Després d’un interminable dia de bus i de creuar bona part de Cambodja de nord a sud, ja estem a la capital d’aquest petit però interessantíssim país. Phnom Penh és un lloc d’alts contrastos i possiblement un indret únic al món per la seva capacitat per encantar i a la vegada esgarrifar als seus visitants. Portem un parell de dies perdent-nos per la ciutat, disfrutant de les seves àmplies i arbolades avingudes, de les pagodes i edificis francesos que van fer d’aquesta ciutat la perla d’Àsia i visitant el palau reial, un lloc d’una riquesa inimaginable. No obstant, masses vegades ens hem trobat, gairebé sense saber com, en barris bruts i miserables on la gent sobreviu com pot a la ciutat, i hem vist de droga i prostutució a tocar de la mà. Tot i això, les sensacions més dures ens les hem emportat furgant en la macabre història del Khmer Rouge, un règim que fa tant sols 30 anys va exterminar i torturar pràcticament a la meitat de la població del país! (d’això anirà el proper post). No voldríem pas deixar mal regust i per això volem remarcar que per nosaltres aquesta ha sigut (potser només darrera de Luang Prabang ;) la ciutat asiàtica més bonica i encisadora que hem vist fins ara, en part degut al somriure que sempre tenen a la cara els Cambodjans o els molts animals que et vas trobant pel carrer…

 

 

 

 

Tornant a les contradiccions, però, hi ha la història que ens ha explicat el propietari de l’hotel on estem, a un barri on bona part de les cases estàn construides amb fusta a sobre un llac gegant al centre de la ciutat. Resulta que el govern ha arribat a un acord amb una empresa Coreana per vendre el llac i tots els edificis del voltant perquè aquesta construeixi aquí un gran complex turístic. L’operació ja està amb marxa, i es pot veure com treballen nit i dia omplint tot aquest gran llac amb sorra de platja! L’home estava realment tocat, i ens deia que abans de 6 mesos haurà de marxar de casa seva, on viu amb els seus 7 fills, i abandonar el seu negoci que l’hi ha estat expropiat per uns miserables 8.500 dòlars.

 Per les àvies

Acabem de tornar de passar 2 dies guapíssims per l’altiplà de Boleven amb una motoreta que hem llogat per 6$ al dia al restaurant Jasmine del centre de Paksé (molt recomanable perquè eren pràcticament noves!). Hem fet una ruta circular de més de 200 kilòmetres ens els que hem pogut tornar a veure el Laos més rural, aquest cop molt ben acompanyat de paisatges preciosos en bona part degut a la multitud de cascades que hi ha a la zona. Com ja va siguent una constat aquí Laos hem quedat encantats amb la gent, sobretot amb els pilons de nens que ens saludaven amb un Sabaidee i ens llençaven petons des del costat de la carretera quan ens veiem passar amb la moto. La nit la vam passar a Tad Lo, una poblet molt pintoresc amb una cascada que vèiem des del Guest House.

Avui quan ja tornàvem, ens ha enganxat una turmenta de por i ens hem hagut d’axoplugar en un bar d’un poble on hi havia tot de gent mirant un combat de boxa laosiana. Només d’aparcar la moto tothom ens mirava amb els ulls com taronges sense baixar la mirada en cap moment i juraríem que érem dels primers falangs (guiris en laosià) a qui servien una sopeta. La cuinera, preocupada per si ens agradava, ha vingut personalment a tastar-la i quan l’hi hem dit que era boníssima s’ha posat a fer salts d’alegria i tota la gent del bar ha aplaudit! Fantàstic!

 Per les àvies

Hem passat 3 dies a la capital de Laos suportant una calor terrible i en part degut a això ens ho hem agafat amb bastanta calma. Tot i això, hem disfrutat de fantàstics sopars a les barraques que es munten a la vora del riu cada vespre i també visitant alguns dels molts temples que té la ciutat.  Ara, per si una cosa recordarem aquesta ciutat és perquè a la petita habitació 101 de l’hotel Santisooq, amb una televisió lamentable i asseguts en un llit duríssim, vam viure el golàs de l’Iniesta al minut 93! De l’emoció vam haver de sortir a les 4 de la matinada al carrer, però no hi havia ni una ànima… Bastant diferent del panorama que devieu viure a Canaletes!

 Per les àvies

Així com Luang Prabang o Muang Sing han sabut apostar per una oferta turística de qualitat, Vang Vieng ha tirat cap un altre cantó. Aquí està ple de joves yanquis sense samarreta i amb ganes de torrar-se i practicar l’activitat estrella del lloc: baixar uns quants quilòmetres per riu a dins d’un neumàtic, i anar-te parant als bars que hi ha a banda i banda per beure Lao Beer, la beguda nacional del país. El poblet en sí és més aviat lleig, es tracta d’un seguit de bars on passen episodis de Friends les 24 hores del dia! Sembla mentida que justament a Laos hi hagi un lloc així, i també sembla mentida que hi hagi gent que vingui fins aquí només per això.

Perquè érem aquí doncs? Doncs perquè aquest poble està envoltat del paisatge segurament més bonic que hem vist a Laos, al costat d’un riu i d’altes muntanyes, i rodejat de poblets encara intactes i amb gent simpatiquíssima. Per tant, ahir al matí vam llogar una moto i ens vam passar el dia descobrint els voltants. Quina passada! Com no podia ser d’altre manera després del correctiu al Madrid d’ahir, vam passejar la samarreta del Barça per tot arreu i vam aprofitar per fer país amb la molta gent que ens deia que havia vist el partit a les tres de la matinada com nosaltres!

Aquí es fan moltes activitats relacionades amb el riu i una que ens va agradar i a la que ens vam apuntar, consistia en baixar amb kayak des d’aquí fins a Vientiane. En total han sigut 5 hores amb canoa riu avall, amb uns paisatges sensacionals, i 2 més amb bus fins a la capital del país, des d’on us escrivim ara. Hem arribat al capvespre però ja anem veient que cada vegada la calor serà més terrible! Creuem els dits!

 Per les àvies

← Previous Page — Next Page →

Informació útil dels països Selecciona'n un!