Després d’una nit de bus passant per unes carreteres infernals vam arribar a Mandalay, segona capital del país, gran, bruta i polsegosa, però amb el típic encant d’autenticitat que estem trobant a tot el país.

Després de dormir una mica per refer-nos del viatge, vam sortir de l´hotel i ens vam topar amb en Mr Htoo, un home maquíssim però molt humil que ens va oferir ensenyar-nos la ciutat durant tot el dia amb el seu trishaw (bici amb sidecar) per només tres dòlars. Vam acceptar, i ens vam passar tot el dia voltant de pagoda en pagoda, (es sabia tots els trucos per no haver de pagar els 10 dòlars que demana el govern) i a mesura que creixia la confianca parlant amb ell de la seva vida. La veritat és que no ha tingut gaire sort pobre, pare de 4 fills i amb un sou miserable, fa poc un empresari indi l’hi ha robat el negoci de lloguer de bicis que tenia i inclús el nom. Ara tota la seva família depèn dels diners que pot guanyar passejant turistes. Tot i això estem segurs que se’n sortirà perquè és una persona super trempada i amb una empenta i optimisme dignes d’admirar en la seva situació. Evidentment l’hi hem pagat més dels tres dòlars que ens demanava per tot un dia de feina.

Aquest matí hem decidit tornar a quedar amb ell, aquest cop amb el cotxe d’un seu amic, per visitar les rodalies de Madalay, segurament més interessants que la ciutat en sí. Hem estat a Amarapura, on hem visitat el superfotogènic pont U-Bein -un pont de teca de més d’un kilòmetre de llarg i de 200 anys d’antiguitat-, la ciutat de Sagaing, carregada de temples i amb molt bones vistes i també hem fet parada a la pagoda principal de Mandalay, un dels punts més benerats del país on els fidels cobreixen constantment la imatge de buda amb milers de fulles d’or per acumular mèrits de cara a la propera vida. Al vespre encara hem anat a veure un espectacle de titelles tradicionals que era bastant interessant però que tenia un preu desorbitat!

PD – Per qui vagi a Mandalay val la pena quedar amb en Mr. Htoo, no només coneixereu una persona fantàstica sinó que a més ho sap tot de la ciutat i rodalies. Podeu trobar-lo (mr.htoo69(a)gmail.com -no sabem si el mira gaire-) entre la gelateria Nylon i el carrer 26.

 Per les àvies

La ciutat de Nyaungshwe és un lloc molt tranquil i autèntic, en el que ens hi hem sentit molt i molt a gust. A part de tenir el llac Inle al costat i de l’amabilitat extrema de la seva gent, ens hi hem trobat una gran sorpresa, i és que aquests dies se celebren aquí uns examens molt importants per a novicis budistes que duren 9 dies i que han portat a la ciutat a més de 3.000 monjos de tota la província. Tot el poble es volca de plè en aquest esdeveniment i qui no fa aportacions monetàries, ofereix menjar, beguda o senzillament col·labora en l’organització dels actes. De nou tothom ens mirava i saludava, molts volien parlar amb nosaltres o inclús fer-se fotos, i és que sembla impossible però a un dels llocs més famosos del país avui només ens hem creuat amb 3 miserables turistes!

Aquesta tarda, després d’espiar els menjadors on tots els monjos menjàven en silenci, ens hem colat a la Pagoda on es fan els exàmens i ha sigut una passada. Hi havia vàries taules amb 3 examinadors escoltant els novicis cantant la llicó. A la sortida ens ha parat un monjo maquíssim amb qui hem tingut l’oportonitat de parlar de la situació política del país. A diferència de tota l’altra gent amb qui havíem parlat del tema, que abaixaven la veu i parlava atamorit, aquest parlava alt i clar com si ja no tingués por de res. Ens ha explicat amb molta ràbia com va estar a les manifestacions de Yangon del 2007, i la sort que va tenir que no el disparessin els militars com va passar amb tants altres monjos. Ens hem despedit d’ell amb molta pena i, més que mai, desitjant de tot cor que les coses canviéssin en aquest país tant preciós.

Una recomenació per qui vingui a la ciutat, és anar a la pizzeria que hi ha a 3 carrers en direcció contrària del canal des de l’hotel Nwang Kham Little Inn (pot ser que es digués Home Made Pasta?). A part de fer-hi una pasta boníssima val molt la pena parlar un ratet amb el seu simpatiquíssim propietari que no l’hi havia fet passar l’alegria ni el fet que fossim els seus primers clients en 8 dies! Ens va ensenyar la cuina, els seus estris importats d’itàlia i el seu petit hortet on fa crèixer basilico per preparar la seva especialitat: el pesto.

 Per les àvies

Tota la sort que ens va faltar el dia d’ahir amb el trekking l’hem recuperat amb la visita al llac Inle. Quan estàvem buscant barca per explorar el llac ens vam creuar amb el Sr.Win pel carrer i ens va proposar la seva particular ruta amb barca pel llac i de seguida ens vam entendre. El seu preu triplicava els 10 dòlars que sol costar llogar una barca per tot el dia, però a canvi ens oferia d’anar a llocs remots, canal avall i lluny del circuit turístic i de botiga en botiga que sol fer tothom. Vam decidir que trobaríem més gent per compartir la barca i tot i que no va ser fàcil, ja que ara pràcticament no hi ha turistes, vam trobar en Peter i la Lisa, amb qui avui hem passat un dia inoblidable.

