Avui és el nostre segon dia a Auckland, tot i que ahir pràcticament no compta, perquè érem dos zombis vivents degut a les 16 hores de diferència horària que hi ha entre Xile i Nova Zelanda! Això sí, vam anar a fer una passejadeta pel port i vam quedar flipats amb els velers que hi havia, els més impressionants que hem vist mai de llarg! També hi havia atracat el famós Fly Emirates del Team New Zeland de vela!

Auckland és una ciutat bastant gran, però amb dos dies ens en n’hem fet una bona idea i aquest lloc ens agrada! També hi ha ajudat el fet que ens l’han ensenyat dos bons amfitrions, la Philippa i en Hamish, que vam conèixer per coachsurfing, amb qui hem visitat barris on segurament no hauríem anat i hem fet un fantàstic picnic a un parc amb vistes al mar i a l’skyline de la ciutat.

 Per les àvies

Més de 4 mesos després d’haver-hi arribat, avui és el dia que deixem aquest increïble continent per volar cap a Oceania. Què dir de Sud Amèrica? Senzillament ens ha entusiasmat! Aquí venen algunes reflexions…

Han sigut 131 dies molt intensos, en els que hem visitat Argentina, Uruguai, Brasil, Perú, Bolívia i Xile, amb permís de Colòmbia on vam fer una paradeta de 2 dies! Seria complicat dir quin és el país que ens ha agradat més, i és que a tots hi hem trobat llocs impressionants i el seu punt captivador. Ens ha sorprès molt positivament Bolívia, un país relativament desconegut que té segurament els millors paisatges que hem vist i una gent molt senzilla i agradable. El Perú ens ha agradat pel seu llegat històric, incomparable amb cap altre país dels que hem visitat. Pel que fa al Brasil, ens ha impactat molt pels seus contrastos, tant socials com paisatgístics, mentre que l’Argentina… Què dir de l’Argentina! Bona gent, molt bon menjar i llocs únics com per exemple el Perito Moreno. Xile i Uruguai, eren dos grans desconeguts per nosaltres però que també ens han captivat. Segurament ambdós estan injustament eclipsats per l’Argentina i el seu ego. Xile francament li té poc a envejar en quan a paisatge i simpatia de la gent, mentre que Uruguai, a pesar que hi vam estar poc temps, ens va deixar moltes ganes de tornar-hi pròximament. Només hem conegut una part d’aquest continent, per conèixer-lo bé fan falta moooolts més dies! Ens hem quedat amb l’espina de varis llocs, com Colòmbia, que tothom que hi ha estat en parla meravelles, el popular nord del Brasil i les seves paradisíaques platges, o molts d’altres llocs concrets que per A o per B hem hagut de descartar (Torres del Paine, Santa Cruz, el nord d’Uruguai, …)

Pel que fa a nosaltres… la veritat és que no podríem estar millor! :) Totes les preocupacions d’abans del viatge (moments difícils, discussions, cansament, …) es van esvair ràpidament els primers dies. Tot ha sigut extremadament senzill: la gent que hem conegut ens ha tractat super bé, no hem tingut sensació d’inseguretat en cap moment i sempre hem trobat bons hostals a tot arreu! Segurament el fet de parlar la llengua ajuda molt a que tot sigui més fàcil i a conèixer bé el país culturalment, ja veurem com ens les apanyarem a l’Àsia… En fi, com podeu veure el balanç és totalment positiu i només hi ha un petit pro, i és que tants mesos fora de casa acabes trobant a faltar la gent! :)

Marxem una mica tristos d’aquí, i és que hi hem estat molt i molt bé però encara queda molt per descobrir! Per acabar us deixem un video que hem preparat de resum d’aquests 4 mesos, no us oblideu d’engegar el altaveus! ;)

 Per les àvies

Després d’una visita fugaç a la lletja ciutat de Valdívia, vam fer cap a Pucón, un poblet bastant turístic però situat entre el volcà i el llac Villarrica. Aquest és el segon més actiu del continent, i més o menys cada 20 anys erupciona. Actualment fumeja constantment, tot i que això no impedeix pujar-hi fins al cràter!

L’ascens es fa en unes 5 hores, amb grampons i piquet inclosos, i les vistes des de dalt són increïbles! Es poden veure alguns dels molts volcans de la zona, llacs, boscos i inclús l’última colada de lava que pràcticament va arribar al poble. La baixada, en canvi, es fa amb una horeta malcomptada, ja que baixes de culs per la neu, muntanya avall, pràcticament fins on comença l’ascensió! Bastant divertit! Una altra cosa que es pot fer a Pucón és disfrutar de la seva magnífica platja de sorra negra i banyar-te a les transparents aigües del llac. Només teníem un dia aquí, i havíem d’escollir entre les dues coses… així que ja podeu imaginar què va fer cadascú! ;)

 

 

 

 

 Per les àvies

Un altre cop hem tornat a compartir el dia amb dos jueus, i és que aquí a Sud-Amèrica n’està a petar! Quan acaben els 3 anys de servei militar TOTS marxen de viatge i és per això que, sense dubte, és la nacionalitat més abundant de motxilers! La veritat és que tenen molt mala fama entre la gent… no és massa d’estranyar, però els que hem conegut nosaltres han sigut sempre bona gent.

Amb l’Itai i la Marina hem anat a visitar el centre de l’illa de Chiloé, concretament a Castro, la capital, i Chonchi, un poblet de pescadors molt autèntic on casualment feien una festa popular on hi havia menjar, jocs tradicionals, artesania i música, tot típic de la zona. Segurament érem els únics turistes i la veritat és que ens ho hem passat la mar de bé!

 Per les àvies

← Previous Page — Next Page →

Informació útil dels països Selecciona'n un!