segle van sortir d’aquí, gràcies al treball de milers d’esclaus negres portats de l’Àfrica, més de 35 tonalades d’or, que van ser enviades a Portugal i Anglaterra.
Com a llegat d’aquesta època, ha quedat aquesta preciosa ciutat, construïda entre muntanyes, farcida d’esglèsies barroques, palaus que alberguen interessants museus i botiguetes de pedres precioses. A més, també és famosa perquè quan va començar l’època de vaques flaques i es feia complicat pagar els impostos demanats pels portuguesos, va nñeixer aquí el primer moviment revolucionari per la independència del país de la mà de Tiradentes.
Entre les mil coses a veure a Ouro Preto, ens ha agradat especialment:
- La Igreja de NS do Pilar
- La Igreja de Sao Francisco de Assis i el museu de Alejandinho, l’artista més important d’aquestes ciutats.
- L’escola de Minas amb el seu museu de minerologia
Per les àvies
| 16 novembre 2008 | Brasil | 5 comentaris | « ant | seg » |
La costa verda i les seves platges
Abans de començar, una foto per il·lustrar perquè la Costa Verda s’anomena així:
La costa de Paraty està formada per més de 65 illes i 300 platges, la majoria d’elles només accessibles des del mar. Al llarg de tota la costa, el color verd és el predominant, tant pel que fa a la selva tropical, que rebossa en qualsevol tros de terra, com pel color de l’aigua del mar, que agafa uns tons esmeralda que fan d’aquest indret un lloc especial. Bastantes de les minúscules illetes de la zona, són privades i tenen una caseta en un racó, amb el corresponent veler amarrat al costat…
Per explorar la zona, el millor és llogar un petit barco. És per això que ahir vam contactar amb l’Alessandro i el seu company inseparable, en Léo Hugo, un barquet pintat de color rosa amb dues cadires de platja lligades amb cordills al sostre i un parasol de propaganda al mig. Per un mòdic preu ens van acompanyar a banyar-nos a algunes de les platges més desertes, on només hi erem nosaltres, el pescador que hi havia viscut tota la vida, i les seves gallines picotejant per la platja! :D Avui, en canvi, hem agafat un bus per anar a Trinidade, un petit poblet hippie, que és un punt de partida per fer excursions a unes platges diferents però tant boniques com les d’ahir.
La veritat és que aquesta zona és molt tranquil·la i tant els seus poblets com la seva costa conviden a passar-hi una llarga temporadeta anant a banyar cada dia en un racó diferent. No obstant, ara ens espera Belo Horizonte i Minas Gerais, el viatge ha de continuar!
Per les àvies
| 14 novembre 2008 | Brasil | 5 comentaris | « ant | seg » |
Paraty i els seus colors
Party podria ser el Cadaqués del Brasil. Es tracta d’un poblet colonial davant de mar, patrimoni de la humanitat, amb els carrers empedrats i un centre històric on totes les cases són blanques i tenen les portes pintades cadascuna de colors diferents. La veritat és que els colors estan triats amb molt de gust i es fa impossible escollir la més maca. Per seguir amb els símils amb Cadaqués, Paraty també està situada a una zona de costa privilegiada, però amb un mar més tranquil i amb una costa on la mata atlàntica arriba fins a arran de mar. Degut a que la vegetació és molt tupida l’aigua de mar ha agafat un bonic color verd esmeralda, però del mar i les seves platjes ja us en parlarem demà…
El poble és especialment bonic entre setmana, quan pels carrers hi ha majoritariament gent del poble, ja que el cap de setmana s’omple de carioques i paulistes que venen a disfrutar d’aquest petit paradís.
Per les àvies
| 12 novembre 2008 | Brasil | 5 comentaris | « ant | seg » |
Faveles
Si a Rio de Janeiro es veuen faveles pràcticament a qualsevol zona de la ciutat, no és casualitat, en realitat n’hi ha més de 750 i en elles viu un 20% de la població, més d’un milió de persones. La més gran de totes és Rocinha, on viuen oficialment més de 125.000 habitants, tot i que hi ha qui assegura que són més del triple, lo que seria més gent que el barri de Copacabana. Malauradament només disposa d’un centre de salut i 3 escoles… això sí, just a l’entrada de la favela hi ha una de les millors i més cares escoles del Brasil.
Nosaltres teníem la idea que les faveles eren simplement un cúmul de barraques de gent que hi malvivia però hem pogut veure que la veritat és bastant diferent. En realitat són petites ciutats auto gestionades, amb tots els serveis que es poden necessitar: hi ha un munt de bars, botigues, bancs, i inclús algun que altre McDonalds o cybercafè. Evidentment gairebé totes les cases tenen aigua, llum i moltes vegades televisions modernes. No obstant, és cert que les faveles estan controlades per mafiosos, que estableixen les seves normes, i que els problemes principals que hi ha és el tràfic de drogues i les guerres entre màfies, però la majoria de gent que hi viu és gent humil i honrada que durant al dia es desplacen a la ciutat per treballar netejant un hostal com el que estem nosaltres o per anar a treballar a un supermercat.
El problema de les faveles sembla que està molt lluny de solucionar-se ja que, si bé la gent que hi viu sospira per normalitzar la situació, els interessos de les màfies en seguir així i el passotisme del govern fa que la normalitat encara sigui molt llunyana. Mentrestant seguiran gaudint de les millors vistes de la ciutat.
Per les àvies
