Tota la sort que ens va faltar el dia d’ahir amb el trekking l’hem recuperat amb la visita al llac Inle. Quan estàvem buscant barca per explorar el llac ens vam creuar amb el Sr.Win pel carrer i ens va proposar la seva particular ruta amb barca pel llac i de seguida ens vam entendre. El seu preu triplicava els 10 dòlars que sol costar llogar una barca per tot el dia, però a canvi ens oferia d’anar a llocs remots, canal avall i lluny del circuit turístic i de botiga en botiga que sol fer tothom. Vam decidir que trobaríem més gent per compartir la barca i tot i que no va ser fàcil, ja que ara pràcticament no hi ha turistes, vam trobar en Peter i la Lisa, amb qui avui hem passat un dia inoblidable.

De bon matí, hem anat a un mercat que hi havia a 2 hores seguint el riu que surt de l’extrem sud del llac, on tota la gent dels pobles dels voltants baixen cada 5 dies a comprar i vendre tota mena de productes. Estava a petar de gent de varies ètnies diferents (tots amb els seus vestits tradicionals) i tothom ens mirava encuriosit o ens saludava. Després d’una estona de voltar pel mercat, quan ja estàvem ben enfangats, un carro tirat per bous ens esperava per portar-nos a un poble muntanya amunt, on una pagoda preciosa i mig abandonada ens donava la benvinguda. Hem fet un un tè amb el monjo jefe del monestir, amb qui hem pogut xerrar una estona de la situació política del país. Després hem visitat l’escola del poble on hem creat una petita revolta en arribar! Tots els nens cridaven i ens saludaven altra vegada, alguns inclús ploraven, i ningú feia cas a les mestres que intentaven posar ordre. Al cap d’una estona hem seguit el nostre camí pel poblet fins a una senzilla casa de fusta on ens han convidat a un altre te.

De nou a la barca hem passat per molts pobles flotants, pobles de pescadors, de modistes, de grangers (les plantacions aquí també són flotants)…i és que la vida al llac és increible. Aquí hi viuen milers de persones i els pobles estan agrupats per gremis. Òbviament tots els deplacaments es fan en barca: ens hem creuat amb barques de nens que anaven a escola, barques amb monjos camí del monestir, barques de pescadors, gent banyant-se o rentant-se al llac… i sempre amb estupes i monestirs de fons, i intercanviant somriures amb tothom qui ens creuàvem! A l’hora de dinar hem parat a casa d’una família d’amics del guia, una gent bastant benestant, que ens han cuinat un dinar per llepar-se’n els dits i ens han acomiadat com si fóssim amics de tota la vida. La gent aquí és una passada!

Realment ha sigut increïble veure lo contents que es posava la gent en veure’ns, i com tothom ens saludava efusivament o ens somreia de tot cor. A la tarda, després de passar per més pobles flotants i pagodes hem arribat a la zona on se centen la majoria de tours pel llac: Una Empuriabrava comparat amb la zona on nosaltres hem passat el dia! Moltes botigues per guiris, restaurants flotants, … És una pena perquè si només veus això el llac et pot semblar una turistada poc autèntica com ens havien dit alguns turistes a qui havíem preguntat abans d’arribar aquí. Sense dubte una sensació ben diferent de la que ens n’emportem nosaltres! Ara ja estem al poble, envoltats de milers de monjos que han vingut aquí a examinar-se, però això ja és una altra història…

 Per les àvies

Ahir el dia es va despertar plujós i vam abandonar Kalaw sota una lleujera pluja que malauradament no ens va abandonar en tot el dia. Després de caminar unes hores vam parar a dinar a casa d’una familia de nepalís, que per cert, gaudien d’unes vistes magnifiques, i ben dinat vam seguir una bona estona per la via del tren, visitant uns quants pobles amb uns paisatges preciosos i amb una gent super amable.

Tot va canviar, però, al final del dia, quan la pluja es va anar fent cada cop més intensa i els camins cada vegada més intransitables. Caminavem amb les botes pràcticament enfonsades al fang i més pendents de no caure que de cap altra cosa. Finalment, vam arribar a la casa on hem dormit, propietat d’una familia super maca i molt i molt humil. Ens van cuinar un sopar deliciós i ben sopat vam jugar unes quantes hores amb els seus dos fills petits, que primer només ens miraven timidament i després van resultar ser uns esbojerrats que no volíen parar de jugar a arrencar cebes! Ens vam adormir (per primer cop al viatge literalment a terra, i és que en aquestes cases no tenen llits ni matalassos) amb l’esperanca que parés de ploure i que l’endemà ens llevéssim amb un altre panormama.

Però res d’això, l’aigua va anar caient durant tota la nit, i avui quan ens hem posat a caminar la cosa encara estava pitjor que ahir. És per això que, després de dinar a casa d’una família de modistes i de caure unes quantes vegades per culpa del fang, hem demanat d’acabar d’arribar per carretera al llac Inle, perdent-nos amb molta recanca, la nit a un monestir que ens esperava. Amb dos busos/camions que anaven a petar de gent hem arribat finalment a Nyaungshwe, des d’on demà visitarem el llac Inle, un dels llocs més esperats del viatge!

