Warning: ob_start(): non-static method sem_google_analytics::track_links() should not be called statically in /home/voltaalm/public_html/wp-content/plugins/sem-google-analytics/sem-google-analytics.php on line 159

Una de les activitats que no es pot passar per alt en una visita a Varanasi és agafar una barca de rems per observar els ghats a la sortida del sol. Aquest matí ho hem fet, compartint la barca amb l’Atsana i en Mathias -una parella russo-alemanya que viuen a Sant Pettersburg amb qui portem uns dies compartint viatge- i realment ha valgut molt la pena. El tragí a la vora del riu a primera hora del matí (les 5) és espectacular. Donat que tenim l’hostal al costat del segon crematori de la ciutat, aquest matí hem agafat la barca allà mateix i just darrera nostra han sortit una altra barca amb un cadàver petit embolcallat amb un llençol blanc i hem vist com el tiraven al riu. Hem quedat pàl·lids de cop! Els nens, gurus, dones embarassades, gent morta per la picada d’una serp, … es considera que ja són purs i, per tant, no han de ser incinerats per ser abocats al riu. No volem imaginar com està el fons submarí del Ganges al seu pas per Varanasi però, a part del piló de brutícia que es veu a simple vista, avui hem llegit que hi ha 1,5 milions de bactèries per 100ml d’aigua quan la xifra hauria de ser inferior a 500. En fi, un lloc ideal per fer un bany!

Per les àvies Per les àvies

Existeixen pocs llocs en tota la Índia tant colorits, carismàtics o espirituals com els ghats del Ganges al seu pas per Varanasi. Aquesta ciutat és una de les més sagrades del país i aquí acudeixen milers de peregrins per rentar al riu sagrat els pecats de tota una vida o per incinerar els seus sers estimats per purificar els seus cossos abans de dipositar-ne les centres al Ganges. En aquest lloc, màgic però super impactant, els rituals de vida i mort se celebren a la vista de tots i a vegades provoquen imatges extremadament dures i inversemblants. Durant aquests dies hem pogut veure processons carregant cadàvers pels carrers en direcció als crematoris, com els apilaven en un munt de fustes (més o menys i de major o menor qualitat en funció de la riquesa del difunt) i els enceníen a la mateixa vora del riu per després empènyer les cendres cap a l’aigua. Hem vist vaques furgant entre centres i molta, moooolta gent banyant-se, resant a dins al riu, rentant-hi la roba o inclús les dents amb total indiferència i a només uns metres de tot això.

Aquesta ciutat és l’exageració màxima de totes aquelles coses que ens han anat culpint tant d’aquest país: molta porqueria per tot arreu, animals enmig de tot – vaques, bous, cabres, gossos, rates, micos, llúdrigues, gallines…-, molts nens i vells demanant, misèria, temples amb déus surrealistes… però també un lloc que ens ha captivat de seguida, amb milers de colors, olors -i pudors-, somriures… En definitiva una experiència cultural fascinant però que en determinats moments fa posar els pels de punta!

Per les àvies Per les àvies

Durant aquest viatge de volta al món hem patit multitud d’imprevistos i sorpreses però ben poques han estat tant grates com sortir de l’estació de trens de Varanasi i trobar-nos amb l’eclipsi solar total més llarg de la història davant dels nostres ulls. Vam arribar al moment just i quan sortíem de l’estació l’eclipci començava a ser apreciable perquè la intensitat de la llum anava minvant ràpidament. Ens vam assentar enmig de la multitud i vam anar esperant fins que va ser total. Es va fer un moment de silenci (inclús els pesats tuc-tuceros van emmudir) i la ciutat va quedar completament fosca durant uns instants. Sense dubte, el moment més espectacular va ser quan, de cop, els primers rajos de sol van tornar a aparèixer, creant una sensació difícil de descriure però que va aixecar crits i aplaudiments d’emoció de tots els que estàvem presenciant aquella meravella. La llum va tornar a una velocitat estrepitosa, amb cosa de molts pocs segons vam passar de la foscor al sol radiant de primera hora del matí.

