| 13 febrer 2009 | Xile | 4 comentaris | « ant | seg » |
Pingüiiinuuuus!
A uns 25 quilòmetres mal comptats d’Ancud es troba Puñihuil. Aquí hi ha uns illots a pocs minuts amb barca on hi habiten colònies de pingüins de dues espècies diferents. Els Magallànics pugen del sud i els Humboldt baixen del nord, i es troben aquí per aparellar-se i tenir les seves cries de setembre a març. Feia temps que teníem ganes de veure aquests divertits animalons i per fi ens hem pogut treure l’espina, aquí van algunes fotos de la jornada!
Per les àvies
| 12 febrer 2009 | Xile | 1 comentari | « ant | seg » |
Arribem a Chiloé, un lloc autèntic
Després de tants dies en zones altament turístiques, arribar a l’illa de Chiloé i, concretament al petit poble d’Ancud, ha sigut tot un descans, i és que en aquest lloc, bàsicament rural, és on hem trobat l’encant que ens han faltat en el sud d’Argentina.
En aquesta illa totes les cases són fetes de fusta i pintades de colors diferents, la gent es guanya la vida bàsicament als mercats o amb la pesca, i les tradicions i les històries mitològiques estan molt més aferrades aquí que a la resta de Xile. A més, hem tingut la sort d’anar a parar en un dels allotjaments més acollidors que hem estat durant el viatge. Es tracta de l’hospedaje Austral, regentat per la Mirtra i en Pedro, que ens han tingut literalment a casa seva donat que les habitacions de l’hostal estaven totes plenes. Amb ells hem compartit esmorzars i sopars, durant els quals hem tingut xerrades interminables sobre Xile i la brutal dictadura d’en Pinochet, del món en general, i de la seva increïble història d’amor digne digne de ser escrita en un llibre. No desvetllarem el contingut, i així si algú va a Ancud que faci una visita a aquesta família i escolti la seva apassionant història explicada amb aquest salero tant seu.
Per les àvies
| 11 febrer 2009 | Argentina | 1 comentari | « ant | seg » |
Últims dies a l’Argentina
Aquests últims 4 dies els hem passat disfrutant dels paisatges d’aquesta zona. Vam llogar un cotxe per fer la famosa ruta del 7 llacs, que porta fins a San Martín de los Andes, un poblet bastant pijillo, però amb una situació envejable entre un llac i altes muntanyes. La ruta en si és maca, tot i que l’esperàvem una mica més espectacular. Tot i això, va ser un gran dia en el que vam aprofitar per banyar-nos i prendre el sol a varies platges dels llacs que anàvem trobant pel camí.
A la tornada volíem marxar cap a Xile però els busos estaven tots plens i en hem hagut de quedar a Bariloche un dia més. De les moltes activitats relacionades amb la natura que es poden fer per aquí, hem escollit una cabalgada per pujar al Cerro Catedral, des d’on es poden admirar unes magnífiques vistes del parc Nahuel Huapi. Ha sigut divertit! Al vespre, hem anat a comprar costelletes de xai, botifarres i pa amb tomata i hem fet un sopar a l’hostal 100% a la catalana per acomiadar el que és sense dubte el país de la bona carn.
Per les àvies
| 7 febrer 2009 | Argentina | 5 comentaris | « ant | seg » |
Bariloche i el parc nacional Hahuel Huapi
Bariloche és un poblet molt turístic situat dins el parc nacional Nahuel Huapi. A l’hivern aquesta gent viuen de l’esquí i a l’estiu dels molts turistes que volen disfrutar dels llacs, boscos i muntanyes que hi ha en aquest parc natural. Ens quedarà pendent tornar a aquí quan sigui hivern, perquè esquiar amb aquestes vistes ha de ser massa!
Aquest matí hem llogat dues bicicletes i hem fet un circuit de 32 kilòmetres plegats de pujades i baixades. Bastant durillo, sort que anàvem trobant platges i miradors cada pocs kilòmetres que ens han permès reposar i fer un bon picnic al solet!
PD – Seguint amb la ruta gastronòmica, aquí és la capital de la xocolata! mmmm…
Per les àvies
