Ushuaia té una situació realment espectacular, just davant el canal de Beagle que uneix l’Atlàntic amb el Pacífic i rodejat de muntanyes que s’alcen des de l’aigüa fins a més de 1500 metres i tenen tot l’any els pics nevats. Aquest matí ens hem dirigit al port per anar a fer un volt amb barca pel famós canal i la veritat és que, tot i que aquí tot és caríssim, ha valgut molt la pena! Les vistes des del mar són impressionants, així com des de la petita illa del mig del canal on hem baixat a fer una caminada i a admirar la fauna i la flora del lloc. Hem pogut observar moltes espècies d’ocells diferents i també uns lleons marins que estaven fent el vago parant el sol.

 

 

 

 

 Per les àvies

Els últims dies ens els hem passat bàsicament desplaçant-nos, i és que arribar a la fi del món no és gens fàcil! Des de Mendoza vam anar amb bus a Santiago de Chile, on vam passar un dia bastant complicat al jacuzzi i piscina de l’hostal. :) L’endemà vol fins a Punta Arenas, que en el mapa està bastant a prop d’Ushuiaia, però que amb bus són 13 hores infernals, amb transbordador per creuar el canal de Magallanes inclòs. Però bé, aquí estem, a un lloc sens dubte molt particular que us explicarem els pròxims dies!

PD- Aquí està ple d’agències oferint viatges per anar a l’Antàrtida… ha de ser increïble, però els mínim 3.500 euros que demanen pel viatge de 10 dies es surt (un pèl) del nostre pressupost… Si voleu veure fotos d’icebergs, pingüins i ballenes s’accepten donacions! ;P

 

 Per les àvies

Ahir vam arribar a Mendoza i es notava per tot arreu que era diumenge, i a més d’estiu: pels carrers no hi havia ningú i tot estava tancat. No vam trobar l’ambient fins que vam arribar al gegant Parque San Martín, on hi havia tot Mendoza fent pícnics, bevent mate i disfrutant d’un calorós dia d’estiu. Tot i això, la ciutat de seguida ens va causar bona impressió, en bona part degut a les seves placetes florejades i carrers amples ombrejats per arbres centenaris. Al vespre, els nois que porten l’hostal ens van convidar a una nit de cinema a la fresca que feien a un dels parcs de la ciutat, llàstima que els talls de so no ens van deixar disfrutar del tot la pel·lícula!

Avui dilluns, tot era diferent, la ciutat era un bullici de gent: hem vist nens banyant-se a les fonts, joves, de vacances, passejant mirant botigues i un munt de gent fent gelats a les terraces dels bars. Les velles feien petar la xerrada als bancs de la plaça.

PD – Aquí és la capial del ví d’Argentina… tot i que aquest cop no hem anat de bodegues!

 

 

 Per les àvies

I és que com diu el refrany: “Quien no vino a Cafayate a tomar vino, no se sabe a lo que vino“.

Cafayate és una petit poble en una localització preciosa, entre muntanyes de colors diferents degut als minerals que contenen, i famós pel seu vi Torrontés. Aquest matí hem llogat dos bicis i hem recorregut per camins de sorra les vinyes i bodegues que hi ha als voltants del poble. Els paisatges són fantàstics però els vins que ens han deixat tastar encara més! Amb un dia pots visitar fins a 10 bodegues de forma gratuïta, sense faltar la corresponent cata final…

Les delicies d’aquest lloc no s’acaben aquí, vam fer un descobriment que no surt ni a les guies. Pujant unes 7 illes de casa de la plaça principal pel carrer Rivadavia et trobes amb uns asadors de barri, amb les graelles i taules al mig del carrer competint uns amb altres per veure qui fa millor carn i a més bon preu. Total, que acabes menjant uns talls de carn gegants i boníssims amb un vinet per menys de 4 euros. Com podeu veure ha sigut un dia rodó!

 

 

 

 Per les àvies

« Entrades més recents — Entrades més antigues »

Informació útil dels països Selecciona'n un!