| 24 novembre 2008 | Brasil | 3 comentaris | « ant | seg » |
BH: relax, picanha i bons amics
Si bé aquests dies a Belo Horizonte no han sigut els de màxima activitat del viatge, ens han servit per estar entre amics, menjar moooolt bé i visitar algunes de les moltes coses interessants que té Minas Gerais.
Hem fet vàries petites excursions, ja sigui dins la ciutat, on hem pogut constatar un cop més les grans diferències socials d’aquest país, com a les rodalies, on per exemple hi ha un fascinant jardí botànic que conté una varietat de palmeres impressionant, orquídies precioses i vàries exposicions permanents d’art modern. Si algú passa per Belo Horizonte que no escatimi l’hora de viatge que es tarda a arribar a aquest lloc anomenat Inhorim ni tampoc es perdi la visita a les coves subterrànies de Lapinha.
Aquest dies però, han tingut una conseqüència important: després dels grans tiberis que ens han preparat els nostres amfitrions, i sobretot després de l’impressionant xurrasco d’ahir, ens comença a costar cordar-nos els pantalons! Aquí al Brasil, hi ha uns tipus de restaurant que són algo serio… són bufets lliures de carn. Tu t’assentes i van passant cambrers oferint-te tot tipus de talls selectes acabats de sortir de la xurrasqueria. A diferència de Catalunya, de la vedella s’en fan més de 30 talls, de noms, textures i gustos diferents. El més noble i saborós de tots, del qual ja som membres del cub de fans, és la picanha. Correu tots a la carnisseria a demanar-ne un troscarro, si us l’aconsegueixen cuineu-lo en una bona brasa de carbonet i després escriviu-nos un comentari diguent el què!
Per les àvies
Comentaris (deixa el teu!)
3 Responses to “BH: relax, picanha i bons amics”
Deixa un comentari!
Desprès de tantes practiques per diferents països, ja se qui seran els encarregats de les barbacoes i de comprar les carns mes apropiades, espero amb impaciència una classe practica ,la brasa de carbonet ja li posaré jo.
Bones. De mica en mica ja anem veient quin era el veritable objectiu del viatge. Darrera la màscares de la realització personal, les realcions humanes i el coneixament universal s’amaga el motiu real: la gula.
Ah pecadors!
Hacia dias que os queria mandar un mensaje. Llevo varias semanas siguiendo vuestro blog (sigo algunas vueltas al mundo por internet desde que hice la mia express este año) y os quería felicitar por él. Los post claros, al punto y llenos de información interesante y de curiosidades(la cuestión, el catalán…y eso que soy de Lleida en mis origenes…!). El diseño muy chulo, también clarito y muy limpio. Y lo mejor esas pedazo fotos que hacéis: simplemente increíbles. Os mando un saludo y os deseo suerte en las siguientes etapas.