Ahir vam conèixer 4 catalans, l’Anna, que fa 3 mesos que viu aquí, en Lluís i la Maria, que estan viatjant com nosaltres, i en Pau, un amic seu que viu a Buenos Aires i els acompanya en aquesta part del viatge. Amb ells hem anat al Cerro Torre, un altre punt de visita obligada si pares per aquestes terres. La caminada no ha sigut tant llarga com la d’ahir però ens ho hem passat la mar de bé. Quan hem arribat, els veïns argentins de l’Anna ens han convidat a un asado i, evidentment, no ens ho hem pensat dos vegades. Els hi hem ensenyat a preparar pa amb tomata per acompanyar la carn i els hi ha encantat. Demà marxem amb la Maria, en Lluís i en Pau cap a la mítica Ruta 40 amb un fantàstic Opel Corsa de 3 portes! :D En sortirem vius?

 Per les àvies

El Chalten és el paradís dels amants dels trekkings i de l’escalada ja que es troba aïllat entre muntanyes i des del mateix poble surten varis senders per fer excursions dins el parc nacional dels glaciars. Avui ens hem aixecat aviat per fer el trekking més famós d’aquí, que consisteix en pujar fins a la Laguna de los tres, que es troba just als peus del gegant Fitz Roy, una agulla que puja fins a més de 3000 metres d’altura i que és realment espectacular. En total han sigut més de 10 hores entre la caminada i el dinar als peus del llac, una mica cansadot però val molt la pena! Demà toca el Cerro Torre!

 Per les àvies

…però no del tot! Estem a el Chalten, un poblet patagònic que esta dins al Parque Nacional de los Glaciares. Aquí no hi ha ni cobertura de mòbil i l’internet es fatal i carissim. Això si, està rodejats de muntanyes gegants i nevades i els trekkings que es fan aquí es veu que són incomparables!

Per altra banda, hi ha hagut un petit canvi de plans ja que hem conegut uns catalans molt macos i després de caminar uns dies per aquí marxarem amb ells amb cotxe per la mítica Ruta 40 cap a El Bolson. L’únic contra és que haurem de renunciar a les famoses Torres del Paine, però com que a aquesta zona hi tornarem un dia o altre, no passa res! :) 

 Per les àvies

El perito és flipant, si l’haguessin volgut dissenyar expressament no ho haurien pogut fer millor! Es tracta d’un immens glaciar que baixa de les muntanyes nevades i avança fins a una petita península situada entre dos preciosos llacs de color turquesa. En total fa més de 150 metres d’altura, dels quals “només” 60 estan fora de l’aigua, i s’estén durant més de 5 kilòmetres d’ample ocupant tota una vall. Tant impressionant com el seu aspecte, són els sorolls que emet a mesura que es va esquerdant i blocs de gel, de mides gegants, cauen a l’aigua a pocs metres davant teu. Realment costa descriure la bellesa i espectacularitat d’aquest indret, és d’aquells llocs que et deixa una petjada especial en el record i la boca oberta quan hi ets davant.

A sobre, l’hem pogut visitar sense pagar l’entrada, preneu nota! :) Si arribes al parc abans de les 8 del matí, no hi ha ningú al control i les barreres estan obertes. Ens ho van comentar ahir i vam decidir llogar un cotxe amb dues noies Israelianes de l’hostal per anar-hi a primera hora. La cosa ens ha sortit rodona perquè, a més, l’hem visitat pràcticament sols. Ah, i hem tingut l’oportunitat de conèixer de primera mà el seu punt de vista sobre el conflicte de Palestina.

PD – Fixeu-vos amb les persones i el barco que es veuen a les fotos dos i tres, ja que ajuden a fer-se a la idea de lo gran que és el moreno! I la primera és obligatori mirar-la amb gran! ;)

Fes click aquí per veure-la en gran

 

 

 

 

 

 Per les àvies

Next Page →

Informació útil dels països Selecciona'n un!