2 juliol 2009 | Sydney i Singapur, Tailàndia | 4 comentaris | « ant | seg » |
Comiat de Koh Tao i camí de la Índia!
Escrivim aquest post des del moderníssim aeroport de Singapur, un autèntic centre comercial i d’oci de luxe on estar-hi en trànsit durant unes hores com hem fet nosaltres és tota una experiència: a part d’haver-hi wifi i ordinadors a pertot, hi hi piscina, cinemes, sales de massatge, un jardí amb papallones (?) i sofàs i teles per a tots els gustos! Increïble! Hem arribat aquí després d’una carambola de transports (barco, bus i avió) que ens han portat de Koh Tao a Bangkok i d’allà a aquí, des d’on volarem cap a Delhi aquesta nit.
Aquests dies a Koh Tao han consistit bàsicament en relax total i platges paradisíaques. Ens vam estar plantejant d’anar a altres illes però aquí hi hem estat super bé i les platges que amaga aquesta petita illa són realment precioses! Així doncs que hem llogat un motoreta i cada dia hem disfrutat de platges diferents: a algunes és realment complicat d’arribar-hi i és que les carreteres de l’illa són terribles. Però bé, compensava el fet d’arribar-hi i tenir gairebé tota la platja per nosaltres sols. Si algú ve aquí que no es perdi les platges d’Auk Leuk i Sai Nuan! En fi, no ens enrollem i deixem pas a les fotos que expliquen molt millor que les nostres paraules el que han sigut aquests dies, esperem no ferir sensibilitats! :)
Per les àvies
28 juny 2009 | Tailàndia | 1 comentari | « ant | seg » |
Save Koh Tao
Avui això ja ha sigut el colmo… i és que difícilment farem mai més una immersió tant barata com aquesta! Aquest matí, mentre ens banyàvem a la piscina del “resort” ha vingut un tiu demanant voluntaris per fer una immersió de neteja del fons marí. Evidentment ens hi hem apuntat, no només per participar en una bona causa, sinó sobretot pels 7 euros que costava passar una hora bucejant per un fons de corall preciós! Ha sigut impresionant la quantitat de merda que hem acabat treien les 20 persones que estàvem al barco! Una immersió ben diferent, però molt interessant i super maca, com totes les que hem fet fins ara en aquestes aigües.
Per les àvies26 juny 2009 | Tailàndia | 1 comentari | « ant | seg » |
El paradís del submarinisme…
… és Koh Tao!
Vam abandonar Myanmar una mica nostàlgics i és que aquest país ens ha tocat com cap fins ara, ja ho explicarem quan fem la secció. Malauradament vam haver de tornar a passar per Bangkok, aquest cop per deixar el passaport a l’embaixada de la Índia i com que tarden un piló a fer el visat (6 dies laborables) vam decidir anar uns dies a les platges del sud de Tailàndia. En principi no entrava en els nostres plans fer l’Advanced Open Water (seria com el segon nivell de submarinisme) però els preus que s’ofereixen aquí són un autèntic escàndol que no podíem deixar escapar. :D Vam arribar aquí a l’illa de Koh Tao amb el curs contractat des de Bangkok (a Khao San Road, un lloc odiós però on ofereixen tot tipus de gangues): el curs amb 5 immersions, 3 nits d’allotjament i transport des de la capital ens va sortir per només 160€! Normalment sempre ho contractem tot in situ perquè sol ser més barat però aquest cas ja podem confirmar que és una excepció.
El curs ha anat la mar de bé, han sigut 2 dies super intensius en els que hem fet les següents especialitats: buceig profund, nocturn, barco enfonsat, domini de la flotabilitat i navegació. És flipant quan comences a enfonsar-te i veus sota teu un barco de més de 20 metres recobert d’algues i corall descansant sota les aigües. Malauradament el lloguer de la màquina de fotos era un robatori a ma armada i no tenim fotos però les inmersions han sigut espectaculars: mil peixets de tots colors, meros gegants, barracudes, nemos fregant-se a les anèmones… I tot això amb traje curt i amb l’aigua ben calenteta rondant els 30 graus. Quina delícia! :)
PD – Malauradament no hem tingut sort amb els taurons ballena que de tant en tant es deixen veure per aquestes aigües, però a canvi hem disfrutat d’espectaculars postes de sol des de l’hotel!
Per les àvies2 juny 2009 | Tailàndia | 2 comentaris | « ant | seg » |
Cap a Myanmar falta gent!
Entar a Birmània ja sabíem que no seria fàcil: el govern -militar i dèspota- només permet l’entrada de turistes al país si s’arriba amb avió, no permeten l’entrada a persones amb professions sospitoses com periodistes o educadors socials i hi ha algunes zones que estan directament prohibides als estrangers. És per això que abans de dirigir-nos a l’embaixada que hi ha a Bangkok vam decidir passar-nos a una agència a preguntar què tal i ens van dir que des de feia poc temps ja no podien tramitar ells els visats perquè a partir d’ara s’ha de passar una petita entrevista personal…
Així doncs ens vam dirigir cap a l’ambaixada… I quina gent més torracollons! Al formulari que vam haver d’omplir hi havia preguntes de tot tipus: que si el nom dels nostres pares, el colors d’ulls i cabells, quina professió teníem, a quina empresa treballàvem… Inicialment no sabíem si posar estudiants, però al veure que al noi del davant l’hi demanaven una carta de la universitat que ho corroborés, vam decidir posar les professions reals. Després va venir l’entrevista: ens van preguntar de tot! què hi anàvem a fer al país, què visitaríem, si teníem alguna altra intenció que no fos turisme… i tot això amb un funcionari pesat i amb un mig somriure maliciós a la boca que feia posar bastant nerviós! Nosaltres evidentment vam contestar tot el que volien sentir, i ja està, després de pagar 800 baths i esperar 3 dies laborables ja tenim el visat! Una recomanació que sí donaríem a la gent que estigui viatjant i vulgui visitar Birmània és que es faci el visat a altres capitals més tranquil·les com Vientiane o Phom Phen ja que segons ens han dit és menys complicat que a Bangkok actualment i donen visats vàlids per 3 mesos (amb estades de 28 dies) i no d’un mes des del dia de la sol·licitud com aquí.
I res, en unes hores volem cap a Yangón i els propers 20 dies els passarem a aquest fascinant país. Tenim por que costi actualitzar el blog des d’allà (poc Internet, car i es veu que hi ha bastantes pàgines prohibides). Però bé, farem el que podrem! :)
PD – Ja se’ns comencen a acabar les pàgines del passaport!
Per les àvies