24 setembre 2008 | Preparatius | 9 comentaris | « ant | seg » |
Algunes fotos per anar fent boca
El dia 11 s’acosta i cada dia ens anem fent més a la idea que el proper any de la nostra vida ens el passarem viatjant pel món. Aquests últims dies tenim sensacions totalment contradictòries: hi ha dies que ens sorprenem de lo tranquils que estem, pensant que ja ho tenim tot lligat i que només queda comprar 4 coses, mentre que d’altres tenim els nervis a flor de pell i ens costa dormir imaginant les mil coses que farem i que ens passaran.
Ara bé, les ganes de marxar estan al màxim… per començar a fer boca hem decidit penjar unes quantes fotos d’algunes de les nostres màximes il·lusions d’aquest viatge.
Si si, pinta prou bé :) Bueno, amb lo dels taurons potser ens hem passat…
Per les àviesComentaris (deixa el teu!)
9 Responses to “Algunes fotos per anar fent boca”
Deixa un comentari!
Quina enveja que ens feu, si pogues fer el mateix….
mmm… quina enveja, enveja sana, però no deixa de ser enveja
Ooh quines fotos per anar fent boca! Esperem les vostres en viu i en directe eh!
Visca el Barça i salut
Per cert molt bona l’última foto d’en “martinofegg” jajaja
Aquest jovent d’avui dia qualsevol cosa menys treballar.
És broma, si esté la oportunitat de fer quelcom així val la pena aprofitar-ho.
Jolin!!
Enveja és poc!!
De tots els plaers mencionats només he pogut disfrutar de veure sortir el sol al Machu Pichu (que no és poc) i s’em fica la pell de gallina cada cop que ho recordo.
Tindreu la pell de gallina la resta de la vostra vida. Que bonic!!
Ptons babosus macus.
Quins ous…
Espero que ho disfruteu de veritat que això només ho pots fer abans de la hipoteca o després de sobreviure-hi… ;)
Si feu allò dels taurons… jejeje sou els meus ídols!!
Sort!
Iep, torno a ser jo!!
Carai quines fotos…especialment la ultima…la trobo extraordinaria…
En fi, ja s’acosta (jiji…)
Ens veiem aviat, un petonet!
PD: Perdoneu els accents!
La fotografia no es lo que la gent pot veure impres es calcom mes es la sensacio de fer alguna cosa en aquell moment i poderla tindre atrapada per sempre sins el cor la ment i unes dades digitals, i mirar i tornar a mirar lo que em fet sense importar si agrada o no sols per satisfaccio propia.