Segurament Curitiba no té la mateixa sofisticació que Buenos Aires ni l’espectacularitat de Rio, però és una ciutat on molts Brasilers els hi agradaria viure. Aquesta ciutat és un bon exemple d’una política original, ben portada a terme i amb un èxit clarament visible. Durant els anys 70 i 80, el llavors alcalde va apostar decididament per fer de Curitiba una ciutat diferent: va crear el primer carrer peatonal del Brasil, un sistema transport públic eficient, econòmic i original, va apostar per la restauració d’edificis històrics i va crear un munt d’àrees verdes a la ciutat. Avui en dia es veuen els resultats i Curitiba és una ciutat molt bonica i, a pesar de tenir gairebé 2 milions d’habitants, dóna la impressió que hi ha una molt bona qualitat de vida.

Durant la nostra estància allà hem aprofitat per veure alguns dels més de 35 parcs gegants que té la ciutat dels quals ens va agradar especialment el que conté l’Opera de Arame, una opera circular feta amb una estructura tubular i transparent i que està envoltada d’arbres i un bonic llac. També vam aprofitar per visitar el moderníssim museu d’Oscar Niemeyer, que és tot un ídol al Brasil per la creació de Brasília i d’altres espectaculars edifis arreu del món.

 

 

 

 

 Per les àvies

Just a l’altre cantó de la carretera de les catarates d’Iguazú, hi ha el parc de les aus. Estàvem encara impactats per la majestuositat de les catarates quan anem a la porta del parc i ens demanen el mateix preu per entrar: 20 reais. Ens vam mirar amb cara de “vols dir que val la pena o serà una turistada?”. Ens ho havien recomanat molt, amb lo que vam decidir d’entrar. I sort que ho vam fer!

El parc és gegant i està organitzat per zones i tipus d’animals i a cada zona hi ha una gàbia gegant, en la que pots entrar i estar literalment a tocar dels animals. Us deixem unes quantes fotos perquè us en feu una idea i si algú va per la zona que no oblidi de dedicar unes hores al parc ja que, a més de disfrutar moltíssim, col·laborarà en la recuperació d’espècies en perill d’extinció!

 

 

 

 

 

 Per les àvies

“Les catarates d’Iguazú estan formades per més de 275 salts d’aigua i ocupen una àrea de més de 3 kilòmetres d’amplada i 90 metres d’alt. Són superiors en llargada de les catarates Victoria i en alçada a les del Niagra, i a ambdues en espectacularitat.” Així és com les presenta la Lonely Planet. El dia que estiguem a les Victoria us direm el què; pel que fa a les del Niagra us podem dir que semblen el Salt del Sallent al costat d’aquest bé de Déu d’aigua! :D

La visita a Iguazú ha superat amb escreix les nostres expectatives i ens ha deixat impresionats. Potser és degut a que aquests dies era dels cops que baixava més aigua dels últims temps però de totes formes és espectacular veure una catarata al costat de l’altre, aigua sortint d’entre els arbres i una vegetació i fauna tant brutals durant 3 kilòmetres seguits de passejada. A més, el parc està ple de papallones de mil colors i tipus diferents!

A part de visitar les catarates, que es pot fer pels dos costats (Brasileny i Argentí), també és recomanable visitar l’espectacular central hidroelèctrica d’Itaipú, una obra faraònica que està uns kilòmetre abans de les catarates en el mateix riu Iguazú i genera més del 90% de l’energia del Paraguay i fins a un 20% de l’energia total del Brasil. El parc de les aus, que també està a la zona, mereix un post a part! :)

 

 

 

Feu click aquí per veure-la en gran

 Per les àvies

Els últims dies a Porto Alegre vam aprofitar per visitar la serra gaúcha, més concretament la Regiao das Hortênsias, una preciosa zona muntanyosa en la qual s’hi van instal·lar immigrants Alemanys l’any 1824 i que ha conservat les construccions originals i l’estil de ciutat germàniques. Diuen que encara hi habita gent que només parla Alemany i xapurreja el portugués. La veritat és que costa imaginar aquella gent sense res, obrint-se pas pel bosc des de Porto Alegre per tal de començar una nova vida a més de 900 metres d’altura.

Un dels llocs més impressionants que vam estar és el Parque Caracol, a pocs kilòmetres de Canela i que és famós pel seu salt d’aigua de 130 metres d’altura. També vam aprofitar per visitar Gramado, on s’hi celebra un famós festival de cinema, i que està ple de xocolateries de tota la vida i botiguetes de productes artesanals. Tot i ser un lloc bastant autèntic, salta a la vista que actualment és un lloc on hi ha calers. Per cert, aquí també es comença a veure la decoració nadalenca i tot i els 25 graus es veu algun que altre pare noel amb la seva barba i el seu vestit d’hivern!

 

 

 Per les àvies

← Previous Page

Informació útil dels països Selecciona'n un!