| 6 juliol 2009 | Índia | 2 comentaris | « ant | seg » |
El temple de les rates
Avui hem anat al temple de Karni Mata, segurament un dels temples més estranys de la Índia… Segons la llegenda, Karni Mata, una encarnació de Durka del S. XIV va demanar al Déu de la mort, Yama, que ressuscités el fill d’un desconsolat narrador. Davant la negació d’aquest, Karmi Mata va reencarnar a tots els narradors morts en rates perquè Yama es quedés sense les ànimes dels humans… Si ho heu entès ens ho expliqueu, però bé, el resultat d’aquesta creença és aquest temple, farcit de rates sagrades que es passegen tranquil.lament entre els fidels que devotament venen aquí a formular les seves pregàries. Fa bastanta angúnia descalçar-se i entrar aquí dins i és que n’hi ha una quantitat espantosa, a cada racó, passadís o columna! A més diuen que porta bona sort que una rata corri per sobre els teus peus, amb lo que la gent passa les hores aquí tranquil.lament, esperant que passi l’aconteixament… :S
Per les àvies
| 5 juliol 2009 | Índia | 3 comentaris | « ant | seg » |
Fotògrafs de Bikaner
Després d’unes quantes hores de carretera hem arribat a Bikaner, una ciutat amb un fort molt xulo, però que segurament recordarem per la fabulosa passejada que hem fet aquesta tarda pel casc antic i pels seus carrers laberíntics.
Hem començat a caminar una mica atabalats pel caos de la ciutat, la multitud de gent i animals que hi havia pels carrers i desconfiant una mica de la molta gent que ens demanava que els hi tiréssim fotos, pensant que ens demanarien diners a canvi. No obstant, després de trobar-nos un grup de nanos que jugaven a cricket que ens insistien repetidament que fotografiessim el partit, els n’hi hem tirat i ha sigut impressionant quan tots han comencat a aplaudir i cridar quan els hi hem fet i ensenyat. A partir de llavors hem començant a passejar amb la camara penjada al coll i ens hem acabat convertint en una espècie de fotògrafs de la ciutat ja que tothom, petits i grans, ens paraven o cridaven perquè els hi tiréssim un retrat.
Podeu imaginar com hem disfrutat nosaltres i la multitud de retrats de personatges que ens hem emportat d’aquí. En un moment de la tarda un grup de nens ens ha literalment arrastrat fins a un petit temple per ensenyar-nos la deïtat que veneraven. Podeu veure el Déu a la última foto, nosaltres ens vam quedar flipant!
Per les àvies
| 4 juliol 2009 | Índia | 1 comentari | « ant | seg » |
Els tresors amagats de Shekawati
Mandawa és una petita ciutat de la regió del Shekawati, famosa per les precioses mansions (anomenades Havelis) que van construir aquí els mercaders que durant el segle XVIII van fer aquí petites fortunes gràcies a l’estratègica ubicació entre el mar d’Oman i el fèrtil vall del Ganges. Aquests rics comerciants no van escatimar en res i les cases on vivient i acollien als seus clients són encara avui d’una bellesa impressionant a pesar de l’estat de mig abandó de la majoria d’elles. Es tracta de petits palaus amb les parets escolpides o plenes de frescos explicant tota mena d’històries, tant religioses com personals. Malauradament molt poques han estat conservades i restaurades però de totes formes són una meravella!
A part de la visita a les havelis, la ciutat en sí ens ha encantat. Ens hem passat la tarda rondant pel barri antic, disfrutant d’uns carrers plens de vida i comencant a conèixer una cultura radicalment diferent de la nostra. De moment sembla ser que hi ha pocs turistes però fa una calor infernal com no l’havíem patit mai: segons el conductor a mig dia estem per sobre els 45 graus! :D
PD – Aquí està ple de camells, fins i tot els utilitzen per llaurar el camp i tirar carros!
Per les àvies
| 3 juliol 2009 | Índia | 2 comentaris | « ant | seg » |
Índia, l’inici del final
… i és que ja han passat pràcticament 9 mesos des que vam marxar i la Índia i el Nepal és la última etapa d’aquesta nostra volta al món!
Aquests dies anteriors a l’illa de Kho Tao ens van servir per preparar una mica el viatge a la Índia i després de buscar una mica per internet vam veure que l’opció de llogar un cotxe amb conductor per visitar la zona del Rajastan no era gens descartable. Els preus que hem trobat estan molt i molt bé i la comoditat de poder abandonar els busos locals uns dies i més en un lloc tant calurós com aquest, ens venia molt de gust. Així ho vam fer i ahir a la matinada ja ens esperava a l’aeroport el conductor que ens acompanyarà els pròxims dies i ens va portar fins a un hotel.
L’arribada a la capital va ser una de les coses més impactants de tot el viatge i és que a mesura que ens acostàvem a la ciutat anavem veient més i més gent dormint de qualsevol manera pels carrers. N’hi havia una quantitat incomptable, gent estirats a dins dels tuc tucs, familes senceres a sobre de fustes i molts altres estirats simplement al terra, amb el que portàven posat i poca cosa més. Els carrers estaven foscos i brutíssims, hi havia vaques per tot arreu i la misèria que es respirava ens va fer encongir el cor fent-nos adonar ràpidament que havíem arribat a la Índia.
Avui, ja amb més tranquilitat i havent descansat, hem sortit al carrer i les coses a la llum del dia eren una mica diferents… el caos, les vaques i la brutícia seguien allà, però avui potser tot tenia un aire una mica més humà que ahir a la nit. Hem fet una visita ràpida a la capital i demà a primera hora ja toquem el dos cap al Rajastan.
Per les àvies
