| 5 febrer 2009 | Argentina | 1 comentari | « ant | seg » |
Reposant a El Bolsón
Després d’uns dies intensos de cotxe, arribar a El Bolsón ha sigut tot un descans. Tothom parlava molt bé d’aquest lloc, i sí que és veritat que està envoltat de natura però la veritat és que ens ho imaginàvem un pel més pintoresc. Hi ha excursions boniques per fer pels voltants però nosaltres hem preferit aprofitar aquests dies per descansar, voltar pel mercadillo hippie, rentar roba i fer un fantàstic asado a casa els amics (ell és argentí i ella catalana!) de’n Lluís i la Maria. Segurament el que més ens ha fet disfrutar aquests dies han sigut els impressionants gelats de Jauja, considerats els segons millors d’Argentina! Canela fina!
Per les àvies
| 3 febrer 2009 | Argentina | 4 comentaris | « ant | seg » |
Arribem a Suïssa
Després de dos dies només veient estepa patagònica, arribar a Esquel, i concretament al Parque Nacional de los Alerces, ha sigut tot un contrast. Amb un obrir i tancar d’ulls sembla que haguem arribat a Suïssa!
Ens havien dit que aquest lloc era bonic, però no ens podíem ni imaginar que ho seria tant i tant. Els rius i llacs que conté són cadascun d’un blau més intens que l’anterior i la pau que s’hi respira fa que a un l’hi vinguin ganes de quedar-se aquí acampat almenys un parell de dies. Nosaltres hem passat el dia passejant pels boscos, i hem aprofitat per fer un picnic en una de les moltes platges que donen als llacs. Que prenguin nota d’aquest lloc els pescadors de mosca i els enamorats de la natura perquè aquí potser trobaran el seu petit paradís!
Per les àvies
| 2 febrer 2009 | Argentina | 4 comentaris | « ant | seg » |
Per la ruta 40 amb un Opel Corsa!
Quan en Lluís, la Maria i en Pau ens van proposar fer la mítica ruta 40 amb ells no ens ho vam pensar dues vegades. Així doncs, el diumenge al matí fèiem les maletes i les intentàvem encabir com podíem al maleter del seu fantàstic Opel Corsa de lloguer.
En aquells moments encara ignoràvem el que ens esperava, i és que aquesta ruta no és famosa per la seva duresa en va! Durant els més de mil quilòmetres que hem recorregut aquests dos dies hi han hagut trams de tot: des de l’agraït asfalt impecable (més aviat escàs), fins a zones plenes de pedres gegants on el corsilla, carregat amb 5 persones i 5 maletes, semblava una màquina llevaneus. :D Sembla mentida que haguem arribat amb el cotxe sencer! Els paisatges i els pobles fantasmes que hem visitat tampoc ens han deixat indiferents. Les rectes infinites de carretera tallen quilòmetres i quilòmetres de desert patagònic, poblat per estruços, llebres, tot tipus d’ocells i alguns cavalls salvatges. El cels donaven una sensació d’immensitat com no havíem vist mai.
En total han sigut 2 dies intensos de carretera, en els que ens hem creuat amb poquíssims cotxes, que ens han portat des d’El Chaltén fins a Esquel, on el paisatge és radicalment diferent del que hem disfrutat aquests dies.
Per les àvies
