Per lo demés, aquests dies han sigut súper intensos, plens de retrobaments i coses a fer que encara no ens han deixat tocar gaire de peus a terra. Els sentiments són una mica contradictoris, ja que estem contents de tornar a veure a tothom, estar a casa, sentir parlar català, … però per altra banda sentim nostàlgia de la llibertat i dels mils llocs fantàstics on hem estat tots aquests mesos. Això sí, a mesura que van passant els dies, cada vegada veiem més clar que fer aquest viatge ha sigut l’hòstia! :)

Els propers dies anirem posant algun post sobre el viatge, explicant idees generals difícils de plasmar en el dia a dia del blog i intentant aportar una mica més d’informació a futurs viatgers amb ganes de donar la volta al món (forma de viatjar, diners, que hem fet bé, què malament, …) i un dia qualsevol, i amb molta pena per part nostre, arribarà l’hora de fer un darrer post i tancar aquesta web que tanta companyia ens ha fet durant tot el viatge.

Dit això, que ningú pensi que acabem de fer el cim de l’Everest a peu (no encara), senzillament acabem de tornar de fer un vol amb avioneta des de Kathmandú que ha sigut un regal fi de viatge INCREIBLE! Tot i no ser la millor època per fer-ho el dia ha sigut espectacularment clar i hem pogut veure desfilar les muntanyes més altes del món, una darrera l’altra, per la finestreta de la nostra avioneta durant pràcticament una hora de somni. La traca final, amb una volta a l’Everest (el podeu veure a les 2 últimes fotos), presenciant l’aproximació des de la cabina dels pilots, ha sigut senzillament inexplicable!

El trajecte amb un taxi minúscul i tots 5 encabits a dins (qui els conegui ja sap que no són precisament petits :) ha sigut memorable, però finalment hem arribat vius a la ciutat. Aquest lloc és preciós i val molt i molt la pena passar-hi un dia o fins hi tot allotjar-s’hi per fugir del caos de la capital. A part de l’interés històric de la ciutat, plena de places, palaus i monuments Newaris, ens ha encantat perdre’ns pels carrerons secundaris on hem pogut veure els locals fent vida de poble al 100%: hi havia molta gent al carrer, dones cosint, homes jugant a cartes, mercadillos de verdures a cada cantonada i sobretot molts i molts nens jugant amb cometes de paper que fan volar cel amunt a unes distàncies increïbles. Nosaltres també ens hi hem volgut apuntar i hem comprat la nostra joguina tot i que hem de confessar que ni amb l’ajuda de desenes de nens hem sigut capaços d’enlairar-la… No feia vent! :)

Per demà ens hem fet el regal de fi de viatge: un vol amb avioneta pels himalàies i pel voltant de l’Everest, que havíem descartat a Pokhara pel mal temps, però després de veure les fotos que en Billar i els seus amics van fer ahir al matí amb un cel ben destapat, ens hem decidit a arriscar-nos… demà us ho expliquem!

Deixant de banda Thamel, Kathmandú ens ha sorprès molt gratament. Avui hem passat el dia passejant pels carrerons del barri antic, la plaça Durbar i a la tarda hem fet cap a l’espectacular estupa tibetana de Bodhnath on ens hem passat una bona estona observant els peregrins. Aquest és el lloc més sagrat pels centenars de Tibetans que tristament es troben exiliats a Kathmandú i estar aquí ens ha fet venir molts i moltes ganes d’anar al Tibet. No obstant, La llarga estada a l’orfenat, els preus abusius que cobren per anar-hi des del Nepal (uns 1.000$ anada i tornada amb 8 dies) i el fet que només s’hi pugui anar amb viatge organitzat, ens han fet deixar aquest viatge per una altra ocasió.

El comiat ha sigut molt emotiu i trist, en Binod ens ha despedit amb un discurs molt maco, nosaltres també els hi hem dirigit unes paraules i tots els nens ens han regalat dibuixos o petits treballs manuals que havien anat fent aquests dies. Per la nostra part, els hi hem preparat el vídeo que podeu veure a continuació i que resumeix el que han sigut aquests més de 20 dies en família a Pokhara. (Que ningú ens matxaqui per la tria de la cançó, ve de la peli de Madagascar que els hi vam portar el primer dia i que s’han passat cantant tot aquest temps…). Evidentment ens hem acomiadat amb un fins aviat, tot i que això no ha sigut suficient per reprimir les llàgrimes.

Algú ens ha demanat per seguir col·laborant amb aquest lloc i, de fet, us encoratgem a fer-ho. Per la seva part estan encantats i oberts a qualsevol tipus d’ajuda i col·laboració. Si algú vol venir aquí a fer un voluntariat tindrà les portes obertes i si algú vol fer algun tipus d’apedrinatge, pagar els estudis a algun d’aquests nens o fer algun algun altre tipus de donatiu (diners, roba, …) segur que també els hi semblarà de meravella. Només cal que envieu un e-mail a en Binod i segur que de seguida us contestarà encantat amb la idea: binod_51@yahoo.com

Demà al matí marxem cap a Kathmandú fent mig trajecte amb rafting en aigües gèlides i en riu carregat d’aigua degut als monzons! Després d’aquesta llarga parada entre muntanyes tornem a posar-nos en ruta (això sí, per pocs dies!).