L’arribada a Sydney va ser impressionant! El pilot ens va regalar un tour panoràmic de la ciutat, l’hi va donar la volta totalment i el preciós dia que feia hi va posar la resta!

Teníem ganes d’arribar a Sydney perquè aquí ens hi esperava l’Eugenie, que ens acollirà al seu piset compartit durant els 6 dies que estarem a la ciutat. Vam passar la primera tarda xerrant amb ella i els seus simpàtics flatmates i l’endemà ens vam dedicar a recórrer la ciutat. El centre està ple de gratacels, i és on bàsicament treballa la gent que, per cert, va mudadíssima!! Després de voltar tot el matí, vam anar cap a la famosa Opera House a demanar quins concerts tenien pels propers dies. L’edifici de l’opera és totalment imponent, i Sydney sense ella seria molt diferent! Total, que avui feien la última funció de La flauta màgica de Mozart, i no ens ho hem pensat 2 vegades i a les 6 ja estàvem a la porta ben mudats (dins el que la nostra motxilla permet ;). Ens havíen dit que hi havia la possiblitat d’aconseguir entrades d’última hora a un preu baratíssim i, tot i que no sabem per quin motiu la noia de la taquilla no ens ho ha posat gens fàcil, al cap de 4 cops d’insistir i un quart d’hora abans que comencés el concert, ho hem aconseguit! I sí, estàvem el centre de la platea per 25€ quan la gent del nostre voltant havien pagat 5 vegades més!

Anem per l’òpera, tema espinós. Quan hem entrat al teatre ja hem tingut un petit baixón, ja que tot el que de fora té d’espectacular de dins ho té de vulgar. La sala no és ni gran, ni maca, ni còmode… i la veritat és que qualsevol teatre europeu l’hi dóna mil voltes. En tot cas nosaltres estàvem allà, molt il·lusionats perquè comencés el concert. Tampoc és que siguem uns grans experts en òperes, però totes les que hem vist l’hi passen la mà per la cara a l’adaptació que n’han fet aquests australians. Directament han convertit l’obra en meitat teatre (a sobre de riure…), meitat òpera… i tant aviat hi havia fragments cantats preciosos, com de cop es posaven a fer el ximple parlant amb anglès, amb lo que la màgia del moment quedava totalment tallada. Per si fos poc, la gent aplaudia cada dos per tres, ja no només cada cop que s’acabaven les peces si no a vegades interrompent directament a la meitat pel simple fet que l’escenografia fos bonica (que ho era molt!). En fi, que n’hem sortit bastant decepcionats… potser és culpa d’anar a veure una òpera tant antiga en un país on tot és tant jove! :)

 Per les àvies

Comentaris (deixa el teu!)

Informació útil dels països Selecciona'n un!