Després del fantàstic dia d’ahir ens vam aixecar amb ganes de seguir veient més poblats i sobretot de conèixer més gent, pero aquest cop seria acompanyats d’una boira espessa que cobria la vall donant-li un toc misteriors i fins i tot una mica tètric. Acabats d’esmorzar, vam acomiadar-nos de la família de la Su i vam enfilar un caminet de nou entre camps d’arrós. Aquest cop no vam visitar tants pobles, pero els paisatges que vam veure just marxant de Ta Van van ser dels millors del trekking, llàstima del temps! Com ahir, ens vam trobar molta gent i pràcticament cap turista i ens vam fixar amb unes curioses taques rodones que tenien al front molts dels locals. Li vam preguntar a la Su si era algún tipus de malaltia i ens va explicar que aquí, per curar un mal de cap, de coll o del que sigui, utilitzen una tècnica anomenada “aiac hoi” que consisteix en agafar una banya de búfal, posar-se-la a la zona afectada i amb un cotó cremant fer una mena d’afecte de buit. El resultat és una espècie de xupetón gegant que diuen que va la mar de bé. Si algú ho prova (us deixem una foto del resultat) ja ens dirà si funciona! :D



La caminata va ser llarga, vam parar a dinar en una casa del camí on la Su ens va cuinar un Pho (sopeta amb noodles, verdura i carn, un clàssic del Vietnam) i ja a la tarda vam arribar al nou poblat on faríem nit. Les vistes des de dalt de la muntanya ens van xocar de seguida. El que fins fa un any devia ser un lloc meravellós, un bonic poble a la vora d’un riu enclavat entre altes muntanyes, ara estava envolat d’obres per obrir-hi noves carreteres i construir-hi una central hidroelèctrica. Molt trist! A més, aquí quan construieixen no tenen gaires miraments i tiren muntanya avall pedres, sorra i tot el que els hi sobre arrassant tot el paisatge. Al capvespre vam aprofitar per fer un tomb al poble i quan va començar a ploure a bots i barrals un simpàtics joves ens van convidar a entrar a casa seva amb l’oferta d’un tè. Vam acceptar i va resultar que eren els mestres de l’escola i, tot i que parlàven un anglès molt bàsic, vam passar amb ells una molt bona estona. Ens van explicar que a vegades a classe només tenen 5 alumnes i que malauradament no hi poden fer res! Una pena, pero molts nens (o els seus pares…) prefereixen polular pels camps o estar a Sapa a vendre pulseres als turistes!



Vam dormir de nou a una casa d’una gent d’aquí, aquest cop una mica més encarada a rebre turistes, i l’endemà, vist com estava el paisatge, vam demanar-li a la Su, el seu marit i un amic si ens podien venir a buscar amb motos i anar a un poblats més allunyats d’unes ètnies diferents, que a peu ens quedàven molt lluny. Així ho vam fer, tres en una moto i dos a l’altra, i la veritat és que va valer molt la pena.




Havent dinat, després de fer 40 kilometres amb les motos per una carretera muntanyosa, vam acomiadar-nos de la Su a la porta del nostre hotel amb molt de carinyo i segurs que algún dia la tornarem a veure. A més, estem molt contents d’haver estat aquests 3 dies amb ella i de saber que els nostres diners no s’els embutxacarà una agència turística que acaba pagant poquíssim als locals sinó que repercutiran directament a un família necessitada. Deixem aquí el seu e-mail i el seu telèfon per si algú va a Sapa i vol tenir una fantàstica experiència realment amb gent de les ètnies locals. El nostre consell és que val molt la pena! :)

e-mail: surenitty@yahoo.com
telèfon: 01686632163 / +841686632163

PD - De nou problemes amb els accents… sorry! :)

Per les àvies Per les àvies

Comentaris (deixa el teu!)

8 Responses to “2 dies més per la vall de Sapa”

  1. merce on abril 21st, 2009 1:39 pm

    Doncs ja hi podeu comptar de que nosaltres la trucarem!!!
    Una abraçada!!

  2. Margara&Dan on abril 21st, 2009 2:04 pm

    Siii nosotros también llamaremos a Su :) Muchas gracias por dejar su contacto!

    La técnica del cuerno de búfalo es muy parecida a una que se hace con ventosas en la medicina oriental, aunque yo pensaba que se hacía sólo para dolores musculares, nunca lo había escuchado para el dolor de cabeza. Lo he probado varias veces y alivia bastante!

    P.D. Me encanta la foto del niño con las botitas rosas.

  3. noni on abril 22nd, 2009 11:57 am

    el nen de les botes es el meu nou idol!jeje

  4. Laia on abril 22nd, 2009 8:48 pm

    Felicitats!!!!! Et desitjo un bon Sant Jordi i un bon sant… espero que l’Anu rebi una rosa heeee!!!!!

  5. Francesc on abril 22nd, 2009 8:57 pm

    Celebro que estigueu gaudint tant al Vietnam, i espero que passeu un feliç Sant Jordi,felicitats!! No és un regal, però us pot venir de grat donar una ullada a la web d’uns amics que estan també donant la volta al món i que vam conèixer a Tupiza i vam seguir fins a Oruro, passant per Uyuni: http://www.doitlikethelocals.com
    Feliç diada i bon viatge!

  6. familia Mateu Corominas on abril 23rd, 2009 2:58 pm

    Moltes felicitats Jordi! Esperem que passeu un bon Sant Jordi!! Petons i records

  7. Anna on setembre 3rd, 2009 10:52 pm

    Hola, fa uns dies que vaig tornar del Vietnam. Només comentar-vos que vam trucar a la Su perquè ens fes un trekking de tres dies per la zona de SAPA. I va ser genial, la Su és una gran personeta.

  8. Júlia i Pau on febrer 17th, 2013 1:32 pm

    2013. Sí, sí, 2013 i la vostra web continua fent servei als que ara estem fent la volta!
    Fa temps que varem llegir el vostre viatge, com si d’una novel·la es tractés i la veritat que ens ha anat molt bé.
    Aquesta setmana hem estat a Sa Pa i hem anat a caminar uns dies pels seus camps d’arròs, amb qui? Amb la Su (gràcies per la recomenació!). És una noia encantadora que ens ha explicat fins el més mínim detall de la vida en aquesra zona i hem begut el famós vi d’arròs casolà de l’any nou Vietnamita (Tet).
    Així, que si algú va per Sa Pa… Ja ho sap.
    La Su s’enrecorda molt de vosaltres i us envia una abraçada molt forta.

Deixa un comentari!





Informació útil dels països Selecciona'n un!
Myanmar
Tailàndia
Cambodja
Laos
Vietnam
Fiji
Nova Zelanda
Xile
Argentina
Bolívia
Perú
Brasil
Uruguay
Preparatius