Ahir vam arribar a Mendoza i es notava per tot arreu que era diumenge, i a més d’estiu: pels carrers no hi havia ningú i tot estava tancat. No vam trobar l’ambient fins que vam arribar al gegant Parque San Martín, on hi havia tot Mendoza fent pícnics, bevent mate i disfrutant d’un calorós dia d’estiu. Tot i això, la ciutat de seguida ens va causar bona impressió, en bona part degut a les seves placetes florejades i carrers amples ombrejats per arbres centenaris. Al vespre, els nois que porten l’hostal ens van convidar a una nit de cinema a la fresca que feien a un dels parcs de la ciutat, llàstima que els talls de so no ens van deixar disfrutar del tot la pel·lícula!

Avui dilluns, tot era diferent, la ciutat era un bullici de gent: hem vist nens banyant-se a les fonts, joves, de vacances, passejant mirant botigues i un munt de gent fent gelats a les terraces dels bars. Les velles feien petar la xerrada als bancs de la plaça.

PD – Aquí és la capial del ví d’Argentina… tot i que aquest cop no hem anat de bodegues!

 

 

 Per les àvies

I és que com diu el refrany: “Quien no vino a Cafayate a tomar vino, no se sabe a lo que vino“.

Cafayate és una petit poble en una localització preciosa, entre muntanyes de colors diferents degut als minerals que contenen, i famós pel seu vi Torrontés. Aquest matí hem llogat dos bicis i hem recorregut per camins de sorra les vinyes i bodegues que hi ha als voltants del poble. Els paisatges són fantàstics però els vins que ens han deixat tastar encara més! Amb un dia pots visitar fins a 10 bodegues de forma gratuïta, sense faltar la corresponent cata final…

Les delicies d’aquest lloc no s’acaben aquí, vam fer un descobriment que no surt ni a les guies. Pujant unes 7 illes de casa de la plaça principal pel carrer Rivadavia et trobes amb uns asadors de barri, amb les graelles i taules al mig del carrer competint uns amb altres per veure qui fa millor carn i a més bon preu. Total, que acabes menjant uns talls de carn gegants i boníssims amb un vinet per menys de 4 euros. Com podeu veure ha sigut un dia rodó!

 

 

 

 Per les àvies

Després de 12 hores en un bus on vam poder disfrutar d’uns paisatges espectaculars (vam creuar els Andes) vam arribar a Salta. Ja erem a l’Argentina i evidentment el primer que vam fer aquella nit va ser anar a fer un assado d’aquells fan història. Quin bife!!! I no serà l’últim perquè tenim mono de menjar bé després d’un mes i mig a Bolívia i Perú on ens manteníem a base d’una dieta de sopeta i pollastre.

Salta és una ciutat molt bonica, envoltada de paisatges envejables, i on un té la impressió que s’hi viu molt bé. Està ple de bars, botigues i restaurants, i totes les cases, la majoria de planta baixa, tenen el seu pati interior plè de flors. Aquí hem tornat a sentir-nos com a casa i hem coincidit de nou amb en Sergio, un valencià que vam conèixer a Cusco i amb qui hem compartit aquests tranquils 2 dies a la ciutat.

 Per les àvies

Les nostres últimes hores a la capital portenya han estat plenes de contrastos. El dissabte al matí vam anar a visitar el famós barri de la boca,  bastant més pobre que els que havíem visitat fins ara. La zona del caminito, que va ser creada per immigrants genovesos a final del segle XIX, està format per varies illes de cases construïdes amb uralita i pintades de colors estridents. És un lloc preciós i, tot i que està ple de turistes, manté l’encant original i és ideal per fer fotografies. També vam aprofitar per visitar la bombonera, és bastant impressionant tot i que ho ha de ser més en un dia de partit. Per desgràcia no hem pogut anar a futbol, l’únic partit que han fet des que som aquí és el clàssic River-Boca que se sortia descaradament del nostres modest pressupost de motxilers! :) Tot i això, aquesta tarda (després de veure el Barça clar!) l’hem anat a veure a un Bar i també ha estat bé!

 

A cinc minuts en bus d’allà, passant per carrers bastants xungus, es troba Puerto Madero, l’antic port de la ciutat que manté els seus dics i grues però que ha estat remodelat recentment i convertit en una zona moderníssima, plena de restaurants de disseny, bars pijos, hotels de luxe i amb un passeig peatonal que vam recórrer de dalt a baix amb pantalons curtets! Just en aquesta zona s’estan construint impressionants torres d’oficines i té pinta que es convertirà, si no ho és ja, en el centre econòmic de la ciutat. Per cert, entre els dics inclús hi ha un pont d’en Calatrava, el podeu veure al fons de la foto! Parlant de contrastos, entre les torres en construcció i el riu de la plata hi ha la Reserva Ecológica Costanera Sur, una extensió brutal de parc natural on els porteños van a passejar o a fer una volta amb bicicleta.

Avui, per despedir-nos de la ciutat, hem anat a voltar pel mercat de Sant Telmo. És un mercat que s’estén al llarg molts carrers i es fa cada diumenge i on entre antiguitats i paradetes pots trobar gent oferint “Abrazos Gratis”. Ho hem buscat a la Wikipedia i és un moviment internacional, totalment altruista, amb la única finalitat d’oferir carinyo. “La vida puede ser maravillosa!”

Res més, demà a les 9 del matí deixem l’Argentina des de Puerto Madero amb un ferry en direcció a Colonia del Sacramento (Uruguay), la següent parada del nostre itinerari!

 Per les àvies

← Previous Page — Next Page →

Informació útil dels països Selecciona'n un!