Avui això ja ha sigut el colmo… i és que difícilment farem mai més una immersió tant barata com aquesta! Aquest matí, mentre ens banyàvem a la piscina del “resort” ha vingut un tiu demanant voluntaris per fer una immersió de neteja del fons marí. Evidentment ens hi hem apuntat, no només per participar en una bona causa, sinó sobretot pels 7 euros que costava passar una hora bucejant per un fons de corall preciós! Ha sigut impresionant la quantitat de merda que hem acabat treien les 20 persones que estàvem al barco! Una immersió ben diferent, però molt interessant i super maca, com totes les que hem fet fins ara en aquestes aigües.

 Per les àvies

… és Koh Tao!

Vam abandonar Myanmar una mica nostàlgics i és que aquest país ens ha tocat com cap fins ara, ja ho explicarem quan fem la secció. Malauradament vam haver de tornar a passar per Bangkok, aquest cop per deixar el passaport a l’embaixada de la Índia i com que tarden un piló a fer el visat (6 dies laborables) vam decidir anar uns dies a les platges del sud de Tailàndia. En principi no entrava en els nostres plans fer l’Advanced Open Water (seria com el segon nivell de submarinisme) però els preus que s’ofereixen aquí són un autèntic escàndol que no podíem deixar escapar. :D Vam arribar aquí a l’illa de Koh Tao amb el curs contractat des de Bangkok (a Khao San Road, un lloc odiós però on ofereixen tot tipus de gangues): el curs amb 5 immersions, 3 nits d’allotjament i transport des de la capital ens va sortir per només 160€! Normalment sempre ho contractem tot in situ perquè sol ser més barat però aquest cas ja podem confirmar que és una excepció.

El curs ha anat la mar de bé, han sigut 2 dies super intensius en els que hem fet les següents especialitats: buceig profund, nocturn, barco enfonsat, domini de la flotabilitat i navegació. És flipant quan comences a enfonsar-te i veus sota teu un barco de més de 20 metres recobert d’algues i corall descansant sota les aigües. Malauradament el lloguer de la màquina de fotos era un robatori a ma armada i no tenim fotos però les inmersions han sigut espectaculars: mil peixets de tots colors, meros gegants, barracudes, nemos fregant-se a les anèmones… I tot això amb traje curt i amb l’aigua ben calenteta rondant els 30 graus. Quina delícia! :)

PD – Malauradament no hem tingut sort amb els taurons ballena que de tant en tant es deixen veure per aquestes aigües, però a canvi hem disfrutat d’espectaculars postes de sol des de l’hotel!

 Per les àvies

Hi ha certs llocs al món que s’haurien de visitar un cop a la vida, i els temple de Bagan és un d’ells. Hem quedat totalment al·lucinats amb aquest lloc, relativament desconegut, i que hauria d’estar a totes les llistes dels llocs més meravellosos del planeta. Es tracta d’una esplanada on s’estenen literalment milers i milers de temples, estupes i monestirs preciosos creats pels antics reis de Bagan a partir de l’any 1044 i que amaguen joies d’un valor incalculable.

Hem tingut, a més, el gran privilegi de visitar aquest lloc completament sols, (hem vist tres miserables turistes durant els dos dies que hi hem estat) i més d’una vegada ens ha costat trobar l’home que ens havia d’obrir les portes d’algun temple que devia fer dies que estava tancat. Quan entràvem, a dins era completament fosc, i amb una llanterna anàvem il·luminant les parets que resultaven estar farcides de pintures increïbles dels segles XI i XII, frescos preciosos que relataven moments de la vida de buda o escriptures antigues en pali gravades a les parets sense cap mena de protecció ni treball de conservació en curs. Com pot ser que un tresor així estigui tant desprotegit i mig abandonat? Doncs molt senzill, la UNESCO va estar aquí durant uns anys, però degut a desavinences amb el govern va abandonar aquest lloc i les seves tasques de restauració i conservació van quedar a mig fer.

No només hem disfrutat amb els frescos, hi ha altres temples d’una riquesa arquitectònica impressionant, i en alguns les vistes després d’enfilar-te a les terrasses superiors et deixen realment sense respiració. Els temples s’estenen fins més enllà de l’horitzó i es fa impossible veure’ls tots. En total hem passat dos dies perdent-nos per aquí, el primer esperant que el sol es pongués darrera d’aquesta meravella, i el segon, veient com sortia a l’horitzó, malauradament entre els núvols, permetent-nos gaudir un dia més de tot això.

La comparació d’aquest lloc amb els temples d’Angkor es fa difícil d’evitar, ja que no només son d’èpoques semblants si no que ambdós són dos mostres d’una devoció religiosa apassionant. La sensació que ens n’emportem nosaltres és que aquest lloc té molta més màgia, potser per l’estat de mig abandó, potser per l’absència de turistes o segurament perquè tot plegat està entre camps de cultiu i casetes de fusta on la gent segueix fent la seva vida com si res al costat d’un dels llocs més meravellosos que hem estat en aquests més de 8 mesos de viatge.

 Per les àvies

Havíem llegit que valia la pena arribar fins aquí, un poble de muntanya a uns quants kilòmetres de Mandalay, però la veritat és que ha sigut una petita punxada. Coses que passen! Per arribar-hi vam decidir agafar un pick-up (caminoeta a PETAR de gent i paquets) fins a Pyin Oo Lwin, que quedava a mig camí i on hi ha un jardí botànic construït pels anglesos en l’època colonial que és bastant famós. No obstant, quan vam ser a les portes del jardí i vam veure els 5 dòlars que demanaven als guiris per entrar ens em vam desdir ràpidament! Així és que vam passar la tarda voltant pel poble i descansant al cutre hotel on estàvem. L’endemà a les 6 vam agafar un altre pick-up fins a Hsipaw, i tampoc ho vam acabar d’ensopegar. Es tracta d’un poblet bastant pintoresc, però sense gaire més història si no és que es vol fer un trekking per les muntanyes, per la qual cosa no teníem temps ni ganes amb la santíssima calor que feia. Per tant, vam fer activitats alternatives: anar al cine local a veure LoveStory 2050, un peliculón de Bolliwood, i voltar amb bici per tal de visitar una mica les rodalies. Al capvespre vam anar a veure la posta de sol, molt bonica per cert, des del turó dels 9 budes, on van fer petar la xerrada amb un monjo que ens va convidar a tè. Malauradament no dúiem la màquina de fotos a sobre!

Ara mateix estem a Mandalay a punt per marxar cap a Bagan i recuperant-nos del bus que hem agafat aquest matí. Era literalment un camió carregat de sacs de farina (que fan poca pols…) i amb un seients minúsculs en els que havies de jugar al tetris per entrar-hi i a sobre estaven terriblement bruts. Sense dubte, tot i que només ha durat 6 hores, ha sigut el trajecte més dur de tot el viatge!

 Per les àvies

Next Page →

Informació útil dels països Selecciona'n un!