| 5 gener 2009 | Bolívia | 1 comentari | « ant | seg » |
Sucre: capital!
El sucrenys tenen totalment assumit que aquesta és la verdadera capital de Bolívia, i és que només fa uns quants anys que els militars es van emportar la capitalía a La Paz. Inclús vam parlar amb una senyora que es va estranyar de veure que a la nostra guia indiqués La Paz com a capital.
La veritat és que no tenen ni punt de comparació, ja que sucre és una ciutat preciosa, plena de carrerons empedrats i esglésies i cases colonials d’un blanc enlluernador. Aquí hi hem passat 2 dies molt tranquils disfrutant de la ciutat i passejant pels seus parcs i inclús hem tingut l’oportunitat d’anar a veure una pel·lícula d’un director català! Fragil, d’en Jordi Balagueró, no val gaire res, però la sala de cinema a l’antiga, amb talls a la pel·lícula inclosos i gats passejant per allà va valer el mig euro d’entrada!
Per les àvies
| 3 gener 2009 | Bolívia | 1 comentari | « ant | seg » |
La Paz amb una tarda
Potser és que no hem tingut massa temps per trobar-li el què a la ciutat, però la vista de La Paz des de El Alto ja et fa caure de culs. Milers de cases fetes de maons sense pintar, s’estenen sota els teus ulls i sota tres imponents muntanyes nevades de més de 6000 metres.
La ciutat en si és un mercat gegant, on pots trobar de tot i per tot arreu, però la sensació de caos caos està present en tot moment. Com podeu veure, no ens ha agradat gaire, sort que per aquesta nit ja teníem pensat marxar a l’autèntica capital de Bolívia: Sucre!
PD – El viatge de Copacabana a La Paz, no té pèrdua: a un cert punt s’ha de creuar el llac amb una barca i l’autocar ho ha de fer amb un transbordador molt rudimentari.
Per les àvies
| 2 gener 2009 | Bolívia | 1 comentari | « ant | seg » |
L’illa del sol
Segons els inques aquí és on van néixer tot, començant pel sol i seguint per Manco Capac i Mama Ocllo, els primers humans de la seva civilització, descendents directes del sol. No és d’estranyar que pensessin això, ja que sense dubte és un lloc molt especial i les vistes al llarg de tot el sender que recorre l’illa de nord a sud són impressionants. L’illa no és molt gran i es pot recórrer fent parades a les ruïnes inques s’hi troben amb unes 3 horetes. Val la pena fer-hi nit per despertar-se, obrir la finestra i admirar les vistes amb el sol del matí.
Per cert, això ja forma part de Bolívia i demà deixarem aquesta pau per conèixer la caòtica ciutat de La Paz.
Per les àvies
