Tota la sort que ens va faltar el dia d’ahir amb el trekking l’hem recuperat amb la visita al llac Inle. Quan estàvem buscant barca per explorar el llac ens vam creuar amb el Sr.Win pel carrer i ens va proposar la seva particular ruta amb barca pel llac i de seguida ens vam entendre. El seu preu triplicava els 10 dòlars que sol costar llogar una barca per tot el dia, però a canvi ens oferia d’anar a llocs remots, canal avall i lluny del circuit turístic i de botiga en botiga que sol fer tothom. Vam decidir que trobaríem més gent per compartir la barca i tot i que no va ser fàcil, ja que ara pràcticament no hi ha turistes, vam trobar en Peter i la Lisa, amb qui avui hem passat un dia inoblidable.

De bon matí, hem anat a un mercat que hi havia a 2 hores seguint el riu que surt de l’extrem sud del llac, on tota la gent dels pobles dels voltants baixen cada 5 dies a comprar i vendre tota mena de productes. Estava a petar de gent de varies ètnies diferents (tots amb els seus vestits tradicionals) i tothom ens mirava encuriosit o ens saludava. Després d’una estona de voltar pel mercat, quan ja estàvem ben enfangats, un carro tirat per bous ens esperava per portar-nos a un poble muntanya amunt, on una pagoda preciosa i mig abandonada ens donava la benvinguda. Hem fet un un tè amb el monjo jefe del monestir, amb qui hem pogut xerrar una estona de la situació política del país. Després hem visitat l’escola del poble on hem creat una petita revolta en arribar! Tots els nens cridaven i ens saludaven altra vegada, alguns inclús ploraven, i ningú feia cas a les mestres que intentaven posar ordre. Al cap d’una estona hem seguit el nostre camí pel poblet fins a una senzilla casa de fusta on ens han convidat a un altre te.

De nou a la barca hem passat per molts pobles flotants, pobles de pescadors, de modistes, de grangers (les plantacions aquí també són flotants)…i és que la vida al llac és increible. Aquí hi viuen milers de persones i els pobles estan agrupats per gremis. Òbviament tots els deplacaments es fan en barca: ens hem creuat amb barques de nens que anaven a escola, barques amb monjos camí del monestir, barques de pescadors, gent banyant-se o rentant-se al llac… i sempre amb estupes i monestirs de fons, i intercanviant somriures amb tothom qui ens creuàvem! A l’hora de dinar hem parat a casa d’una família d’amics del guia, una gent bastant benestant, que ens han cuinat un dinar per llepar-se’n els dits i ens han acomiadat com si fóssim amics de tota la vida. La gent aquí és una passada!

Realment ha sigut increïble veure lo contents que es posava la gent en veure’ns, i com tothom ens saludava efusivament o ens somreia de tot cor. A la tarda, després de passar per més pobles flotants i pagodes hem arribat a la zona on se centen la majoria de tours pel llac: Una Empuriabrava comparat amb la zona on nosaltres hem passat el dia! Moltes botigues per guiris, restaurants flotants, … És una pena perquè si només veus això el llac et pot semblar una turistada poc autèntica com ens havien dit alguns turistes a qui havíem preguntat abans d’arribar aquí. Sense dubte una sensació ben diferent de la que ens n’emportem nosaltres! Ara ja estem al poble, envoltats de milers de monjos que han vingut aquí a examinar-se, però això ja és una altra història…

 Per les àvies

Comentaris (deixa el teu!)

Informació útil dels països Selecciona'n un!