Com que el dia de Sant Jordi érem a Udomxai, un lloc no gaire romàntic que diguem, vam decidir que quan estiguéssim al lloc adequat ho celebraríem com aquesta bonica tradició mereix. I Luang Prabang no podia ser millor lloc! Vam tenir llibres, roses i a més aquí us deixem una foto del regal que ens vam fer!

Això va ser ahir. Avui, després de mudar-nos de nou als nostres estàndards d’allotjament, hem agafat un tuk tuk per anar a Tat Kuang Si, tota una zona de rius i cascades de la que en realitat no n’esperàvem gran cosa i que ha acabat sent una passada! Es tracta d’un conjunt de gorgs gegants de color blau turquesa on et pots banyar i fugir una estona de la sufocant calor de Luang Prabang. Molt aconsellable!

Per les àvies Per les àvies

Quan estàvem preparant el viatge i vam llegir per primer cop sobre aquest lloc ens va agafar una excitació rara acompanyada de moltes i moltes ganes de venir-hi. El viatge per arribar aquí va ser llarg i accidentat (rebentón, gos atropellat, …) però vam arribar sans i estalvis i ara ja portem dos dies a la que segurament és la ciutat que ens ha captivat més en aquest més de mig any de viatge.

Situada entre la sagrada confluència dels rius Nam Khan i Mekong, aquesta ciutat declarada patrimoni mundial per l‘UNESCO, gaudeix d’un enorme encant i s’hi respira una pau i tranquil·litat difícils de descriure. Actualment, aquesta antiga capital és possiblement la ciutat més sofisticada i fotogènica de tot el sud-est asiàtic i és un lloc ideal per descansar durant uns dies entre impressionants mansions franceses i monjos amb túniques taronges. Durant aquests dos dies hem visitat alguns dels més de 30 preciosos temples budistes, hem disfrutat dels seus moderns bars i restaurants i ens hem passat moltes i moltes hores senzillament passejant tranquil·lament per la vora del riu o pels seus colorejats mercadillos. Aquest lloc és un petit paradís en el qual segurament ens hi acabarem quedant una colla de dies…

Per les àvies Per les àvies

La nostra intenció inicial era fer un trekking de dos dies però quan ens vam enterar que avui mateix es celebrava el “rocket festival”, que semblava tot un event social de la zona, vam decidir caminar només un dia i així avui poder disfrutar d’aquesta festa local.

Aquesta festa consisteix en tirar coets al cel per cridar les plujes i fer que així s’acabi d’una vegada l’estació seca. No sabem si funcionarà, de moment avui no ha plogut, però els coets pujaven a unes altures increïbles, més enllà d’on arribava la vista!!! Era una cosa impressionant, ara que els coets en si també eren per veure’ls! Feien més de 20 metres de llarg, totalment artesanals i fets amb canyes de bambú dins les quals hi devia haver quilos i quilos d’explosius. A més de tot això, estava tot ple de paradetes de menjar, algunes amb jocs de fira (bastant més bàsics que els nostres…), un munt de gent ballant danses tradicionals i poquíssims turistes. Ha sigut un dia diferent, molt divertit i tot un contrast després de venir dels pobles que us parlàvem ahir.

Per les àvies Per les àvies

Bàsicament veníem aquí al nord per visitar les zones més rurals de Laos i per fer un trekking al parc nacional de Nam Ha. Des de Luang Nam Tha vam enterar-nos que els millors trekkings, si el que es vol és visitar poblats i ètnies minoritàries, surten des de Muang Sing. S’ha de dir que els trekkings aquí són molt cars, però segons anuncien per tot arreu la majoria dels diners del preu són pels pobles i la gent que visites durant el trekking. Sense dubte és un model que s’hauria d’aplicar a molts altres llocs…

Aquest matí hem sortit a les 7 del matí, hem visitat 6 poblats i hem estat 6 hores caminant sota un sol abrasador. El que hem vist durant aquesta estona ens ha deixat molt xafats, ja que hem vist molta misèria i unes condicions de vida que disten molt dels mínims necessaris per viure dignament. Les cases eren autèntiques barraques fetes de fusta i palla, estava tot ple de nens pul·lulant (molt pocs jugant) mentre els seus pares treballaven al camp i, els que anaven vestits, portaven tots el mateix xandall, sempre plè de forats, donat per alguna ONG qui sap quant temps fa. Els pocs adults que hem vist, se’ns apropaven per ensenyar-nos les seves malalties i demanar-nos si podíem fer alguna cosa per ells… Ha set segurament un dels dies més durs del viatge, i hem arribat a l’hotel plens de ràbia i sense entendre perquè, tant sovint, girem l’esquena a realitats com aquesta.

Per les àvies Per les àvies

← Previous PageNext Page →

Informació útil dels països Selecciona'n un!
Myanmar
Tailàndia
Cambodja
Laos
Vietnam
Fiji
Nova Zelanda
Xile
Argentina
Bolívia
Perú
Brasil
Uruguay
Preparatius