| 9 novembre 2008 | Brasil | Deixa un comentari | « ant | seg » |
Copacabana i Ipanema
Pel que fa a ubicació segur que no hi ha cap altra ciutat del món que pugui superar a Rio. Està situada entre mil turons i turonets, muntanyes a un cantó, i l’oceà atlàntic a l’altre i a sobre amb un llac gegant que envolta el pijo barri d’Ipanema. Aquí vivim nosaltres! :)
Avui diumenge , aprofitant que tallen el trànsit els carrers de davant la platja, l’hem dedicat a conèixer les cèlebres Copacabana i Ipanema. El matí ens l’hem passat passejant entre la jet set d’Ipanema, que feia footing i entrava a comprar a les botigues ultracares del barri. A la tarda hem anat a fer unes caipirinhas a la veïna Copacabana mentre observàvem el Pão de Açúcar al fons. Aquestes platges són algo serio! Tot i que el temps ha sigut molt variable estaven plenes de gent jugant a futvoley, guapes carioques ensenyant el tanga o gent disfrutant d’una aigua de coco estirats damunt la sorra blanca.
Tot i portar aquí només unes hores, hem quedat impressionats de les faveles. No només perquè n’hi ha moltes, sinó perquè estan a llocs molt visibles i a vegades properes als barris més rics de la ciutat, fent les diferències socials d’aquest país massa evidents. Sense anar més lluny, a Ipanema n’hi ha una de gegant just al costat del Sheraton…
Per les àvies
| 7 novembre 2008 | Brasil | 6 comentaris | « ant | seg » |
Ilha do mel
El nom de l’illa de per sí ja prometia, però quan vam posar els peus en aquell “embarcadero” ja vam veure que aquest lloc ens marcaria. Aquesta illa, de només 6 km de punta a punta i de formes arrodonides i dolces com el seu nom indica, amaga increïbles platges de sorra blanca pràcticament al llarg de tot el seu litoral. A sobre, no hi ha cotxes en tota l’illa, bàsicament perquè no hi ha carreteres, i els recorreguts es fan només a peu, barca, bicicleta o carretilla…
Del port surten varis caminets de sorra, que comuniquen els 3 punts principals de l’illa: Brasilia, El Far i Encantadas. Al llarg d’aquestes “trilles” et vas trobant locals que amablement t’ofereixen allotjament a les seves pousades. Nosaltres vam triar la pouasada Valentin :D, perquè ens vam aturar un moment a fotografiar un pica-soques que estava fent de les seves, quan vam girar-nos i ens va saludar en Valentín, amb bermudes i una cervesa a la mà, i ens va caure molt bé de seguida.
Al vespre, després de banyar-nos, vam pujar al far per admirar l’illa des d’un dels seus punts més elevats i fotografiar com el sol es ponia per darrera la serra verda que havíem creuat amb tren al matí per arribar a la costa. Quin espectacle! La tornada a casa va ser bastant impressionant perquè com us podeu imaginar no hi ha llum als “carrers” i t’has d’anar guiant pels fanalets de les cases particulars mentre sents els cants nocturns dels animals amagats entre la vegetació.
L’endemà al matí ens vam aixecar amb un dia esplèndid, just el que necessitàvem per fer una caminada per l’illa i anar parant per fer fotos i banyar-nos a les platges gegants que teníem per nosaltres sols, algun local i algun surfero desperdigat. Sense dubte, aquest lloc s’ha de visitar una vegada a la vida, i si ens llegeix algun hippie que vol retirar-se a un lloc tranquil, fer surf els matins i llogar habitacions de la seva casa de fusta als turistes, que no s’equivoqui: aquest és el seu lloc!
Per les àvies
| 5 novembre 2008 | Brasil | Deixa un comentari | « ant | seg » |
Un exemple de ciutat ecològica
Segurament Curitiba no té la mateixa sofisticació que Buenos Aires ni l’espectacularitat de Rio, però és una ciutat on molts Brasilers els hi agradaria viure. Aquesta ciutat és un bon exemple d’una política original, ben portada a terme i amb un èxit clarament visible. Durant els anys 70 i 80, el llavors alcalde va apostar decididament per fer de Curitiba una ciutat diferent: va crear el primer carrer peatonal del Brasil, un sistema transport públic eficient, econòmic i original, va apostar per la restauració d’edificis històrics i va crear un munt d’àrees verdes a la ciutat. Avui en dia es veuen els resultats i Curitiba és una ciutat molt bonica i, a pesar de tenir gairebé 2 milions d’habitants, dóna la impressió que hi ha una molt bona qualitat de vida.
Durant la nostra estància allà hem aprofitat per veure alguns dels més de 35 parcs gegants que té la ciutat dels quals ens va agradar especialment el que conté l’Opera de Arame, una opera circular feta amb una estructura tubular i transparent i que està envoltada d’arbres i un bonic llac. També vam aprofitar per visitar el moderníssim museu d’Oscar Niemeyer, que és tot un ídol al Brasil per la creació de Brasília i d’altres espectaculars edifis arreu del món.
Per les àvies
| 4 novembre 2008 | Brasil | 7 comentaris | « ant | seg » |
Envoltats d’ocells exòtics
Just a l’altre cantó de la carretera de les catarates d’Iguazú, hi ha el parc de les aus. Estàvem encara impactats per la majestuositat de les catarates quan anem a la porta del parc i ens demanen el mateix preu per entrar: 20 reais. Ens vam mirar amb cara de “vols dir que val la pena o serà una turistada?”. Ens ho havien recomanat molt, amb lo que vam decidir d’entrar. I sort que ho vam fer!
El parc és gegant i està organitzat per zones i tipus d’animals i a cada zona hi ha una gàbia gegant, en la que pots entrar i estar literalment a tocar dels animals. Us deixem unes quantes fotos perquè us en feu una idea i si algú va per la zona que no oblidi de dedicar unes hores al parc ja que, a més de disfrutar moltíssim, col·laborarà en la recuperació d’espècies en perill d’extinció!
Per les àvies