PD – A la foto dels dos nens podeu veure el curiós maquillatge/proteccio solar/loció hidratant que porten totes les dones i nens! S’obté després de fregar un tronc amb una fusta i afegir-hi una mica d’aigüa.

 Per les àvies

Vam abandonar Yangon en mig d’un impresionant diluvi i després de que un aventurer taxista ens aconseguís portar a l’estació amb un cotxe de com a mínim 30 anys i navegant per carrers completament inundats. Sortia fum de tot arreu i el canvi de marxes rajava com si fos una font! Ah, i el conductor anava diguent “water full, my heart very fast!” INCREIBLE!! :D

Però be, vam arribar a temps a agafar el bus i després de 15 hores assentats ja som a Kalaw, un poblet de muntanya que ens ha rebut amb un aire fresc molt agradable. Hem vingut aquí per a fer un treking de tres dies que ens portarà fins al llac Inle, però el poblet, molt pintoresc i encantador, de seguida ens ha agradat. Avui ens hem passat el dia passejant pels carrers i mercats, siguent els únics turistes de tot el poble i saludant a tothom que passava i ens mirava encuriosits. A la tarda ens hem trobat de cop en un monestir budista on un grup de monjos novicis jugaven a futbol. Un d’ells picant-se dos cops al pit ha cridat: Me Messi! De seguida ens hem apuntat al partidet, descalcos això sí, i amb una pilota que tenia un forat que hi passava un dit! Ens hem passat una bona estona amb ells, jugant, fent fotos i rient de qualsevol cosa.

Demà a les 8 del matí marxem a caminar, 3 dies passant per poblets d’ètnies de muntanya que hi ha per aquí als voltants. Marxem nosaltres dos i un guia, i és que no hem trobat cap més turista al poble que es pogués apuntar al grup. Ja us explicarem el què!

 Per les àvies

Ahir a primera hora del matí vam aterrar a la capital de Myanmar, una ciutat que ens va captivar des del primer moment. Yangon transmet la sensació d’un lloc destartelat, com a mig fer, amb multitud d’edificis ruinosos i tot plegat disposat amb un desordre bastant curiós. Ara bé, aquest lloc rebossa vida, molta vida i aquesta ciutat té un punt de fotogènic i d’autèntic que pràcticament no havíem vist enlloc més; i és que dóna la impressió que, amb turistes o sense, aquest lloc i aquesta gent no han canviat gaire amb el pas dels anys. Aquí tots els homes vesteixen amb faldilles, les dones i els nens porten un maquillatge molt i molt curiós i la gent va pel carrer amb la boca ben vermella de mastegar una mena de pasta que benen a cada cantonada.

El lloc més espectacular de la ciutat és la Shwedagon Paya, una preciosa estupa d’or de 2500 anys d’antiguitat segons els budistes (1500 segons els arqueolegs), construida a dalt d’un turonet i que fa pràcticament 100 metres d’altura. La terrassa sobre la qual està construida és un regal per la vista, ja que milers de peregrins venen aquí a resar en algun dels molts temples menors que l’envolten.

Va ser una llàstima, peró, que ahir mentre passejàvem pels carrers de la ciutat vam ser víctimes d’un timo. A aquest país no hi ha caixers automàtics i és per això que has d’entrar amb tots els diners que penses gastar i posteriorment canviar-los per kyats locals. El canvi que ofereixen als llocs controlats pel govern és la meitat!!! del que s’ofereix al mercat negre, i és per això que vam decidir anar a canviar allà. Uns fills de puta indis ens van convèncer oferint-nos el millor tipus de canvi que haviem trobat i ens van portar a una petita oficina per tal de comptar la pasta. Aquí el bitllet més gran equival a menys d’un euro, amb lo que us podeu imaginar la quantitat de bitllets que ens van haver de donar. Quan vam tenir tot el feix de bitllets vam anar a un bar a comptar-los altra vegada, i faltaven pràcticament 100$ a pesar que abans els havíem comptat personalment… en algun moment ens els van robar sense que ens n’adonessim. Per sort, vam decidir tornar-hi a reclamar els diners, i després de molt parlar ho vam aconseguir. Suposem que vsn preferir això abans de tenir problemes. Quan vam arribar a l’hotel vam veure varies cartes de turistes explicant exactament el mateix i és que es veu que aquesta gent són una autèntica màfia organitzada que opera a tota la ciutat des de fa temps. Al tanto que són uns autèntics professionals!

PD- Un parell de curiositats: 1. de moment a la capital hi ha interent però a una velocitat espantosa. 2. trucar a casa val 10€ /min!!! que ningú esperi una trucada nostra en els pròxims 20 dies :)

 Per les àvies

← Previous Page

Informació útil dels països Selecciona'n un!