Ahir vam aparcar la furgo a davant de llac Tekapo, un lloc flipant ja que les aigües són d’un color turquesa molt intens i a més tens les muntanyes més altes de Nova Zelanda de fons. Aquest magnífic escenari ens va portar a voler aparcar a la platja mateix del llac per fer nit… I sí, vam embarrancar! Quan portàvem una estona intentant treure la furgo del forat, amb més pena que glòria tot sigui dit, vam veure arribar dos vellets danesos amb tota la pinta d’ex-militars. A les mans ja duien un parell de troncs i amb l’ajuda del gat ens van treure la furgo del percal. En fi, “l’avarícia rompe el sacu”!

PD – Els hi vam oferir una ampolla de vi com a mostra d’agraiment, i els colegues no van tardar ni 2 segons a agafar-la sense dir ni gràcies! :D

PD2 – El cel estrellat que vam veure aquella nit no es pot explicar amb paraules.

 Per les àvies

Viatjar per Nova Zelanda és un plaer, i és que per moltes hores de cotxe que facis mai t’afartes dels seus paisatges. Portem un parell de dies, sense visitar massa cosa en concret però disfrutant molt de les vistes i dels llocs on triem per muntar la paradeta per dinar o dormir. Això és un continu de llacs, muntanyes o senzillament paisatges rurals preciosos; us deixem unes quantes fotos perquè us en feu a la idea!

 

 

 

 

Per cert, ahir vam creuar de l’illa nord a l’illa sud i el ferry mateix és un espectacle… Quan t’apropes a Picton amb el barco, entres per un seguit de fiords que fan que et sentis a dins d’un creuer de luxe enlloc d’un senzill ferry carregat de cotxes i camions!

 Per les àvies

Després d’anar fent saltets de platja en platja, ahir vam fer nit davant del llac Rotorua, situat a la ciutat del mateix nom. Aquesta zona és famosa per les termes naturals, geysers (es veu surtir fum directament dels jardins de la ciutat!), pels maoris, i també, perquè aquí es troben els escenaris que van representar la Comarca, on vivien els hobbits en el Senyor dels Anells. Seguint les passes de’n Frodo ens hem aixecat a les 6 del matí, hem deixat enrera La Comarca, i ens hem dirigit al parc natural Tongariro, on es troba la muntanya que va fer de Monte del Destino a les pel·lícules. Aquí hem fet una caminata de 6 hores amb unes vistes que deixen sense paraules. S’hi troben varis volcans i llacs d’un color turquesa quasi fluorescent. Quan arribes a dalt del cràter vermell, encara fumenjant, sembla que estiguis a les portes de l’infern. I res, ara són les 6 de la tarda i estem a dins la furgo camí de Wellington, ja al sud de l’illa nord. A veure on dormirem avui!

 

 

 Per les àvies

Ja tenim la furgo! La vam recollir ahir al matí i és una passada, petita però més que suficient per acompanyar-nos per NZ els propers 15 dies. Per estrenar-la ens vam dirigir a les platges de la península de Coromandel i de seguida vam descobrir perquè aquest país és famós pels seus paisatges: Amb poques hores vam travessar zones de turons i muntanyes, prats d’un verd increible amb pastures, boscos frondosos, etc… i de cop: el mar!

El millor va venir a la tarda… quines platges! Després de buscar la més bonica, (la vam trobar a Opito), vam aparcar la super-furgo just al límit de la platja amb vistes a un arxipèlag d’illetes salvatges, i sí, vam començar a cuinar el sopareret dels 25 anys! Ens el vam menjar, evidentment acompanyat d’un bon vi nouzelandès, a la llum d’unes espelmes i escoltant el soroll de les onades de fons. Idíl·lic! Després de sopar ja va ser massa… des de la furgo es veia un cel estrellat com poques vegades hem vist, i tot sentint el mar de fons ens vam adormir…

Encara hi ha més, i és que aquest matí, amb els primers rajos del sol, hem fet tres passos i ens hem banyat a les aigües cristallines del pacífic! Quin gust començar així el dia!

 Per les àvies

← Previous Page — Next Page →

Informació útil dels països Selecciona'n un!