Quan vam arribar a Puno vam descobrir que hi havia una celebració de cap d’any especial a l’illa d’Amantaní del llac, i com que a més ens van assegurar que estaria ple de peruans, ens hi vam apuntar… El panfletu ja avisava que seria un cap d’any espiritual, però no ens imaginàvem que ho fos tant…

L’allotjament a l’illa va ser a casa d’una família molt humil. Va ser una gran experiència viure dos dies amb ells i fer-nos preguntes mútues per saber com vivim uns i altres. Ells, per exemple, estaven molt interessats en saber com eren els avions o quantes habitacions tenien les nostres cases. La nit de cap d’any ens van vestir amb les seves robes i ens van portar a una festa del poble on vam ballar música peruana sense parar.

Però tornem al tema de l’espiritualitat… D’acord que el llac Titicaca és un lloc especial, sagrat i sempre ha estat considerat espiritual per les civilitzacions antigues, però a a la primera xerrada amb els “maestros” ja ens vam ensumar que aquests tius serien un farsants. Fins que van parlar de reiki i d’energia tot molt bé, però la conversa va anar degenerant cap a tonteries com l’emergència a la terra d’una civilització subterrània d’immortals “muy evolucionados tecnologica i cientificamente” que tenien ganes de posar-se amb contacte amb humans desenvolupats espiritualment com nosaltres :D Aquest tema ja no ens va abandonar fins que vam desembarcar a Puno de nou… També vam haver d’escoltar la venda de moto d’un llibre meravellós teclejat per un dels maestros a través de canalitzacions amb Jesús i els seus àngels… ai mare! Sort en vam tenir d’un trio molt divertit de mallorquins: en Tomeu, n’Aina i na Cati, amb qui vam riure moltíssim durant els dos dies que vam estar a l’illa i amb qui vam tenir l’oportunitat de celebrar el cap d’any amb una bona cerveseta acompanyats del senyor de casa nostra.

A pesar dels discursos sectaris que vam sentir, viure amb la família, la festa de cap d’any i veure la sortida del sol des del temple Pachatata, després d’una llarga pujada a més de 4000 metres a les 4 del matí, amb tota la gent del poble resant i fent ofrenes, van ser màgics i sense dubte van fer que aquest cap d’any fos especial i inoblidable.

Aprofitem per desitjar-vos a tots un molt bon any 2009 i sapigueu que en aquestes dates us hem trobat molt a faltar!

Per les àvies Per les àvies

Comentaris (deixa el teu!)

4 Responses to “Cap d’any místic a l’illa d’Amantaní”

  1. noni on gener 4th, 2009 10:02 pm

    miiiiiiiiiiiiiiiiiiirels!!

    mooooolt maquets per cap d’any. Evidentment la paraula mític ha estat clavada per definir-ho.

    Una abraçada.

  2. Ex jugador Autotaller (porter-lateral-davanter) on gener 6th, 2009 3:51 pm

    IeP Jordi!

    Caram quina sorpresa això!! i quina enveja!! Espero i desitjo que us ho passeu la mar de bé!!

    Salutacions desde Olot ;)

  3. maria on gener 7th, 2009 1:32 pm

    Increible…
    K monos els dos vestidets…feu un paxoca!!

    BON ANY!!

  4. Ester Sala on gener 22nd, 2009 8:53 am

    Ei jo també ho vaig fer això quan vam estar a Perú a l’octubre…quina gràcia! Ara veig que realment tothom fa el mateix :-D

Deixa un comentari!





Informació útil dels països Selecciona'n un!
Myanmar
Tailàndia
Cambodja
Laos
Vietnam
Fiji
Nova Zelanda
Xile
Argentina
Bolívia
Perú
Brasil
Uruguay
Preparatius