Sens dubte el lloc estrella i de visita obligada en aquest petit país són els majestuosos temples d’Angkor. Aquest lloc va ser la capital de l’antic imperi Khmer que va arribar a conquerir des de Birmània fins a bona part del Vietnam, i són una fusió perfecte entre ambició creativa i devoció espiritual. Els edificis que han aguantat fins els nostres dies són només una petita mostra del que va ser entre els segles IX i XIII un enorme centre polític, social i religiós, una ciutat que va arribar a tenir un milió d’habitants en una època que, per exemple Londres, era una petita localitat de 50.000 habitants.

Aquest lloc és senzillament espectacular, i ja hi portem 2 dies explorant aquests fantàstics temples amb l’ajuda d’un parell de bicicletes. Sense dubte el que més ens ha captivat és el temple de Bayon, on les seves 216 cares gegants esculpides a la pedra observant els visitants, creen una sensació indescriptible. També ens han encantat el famós Ankor Wat, que diuen que és el major temple religiós del món i està en un estat de conservació envejable, i el temple de Tha Prom, on la naturalesa s’ha apoderat literalment del lloc i els arbres entortolligats entre les pedres l’hi donen un aire misteriós molt especial.

Demà amb la bici anirem a visitar un grup de temples que està en una altra zona i que, segons diuen, són els primers que va construir aquest poderós imperi. Ja us explicarem el què!

 

 

 

 

 

 

 Per les àvies

Una parada ideal per desconnectar de Phnom Penh abans de seguir cap als mítics temples d’Angkor és Sihanoukville, un poble de mar famós per les seves platges de sorra blanca però també malauradament plenes de turistes que venen a disfrutar del sol de Cambodja. Val a dir que a nosaltres ens han anat molt bé aquests dos dies de relax total a la vora del mar, ja ho trobàvem a faltar! Tot i que hem anat a la platja més turística, hem tingut la sort de trobar un allotjament idíl·lic a un extrem de la platja on estàvem pràcticament sols i amb unes vistes fantàstiques des de l’habitació… Caminant per les pedres de la costa, es pot arribar a Soka Beach, una platja privada d’un resort de luxe tot i que ningú et priva de banyar-te a les seves aigües. Una delícia!

 

 

 

Ja fa uns dies que viatgem amb en Jan i l’Alexa, un català i una romanesa, que fan la volta al món amb 5 anys!!! Van agafar una caravana ara en fa 3, van arribar fins al Nepal després de recórrer tot Europa i Àfrica i ara han deixat la caravana per passar un mesos viatjant de motxil·lers per aquesta zona. Deu ni do! Aquí us deixem el seu blog per si voleu xafardejar una mica! ;)

 Per les àvies

A finals de la decada dels 60 Cambodja es va veure involucrada en la guerra del Vietnam. Estats Units va iniciar un bombardeig massiu (i secret) sobre el país per intentar eradicar les forces comunistes vietnamites que s’amagaven aquí, i no només van fracassar en el seu intent sinó que de rebot van enfortir les guerrilles comunistes cambodjanes, anomenades Khmer Rouge. Aquest grup mica en mica van anar agafant força a tot el país, en part degut a la debilitat del govern vigent, fins que la capital Phnom Penh va caure en mans d’aquesta règim el 17 d’Abril de 1975.