De bon matí, hem anat a un mercat que hi havia a 2 hores seguint el riu que surt de l’extrem sud del llac, on tota la gent dels pobles dels voltants baixen cada 5 dies a comprar i vendre tota mena de productes. Estava a petar de gent de varies ètnies diferents (tots amb els seus vestits tradicionals) i tothom ens mirava encuriosit o ens saludava. Després d’una estona de voltar pel mercat, quan ja estàvem ben enfangats, un carro tirat per bous ens esperava per portar-nos a un poble muntanya amunt, on una pagoda preciosa i mig abandonada ens donava la benvinguda. Hem fet un un tè amb el monjo jefe del monestir, amb qui hem pogut xerrar una estona de la situació política del país. Després hem visitat l’escola del poble on hem creat una petita revolta en arribar! Tots els nens cridaven i ens saludaven altra vegada, alguns inclús ploraven, i ningú feia cas a les mestres que intentaven posar ordre. Al cap d’una estona hem seguit el nostre camí pel poblet fins a una senzilla casa de fusta on ens han convidat a un altre te.

De nou a la barca hem passat per molts pobles flotants, pobles de pescadors, de modistes, de grangers (les plantacions aquí també són flotants)…i és que la vida al llac és increible. Aquí hi viuen milers de persones i els pobles estan agrupats per gremis. Òbviament tots els deplacaments es fan en barca: ens hem creuat amb barques de nens que anaven a escola, barques amb monjos camí del monestir, barques de pescadors, gent banyant-se o rentant-se al llac… i sempre amb estupes i monestirs de fons, i intercanviant somriures amb tothom qui ens creuàvem! A l’hora de dinar hem parat a casa d’una família d’amics del guia, una gent bastant benestant, que ens han cuinat un dinar per llepar-se’n els dits i ens han acomiadat com si fóssim amics de tota la vida. La gent aquí és una passada!

Realment ha sigut increïble veure lo contents que es posava la gent en veure’ns, i com tothom ens saludava efusivament o ens somreia de tot cor. A la tarda, després de passar per més pobles flotants i pagodes hem arribat a la zona on se centen la majoria de tours pel llac: Una Empuriabrava comparat amb la zona on nosaltres hem passat el dia! Moltes botigues per guiris, restaurants flotants, … És una pena perquè si només veus això el llac et pot semblar una turistada poc autèntica com ens havien dit alguns turistes a qui havíem preguntat abans d’arribar aquí. Sense dubte una sensació ben diferent de la que ens n’emportem nosaltres! Ara ja estem al poble, envoltats de milers de monjos que han vingut aquí a examinar-se, però això ja és una altra història…

 Per les àvies

Ahir el dia es va despertar plujós i vam abandonar Kalaw sota una lleujera pluja que malauradament no ens va abandonar en tot el dia. Després de caminar unes hores vam parar a dinar a casa d’una familia de nepalís, que per cert, gaudien d’unes vistes magnifiques, i ben dinat vam seguir una bona estona per la via del tren, visitant uns quants pobles amb uns paisatges preciosos i amb una gent super amable.

Tot va canviar, però, al final del dia, quan la pluja es va anar fent cada cop més intensa i els camins cada vegada més intransitables. Caminavem amb les botes pràcticament enfonsades al fang i més pendents de no caure que de cap altra cosa. Finalment, vam arribar a la casa on hem dormit, propietat d’una familia super maca i molt i molt humil. Ens van cuinar un sopar deliciós i ben sopat vam jugar unes quantes hores amb els seus dos fills petits, que primer només ens miraven timidament i després van resultar ser uns esbojerrats que no volíen parar de jugar a arrencar cebes! Ens vam adormir (per primer cop al viatge literalment a terra, i és que en aquestes cases no tenen llits ni matalassos) amb l’esperanca que parés de ploure i que l’endemà ens llevéssim amb un altre panormama.

Però res d’això, l’aigua va anar caient durant tota la nit, i avui quan ens hem posat a caminar la cosa encara estava pitjor que ahir. És per això que, després de dinar a casa d’una família de modistes i de caure unes quantes vegades per culpa del fang, hem demanat d’acabar d’arribar per carretera al llac Inle, perdent-nos amb molta recanca, la nit a un monestir que ens esperava. Amb dos busos/camions que anaven a petar de gent hem arribat finalment a Nyaungshwe, des d’on demà visitarem el llac Inle, un dels llocs més esperats del viatge!

PD – A la foto dels dos nens podeu veure el curiós maquillatge/proteccio solar/loció hidratant que porten totes les dones i nens! S’obté després de fregar un tronc amb una fusta i afegir-hi una mica d’aigüa.

 Per les àvies

← Previous Page — Next Page →

Informació útil dels països Selecciona'n un!