Un cops instal·lats a l’hostal vam sortir a passejar a la vora del Ganges on hi havia més activitat que mai degut a un festival en motiu de l’eclipsi. La veritat és que vam quedar molt impactats amb la ciutat i és que aquí venen peregrins de tot tipus i de tots els racons de la Índia per banyar-se al seu riu més sagrat i alguns directament per venir-hi a morir i ser incinerats a la vora del riu. Ja ho explicarem tot amb més detall en el proper post però només dir-vos que avui hem vist cremar 3 cossos a pocs metres de nosaltres…

PD – Ahir vam enviar les fotos de l’eclipsi a TV3 i ens les van posar al programa d’el Temps, si voleu podeu veure el vídeo del programa clicant aquí.

Per les àvies Per les àvies

Fins ara el temple més curiós que havíem visitat era el de les rates, però des d’avui el conjunt de temples de Khajuraho s’emporten la palma! Es tracta de més de 25 temples repartits per les rodalies de la ciutat, construïts pels Chandela entre els anys 950 i 1050 que s’han fet famosos pels espectaculars relleus de pedra que sobresurten de les seves parets. Els temples en sí són preciosos, però el que els hi ha donat ressò internacional és la temàtica principal de les escultures: el sexe. A les parets d’aquests temples s’hi poden veure tot tipus d’escenes eròtiques –per no dir pornogràfiques-, hi ha postures impossibles, orgies, voyeurs, marranades vàries i fins i tot sexe amb animals! Els escultors es van esmerar especialment amb les dones, totes guapíssimes i amb cossos esculturals (mai més ben dit) i les que no estan enfeinades es mostren provocatives mentre s’emmirallen, juguen o ballen sempre amb un punt de sensualitat i realisme espectacular. Nosaltres evidentment vam venir aquí atrets per l’interès històric del lloc, i és que no s’ha d’oblidar que aquestes escultures tenen més de mil anys d’antiguitat… :)

En aquest cas més que mai val més una imatge que mil paraules, així doncs que deixem pas a les fotos.

Canviant radicalment de tema, el viatge amb tren fins aquí mereix un paràgraf: La sortira d’Agra ja va ser surrealista i és que el trajecte amb tuc tuc de l’hostal a l’estació va ser una bogeria. Degut a un festival hindú els carrers estaven inundats d’homes corrent descalços com bojos, cridant, ballant i sacsejant el tuc tuc cada dos per tres… La nit al tren encara va ser pitjor. Havíem decidit invertir part dels diners que havíem estalviat al Taj amb unes lliteres amb aire acondicionat, així que ens vam posar a l’andana sota el número on en principi havia de parar el nostre vagó esperant passar una nit tranquil·la. Però res d’això, a l’arribada del tren va resultar que el nostre vagó era l’últim ja que s’havien equivocat amb la numeració. Així que vam començar a córrer per l’andana tren avall, però el tren era llarguíssiiiiim i efectivament… Quan portàvem uns minuts corrent vam sentir la sirena i el tren va arrencar. Vam pujar al primer vagó que vam poder i no vam estar de sort: era la classe més baixa -la més baixa de la Índia- tot de gent assentada, dreta, dormint pels terres, al lavabo o a les escales del tren… Així doncs que ens vam arraconar on vam poder, enmig de pudors i gent molt rara, esperant que el tren parés a una altra estació i poder tornar a córrer fins al nostre vagó. No va ser fins al cap de 4 hores quan finalment ens vam poder estirar unes hores abans d’arribar a Khajuraho. Aquí cada dia que passa és una nova aventura!

Per les àvies Per les àvies

« Entrades més recentsEntrades més antigues »

Informació útil dels països Selecciona'n un!
Myanmar
Tailàndia
Cambodja
Laos
Vietnam
Fiji
Nova Zelanda
Xile
Argentina
Bolívia
Perú
Brasil
Uruguay
Preparatius