A partir d’aquí, sota el lideratge de Pol Pot, el Khmer Rouge va iniciar un dels genocidis més brutals del segle XX. Aquest any es va declarar com a any 0, es va abolir el diner, es va obligar a la gent a abandonar les ciutats per anar a treballar al camp en règim d’exclavitud (12-15 hores amb 2 àpats d’arrós al dia), es van separar famílies senceres per augmentar la productivitat i Cambodja es va transformar en una cooperativa agrària maoista. Durant els 4 anys següents cents de milers de cambodjans, entre ells la gran majoria d’intel·lectuals del país (monjos, metges, mestres, …) van ser reubicats en el camp, torturats fins a la mort o senzillament executats. Milers de persones van ser assassinades per la simple raó de parlar un idioma estranger, mentre que altres cents de milers van morir per maltractaments, desnutrició i malalties. Aquests animals no tenien escrúpols, senzillament eliminaven a qualsevol persona que algun dia els hagués pogut suposar el més mínim problema i s’estima que entre 1975 i 1979 uns 2 milions de cambodjans van morir com a resultat directe de la política del Khmer Rouge. A finals del 78 afortunadament el Vietnam va invadir el país i va enderrocar el règim, els dirigents del qual van fugir cap a la jungla de l’Oest. En el caos resultant, milions de Cambodjans van iniciar una marxa a peu pel país per tal de trobar familiars que haguessin sobreviscut a la dictadura. Les collites no es van recollir i el resultat va ser una fam que entre el 79 i el 80 va matar cents de milers de persones més. Avui en dia encara hi ha dirigents d’aquest grup que viuen sense haver estat jutjats i el seu cap principal també es va escapar de la justícia en morir el 1998 (sí, fins llavors encara no l’havien jutjat…).

En fi, una història tristíssima i malauradament molt recent, que és plenament palpable en tots els racons del país. Sembla mentida lo retorçada que pot arribar a ser la ment humana, capaç de crear joies com els temples d’Angkor i a la vegada, només uns anys més tard, cometre barbàries com aquesta.

Avui hem visitat el Museu Tuol Sleng, que va deixar de ser institut de secundària durant el règim (a qui l’hi importava l’educació!) per passar el major centre de detenció i tortura del país. Pràcticament tots els reclusos (homes, dones i nens) van ser executats. Si algú vol saber més sobre el tema, o simplement vol veure una gran pel·lícula, us aconsellem “The killing fields“, basada en una història real que il·lustra perfectament el que us hem explicat en aquest post.

 

 

 

 Per les àvies

Després d’un interminable dia de bus i de creuar bona part de Cambodja de nord a sud, ja estem a la capital d’aquest petit però interessantíssim país. Phnom Penh és un lloc d’alts contrastos i possiblement un indret únic al món per la seva capacitat per encantar i a la vegada esgarrifar als seus visitants. Portem un parell de dies perdent-nos per la ciutat, disfrutant de les seves àmplies i arbolades avingudes, de les pagodes i edificis francesos que van fer d’aquesta ciutat la perla d’Àsia i visitant el palau reial, un lloc d’una riquesa inimaginable. No obstant, masses vegades ens hem trobat, gairebé sense saber com, en barris bruts i miserables on la gent sobreviu com pot a la ciutat, i hem vist de droga i prostutució a tocar de la mà. Tot i això, les sensacions més dures ens les hem emportat furgant en la macabre història del Khmer Rouge, un règim que fa tant sols 30 anys va exterminar i torturar pràcticament a la meitat de la població del país! (d’això anirà el proper post). No voldríem pas deixar mal regust i per això volem remarcar que per nosaltres aquesta ha sigut (potser només darrera de Luang Prabang ;) la ciutat asiàtica més bonica i encisadora que hem vist fins ara, en part degut al somriure que sempre tenen a la cara els Cambodjans o els molts animals que et vas trobant pel carrer…

 

 

 

 

Tornant a les contradiccions, però, hi ha la història que ens ha explicat el propietari de l’hotel on estem, a un barri on bona part de les cases estàn construides amb fusta a sobre un llac gegant al centre de la ciutat. Resulta que el govern ha arribat a un acord amb una empresa Coreana per vendre el llac i tots els edificis del voltant perquè aquesta construeixi aquí un gran complex turístic. L’operació ja està amb marxa, i es pot veure com treballen nit i dia omplint tot aquest gran llac amb sorra de platja! L’home estava realment tocat, i ens deia que abans de 6 mesos haurà de marxar de casa seva, on viu amb els seus 7 fills, i abandonar el seu negoci que l’hi ha estat expropiat per uns miserables 8.500 dòlars.

 Per les àvies

« Entrades més recents — Entrades més antigues »

Informació útil dels països Selecciona'n un!