Al cul del món!

Iquitos ostenta el curiós record de ser la ciutat peninsular més gran del món que no té accés per carretera. Segurament és per això que aquí a penes es veu cap cotxe, però, això sí, està plagat de motos i mototaxis (rishaws) que per cap calé et porten d’un lloc a l’altre. És una ciutat amb gent molt amigable que es troba just a mig camí del naixement i la desembocadura de l’Amazones.

Potser el més popular de la ciutat és el barri de Belén, que també és conegut com la Venècia de l’Amazones donat que, quan l’aigüa està alta, les cases queden flotants i les comunicacions es fan amb canoes pels canals. Resulta irònic que un lloc que desprèn tanta bellesa i amabilitat de la seva gent pugui ser tant i tant pobre. La gent viu en cases de fusta i es guanyen la vida comercialitzant productes al gegant mercat del barri que es fa cada dia. Aquest mercadillo al carrer té molt d’encant però està increiblement brut. Directament, està ple de fastigoses aus rapinyaires esperant poder fer un mos, el terra està enfangadíssim i la carn i al peix estan a ple sol (evidentment sense gel). Això sí, aquí pots trobar-hi de tot, sobretot plantes medicinals com l’RC (Rompecalzones) o el SVSS (Siete Veces Sin Sacar!)… ja us podeu imaginar perquè serveixen! ;)

PD : Una altra cosa curiosa de la ciutat és un relleu que van encarregar a un escultor genovès per il·lustrar la guerra del pacífic, entre peruans i xilèns. Lo bo és que l’italià va confondre xilèns per xinesos i així ho va representar la seva escultura en bronze i els xilens vesteixen amb gorros manderins i jaquetes pequineses. Quin mestre!

← Previous Page