Acabem de tornar de passar 2 dies guapíssims per l’altiplà de Boleven amb una motoreta que hem llogat per 6$ al dia al restaurant Jasmine del centre de Paksé (molt recomanable perquè eren pràcticament noves!). Hem fet una ruta circular de més de 200 kilòmetres ens els que hem pogut tornar a veure el Laos més rural, aquest cop molt ben acompanyat de paisatges preciosos en bona part degut a la multitud de cascades que hi ha a la zona. Com ja va siguent una constat aquí Laos hem quedat encantats amb la gent, sobretot amb els pilons de nens que ens saludaven amb un Sabaidee i ens llençaven petons des del costat de la carretera quan ens veiem passar amb la moto. La nit la vam passar a Tad Lo, una poblet molt pintoresc amb una cascada que vèiem des del Guest House.

Avui quan ja tornàvem, ens ha enganxat una turmenta de por i ens hem hagut d’axoplugar en un bar d’un poble on hi havia tot de gent mirant un combat de boxa laosiana. Només d’aparcar la moto tothom ens mirava amb els ulls com taronges sense baixar la mirada en cap moment i juraríem que érem dels primers falangs (guiris en laosià) a qui servien una sopeta. La cuinera, preocupada per si ens agradava, ha vingut personalment a tastar-la i quan l’hi hem dit que era boníssima s’ha posat a fer salts d’alegria i tota la gent del bar ha aplaudit! Fantàstic!

 Per les àvies

Hem passat 3 dies a la capital de Laos suportant una calor terrible i en part degut a això ens ho hem agafat amb bastanta calma. Tot i això, hem disfrutat de fantàstics sopars a les barraques que es munten a la vora del riu cada vespre i també visitant alguns dels molts temples que té la ciutat.  Ara, per si una cosa recordarem aquesta ciutat és perquè a la petita habitació 101 de l’hotel Santisooq, amb una televisió lamentable i asseguts en un llit duríssim, vam viure el golàs de l’Iniesta al minut 93! De l’emoció vam haver de sortir a les 4 de la matinada al carrer, però no hi havia ni una ànima… Bastant diferent del panorama que devieu viure a Canaletes!

 Per les àvies

Així com Luang Prabang o Muang Sing han sabut apostar per una oferta turística de qualitat, Vang Vieng ha tirat cap un altre cantó. Aquí està ple de joves yanquis sense samarreta i amb ganes de torrar-se i practicar l’activitat estrella del lloc: baixar uns quants quilòmetres per riu a dins d’un neumàtic, i anar-te parant als bars que hi ha a banda i banda per beure Lao Beer, la beguda nacional del país. El poblet en sí és més aviat lleig, es tracta d’un seguit de bars on passen episodis de Friends les 24 hores del dia! Sembla mentida que justament a Laos hi hagi un lloc així, i també sembla mentida que hi hagi gent que vingui fins aquí només per això.

Perquè érem aquí doncs? Doncs perquè aquest poble està envoltat del paisatge segurament més bonic que hem vist a Laos, al costat d’un riu i d’altes muntanyes, i rodejat de poblets encara intactes i amb gent simpatiquíssima. Per tant, ahir al matí vam llogar una moto i ens vam passar el dia descobrint els voltants. Quina passada! Com no podia ser d’altre manera després del correctiu al Madrid d’ahir, vam passejar la samarreta del Barça per tot arreu i vam aprofitar per fer país amb la molta gent que ens deia que havia vist el partit a les tres de la matinada com nosaltres!

Aquí es fan moltes activitats relacionades amb el riu i una que ens va agradar i a la que ens vam apuntar, consistia en baixar amb kayak des d’aquí fins a Vientiane. En total han sigut 5 hores amb canoa riu avall, amb uns paisatges sensacionals, i 2 més amb bus fins a la capital del país, des d’on us escrivim ara. Hem arribat al capvespre però ja anem veient que cada vegada la calor serà més terrible! Creuem els dits!

 Per les àvies

Ahir, com cada vespre des que estem aquí, vam anar a passejar pels monestirs. Aquesta hora és molt especial, ja que és quan tots els monjos budistes, després del so dels dongs, s’agenollen a dins els temples on fan pregàries i canten. En un d’aquests monestirs vam conèixer en Gnee, un monjo simpatiquíssim de 20 anys que ja en porta 9 fent vida al wat. Amb ell vam xerrar una bona estona i el vam bomberdejar a preguntes perquè ens expliqués una mica com era la seva vida diària. Segurament el més curiós de tot és el ritual que realitzen cada dia a les 5 del matí, després de la primera pregària del dia, i que avui ens hem aixecat per anar a veure: tots els monjos de la ciutat surten en processó pels carrers, on els esperen tot de locals oferint-los el menjar amb el que hauran de passar el dia. En principi ells no poden cuinar a menys que no n’hagin recollit suficient! A canvi els monjos fan una benedicció als benevolents que els hi realitzen les ofrenes. Sens dubte val la pena matinar per veure tota aquesta cerimònia, ja que és un altre dels molts moment màgics que es poden viure en aquesta ciutat.

 Per les àvies

Next Page →

Informació útil dels països Selecciona'n un!